Diferència entre les revisions de "Tezcatlipoca"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
És una deitat omnipotent, omnipresent, omniscient, viril i sempre jove, en una personalitat conflictiva i complexa, caprichosa i voluble, poc predible; sent el deu de la providència, lo invisible, l'obscuritat, creador del cel i la terra i senyor de totes les coses. | És una deitat omnipotent, omnipresent, omniscient, viril i sempre jove, en una personalitat conflictiva i complexa, caprichosa i voluble, poc predible; sent el deu de la providència, lo invisible, l'obscuritat, creador del cel i la terra i senyor de totes les coses. | ||
| − | Se li atribuïx l'otorgament de coses bones i males a l'home a la seua mercé, per lo que en temps prehispànics va ser temut i reverenciat. Segons el mit, [[Quetzalcóatl]] i Tezcatlipoca són dualitat i antagonia cosmogónica. Quetzalcóatl és | + | Se li atribuïx l'otorgament de coses bones i males a l'home a la seua mercé, per lo que en temps prehispànics va ser temut i reverenciat. Segons el mit, [[Quetzalcóatl]] i Tezcatlipoca són dualitat i antagonia cosmogónica. Quetzalcóatl és nomenat també Tezcatlipoca [[blanc]], mentres que el color de Tezcatlipoca és el [[negre]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:07 28 ago 2023
Tezcatlipoca (AFI: [etːskat͡ɬiːˈpoːkaˀ]) (del nàhuatl: eskatlipoka ‘espill humeant, lluent o relluent’‘teskatl, espill; i-, la seua; poktli, fum’),en la mitologia olteca i asteca (i d'atres pobles mesoamericans), és la deitat més important del cult nahua en el Posclàsic. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de Tlacatecólotl (del nàhuatl: Tlakatekolotl ‘home muçol’‘tlakatl, home; tekolotl, muçol’).
És una deitat omnipotent, omnipresent, omniscient, viril i sempre jove, en una personalitat conflictiva i complexa, caprichosa i voluble, poc predible; sent el deu de la providència, lo invisible, l'obscuritat, creador del cel i la terra i senyor de totes les coses.
Se li atribuïx l'otorgament de coses bones i males a l'home a la seua mercé, per lo que en temps prehispànics va ser temut i reverenciat. Segons el mit, Quetzalcóatl i Tezcatlipoca són dualitat i antagonia cosmogónica. Quetzalcóatl és nomenat també Tezcatlipoca blanc, mentres que el color de Tezcatlipoca és el negre.
Referències[editar | editar còdic]
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
- Heyden, Doris (1989). «Tezcatlipoca en el mundo nàhuatl». Estudios de cultura nàhuatl (19): 83-93. ISSN 0071-1675
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
- Olivier, Guilhem (2005). Tezcatlipoca. Burlas y metamorfosis de un dios azteca. México: Fondo de Cultura Económica. ISBN 968-16-7336-0
Enllaçox externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tezcatlipoca.