Diferència entre les revisions de "Carádoco"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Mabinogion_-_Owain_or_Cynon_shelter_from_a_hailstorm.jpg|thumb|250px|Representació de Cynon ap Clydno]]
+
'''Carádoco''' Vreichvras va ser un antepassat semilegendari dels reis de Gwent. Va poder haver vixcut en els [[sigle V]] o [[Sigle VI|VI]]. És recordat en la Matèria de Bretanya com a cavaller de la [[Taula Redona]] baixe els noms de '''Rei Carados i Carados Briefbras'''.
 
 
'''Cynon ap Clydno''' o en algunes traduccions '''Kynon o Cynan''' va ser un héroe [[Mit Artúric|arturià]] de la mitologia galesa. La seua busca del [[Castell]] de les Donzelles i el seu posterior juí contra el Cavaller Negre servixen com a preludi de l'aventura d'Owain i La Dama de la Font. Cynon està estretament associat en [[Sir Calogrenant]], qui assumix el seu paper en atres versions del conte.
 
 
 
Cynon era fill de Clydno Eiddin, un governant d'Eidyn en Hen Ogledd, les parts de parla britànica del nort d'[[Anglaterra]] i el sur d'[[Escòcia]] en l'[[Alta Edat Mija]]. Tant Clydno com Cynon eren figures de la tradició galesa. El poema ''I Gododdin'' nomena a Cynon com un dels britànics que va lluitar contra els anglos en la desastrosa batalla de Catraeth; i és nomenat com un dels quatre supervivents, junt en l'autor del poema, Aneirin.
 
  
 +
En la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]], Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'[[Uther Pendragón]], pero es va unir a atres reis en rebelió quan [[Rei Arturo|Arturo]] va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el ''Lanzarote-Grial'' mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses.​ 
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
 
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
 
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
 
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
 
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
 
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
 +
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
 +
* Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
 
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
 
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
Llínea 17: Llínea 17:
 
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
 
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
 
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
 
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
* Guest, Lady Charlotte (2002). El Mabinogion. Londres: Voyager. ISBN 0-261-10392-X.
 
 
* Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
 
* Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
 
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
 
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
Llínea 23: Llínea 22:
 
* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
 
* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
 
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
 
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
 
{{Commonscat|Mabinogión}}
 
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia celta]]
 
[[Categoria:Mitologia celta]]
 
[[Categoria:Cicle Artúric]]
 
[[Categoria:Cicle Artúric]]

Última revisió del 10:15 6 jul 2024

Carádoco Vreichvras va ser un antepassat semilegendari dels reis de Gwent. Va poder haver vixcut en els sigle V o VI. És recordat en la Matèria de Bretanya com a cavaller de la Taula Redona baixe els noms de Rei Carados i Carados Briefbras.

En la llegenda artúrica, Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'Uther Pendragón, pero es va unir a atres reis en rebelió quan Arturo va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el Lanzarote-Grial mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses.​

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
  • Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
  • Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
  • Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431