Diferència entre les revisions de "Gula (mitologia)"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:The_goddess_Gula,_known_as_The_Great_Physician._Wellcome_M0006293.jpg|thumb|250px|Representació de Gula en el seu gos]] | [[File:The_goddess_Gula,_known_as_The_Great_Physician._Wellcome_M0006293.jpg|thumb|250px|Representació de Gula en el seu gos]] | ||
| − | '''Gula, Nintinuga, Nin-Karrak, Nin Ezen, Ga-tum-dug o Nm-din-dug''', podent-se traduir com la Gran Senyora o la Senyora que restaura la vida, en la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], és la deesa de la sanació i consort de [[Ninurta]]. | + | '''Gula, Nintinuga, Nin-Karrak, Nin Ezen, Ga-tum-dug o Nm-din-dug''', podent-se traduir com la Gran Senyora o la Senyora que restaura la vida, en la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], (també '''Bau''' o '''Baba''' en la [[mitologia sumèria]]) és la [[Deu|deesa]] de la sanació i consort de [[Ninurta]]. |
El seu animal simbòlic seria el [[gos]] sagrat, que se li representava al seu costat i actuaria com a mensager i element que evocaria la sanació. També era coneguda com la Gran Mare, Mare Gula o Senyora de la Vida. | El seu animal simbòlic seria el [[gos]] sagrat, que se li representava al seu costat i actuaria com a mensager i element que evocaria la sanació. També era coneguda com la Gran Mare, Mare Gula o Senyora de la Vida. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Despuix del [[Diluvi universal]], Gula va ajudar a tornar a donar un alé de vida a l'humanitat. | Despuix del [[Diluvi universal]], Gula va ajudar a tornar a donar un alé de vida a l'humanitat. | ||
| − | Com a protectora de les fronteres, apareix en lloc destacat en les esteles de pedra que delimiten els terrenys o kudurrus babilònics, sent representada per una estàtua, quan atres deus i deeses són descrits solament pels seus santuaris, animals sagrats o armes. En el periodo neobabilònic el seu cult seguia ocupant un lloc destacat i [[Nabucodonosor II]] menciona no menys de tres capelles o santuaris en l'interior dels recints sagrats de l'I-zida en la ciutat de Borsippa, ademés d'un temple en el seu honor en Babilonia. | + | Com a protectora de les fronteres, apareix en lloc destacat en les esteles de [[pedra]] que delimiten els terrenys o kudurrus babilònics, sent representada per una estàtua, quan atres deus i deeses són descrits solament pels seus santuaris, animals sagrats o armes. En el periodo neobabilònic el seu cult seguia ocupant un lloc destacat i [[Nabucodonosor II]] menciona no menys de tres capelles o santuaris en l'interior dels recints sagrats de l'I-zida en la ciutat de Borsippa, ademés d'un temple en el seu honor en Babilonia. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
[[Categoria: Mitologia assíria]] | [[Categoria: Mitologia assíria]] | ||
[[Categoria: Mitologia babilònica]] | [[Categoria: Mitologia babilònica]] | ||
| + | [[Categoria: Mitologia sumèria]] | ||
Última revisió del 12:40 29 març 2023
Gula, Nintinuga, Nin-Karrak, Nin Ezen, Ga-tum-dug o Nm-din-dug, podent-se traduir com la Gran Senyora o la Senyora que restaura la vida, en la mitologia acadia i babilònica, (també Bau o Baba en la mitologia sumèria) és la deesa de la sanació i consort de Ninurta.
El seu animal simbòlic seria el gos sagrat, que se li representava al seu costat i actuaria com a mensager i element que evocaria la sanació. També era coneguda com la Gran Mare, Mare Gula o Senyora de la Vida.
Despuix del Diluvi universal, Gula va ajudar a tornar a donar un alé de vida a l'humanitat.
Com a protectora de les fronteres, apareix en lloc destacat en les esteles de pedra que delimiten els terrenys o kudurrus babilònics, sent representada per una estàtua, quan atres deus i deeses són descrits solament pels seus santuaris, animals sagrats o armes. En el periodo neobabilònic el seu cult seguia ocupant un lloc destacat i Nabucodonosor II menciona no menys de tres capelles o santuaris en l'interior dels recints sagrats de l'I-zida en la ciutat de Borsippa, ademés d'un temple en el seu honor en Babilonia.
Referències[editar | editar còdic]
- Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en anglés). Archeological Institute of America. pp. 359-361
- Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- C. J. Mullo-Weir, Four Hymns to Gula, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 1, 1929
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
- George A. Barton, The Problem of the Origin and early History of the Deity Nin-Ib (Nin-Urta, Nin-Urash). Journal of the American Oriental Society 46, 1926
- Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gula (mitologia).