Diferència entre les revisions de "Lug"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Lugh per H. R. Millar, [[1905]] '''Lug''', '''Lugh''' o '''Lugus''' és una de les més destacades…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Lugh_spear_Millar.jpg|thumb|250px|Representació de Lugh per H. R. Millar, [[1905]]]] | [[File:Lugh_spear_Millar.jpg|thumb|250px|Representació de Lugh per H. R. Millar, [[1905]]]] | ||
| − | '''Lug''', '''Lugh''' o '''Lugus''' és una de les més destacades divinitats de la mitologia celta. Era mestre de totes les arts i habilitats, té totes les funcions. Per esta raó també és conegut com Samildanach o el múltiple artesà, no solament perque està en el cim de la jerarquia, sino perque ademés és pancèltic: és una d'eixes rares divinitats que, per lo que se sap dels pobles celtes, se li pot trobar en tots els panteons. Alguns estudiosos postulen que és homòlec al deu nòrdic Loki, per la semblança entre els noms, i en Balder (el lluminós o lluent). Els [[Antiga Roma|romans]] el varen identificar en Mercurio. També es caracterisava per ser una divinitat de caràcter guerrer i protector, estant relacionat en els ritos iniciátics de classes d'edat. | + | '''Lug''', '''Lugh''' o '''Lugus''' és una de les més destacades divinitats de la [[mitologia celta]]. Era mestre de totes les arts i habilitats, té totes les funcions. Per esta raó també és conegut com Samildanach o el múltiple artesà, no solament perque està en el cim de la jerarquia, sino perque ademés és pancèltic: és una d'eixes rares divinitats que, per lo que se sap dels pobles celtes, se li pot trobar en tots els panteons. Alguns estudiosos postulen que és homòlec al deu nòrdic Loki, per la semblança entre els noms, i en Balder (el lluminós o lluent). Els [[Antiga Roma|romans]] el varen identificar en Mercurio. També es caracterisava per ser una divinitat de caràcter guerrer i protector, estant relacionat en els ritos iniciátics de classes d'edat. |
Lug és el fill de [[Cian]] i [[Ethniu]]; també està emparentat en els [[Fomoré]] pel seu yayo matern [[Balar]], a qui mata en la seua fonda, de conformitat en una profecia. | Lug és el fill de [[Cian]] i [[Ethniu]]; també està emparentat en els [[Fomoré]] pel seu yayo matern [[Balar]], a qui mata en la seua fonda, de conformitat en una profecia. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
D'esta manera es propon servir-los per a ser acceptat, per lo que aixina serà successivament fuster, ferrer, guerrer i mac. És acceptat en la seua calitat de jugador de hnefatafl i disputa una partida en el rei, a qui vencerà. Esta partida és purament simbòlica, ya que es tracta d'una justa intelectual a través de la qual Lug pren el poder del món. | D'esta manera es propon servir-los per a ser acceptat, per lo que aixina serà successivament fuster, ferrer, guerrer i mac. És acceptat en la seua calitat de jugador de hnefatafl i disputa una partida en el rei, a qui vencerà. Esta partida és purament simbòlica, ya que es tracta d'una justa intelectual a través de la qual Lug pren el poder del món. | ||
| − | En posteriors relats ho retrobarem combatent al costat del seu fill [[Cúchulainn]], en l'invasió del Úlster per la reina Medb. | + | En posteriors relats ho retrobarem combatent al costat del seu fill [[Cúchulainn]], en l'invasió del Úlster per la reina Medb. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:27 18 nov 2024
Lug, Lugh o Lugus és una de les més destacades divinitats de la mitologia celta. Era mestre de totes les arts i habilitats, té totes les funcions. Per esta raó també és conegut com Samildanach o el múltiple artesà, no solament perque està en el cim de la jerarquia, sino perque ademés és pancèltic: és una d'eixes rares divinitats que, per lo que se sap dels pobles celtes, se li pot trobar en tots els panteons. Alguns estudiosos postulen que és homòlec al deu nòrdic Loki, per la semblança entre els noms, i en Balder (el lluminós o lluent). Els romans el varen identificar en Mercurio. També es caracterisava per ser una divinitat de caràcter guerrer i protector, estant relacionat en els ritos iniciátics de classes d'edat.
Lug és el fill de Cian i Ethniu; també està emparentat en els Fomoré pel seu yayo matern Balar, a qui mata en la seua fonda, de conformitat en una profecia.
En presentar-se en la residència del rei Nuada, en ocasió d'una festa, el porter li nega l'entrada. Lug afirma que ell pot ser útil, a lo que li responen en una negativa.
D'esta manera es propon servir-los per a ser acceptat, per lo que aixina serà successivament fuster, ferrer, guerrer i mac. És acceptat en la seua calitat de jugador de hnefatafl i disputa una partida en el rei, a qui vencerà. Esta partida és purament simbòlica, ya que es tracta d'una justa intelectual a través de la qual Lug pren el poder del món.
En posteriors relats ho retrobarem combatent al costat del seu fill Cúchulainn, en l'invasió del Úlster per la reina Medb.
Referències[editar | editar còdic]
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
- Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
- Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
- Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
- Salinas de Frías, Manuel. El culto al dios celta Lug y la práctica de sacrificios humanos en Celtiberia, 1983
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lug.