Diferència entre les revisions de "Maerà"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Maerà Antella.jpg|300px|miniaturadeimagen|Sexta edició de la festa de la Maerà en la que els ganchers locals conduïxen els troncs per aigües del Xúquer fins a l'Assut d'Antella.]] | [[Archiu:Maerà Antella.jpg|300px|miniaturadeimagen|Sexta edició de la festa de la Maerà en la que els ganchers locals conduïxen els troncs per aigües del Xúquer fins a l'Assut d'Antella.]] | ||
[[Archiu:Casa de las Compuertas Antella.jpg|300px|miniaturadeimagen|Casa-castell de les Comportes després de la celebració de la festa de la Maerà.]] | [[Archiu:Casa de las Compuertas Antella.jpg|300px|miniaturadeimagen|Casa-castell de les Comportes després de la celebració de la festa de la Maerà.]] | ||
| − | La '''Maerà''' és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de [[2012]] i en periodicitat anual té lloc cada últim dissabte del més de juliol en la localitat valenciana d'[[Antella]] en la comarca de [[La Ribera Alta]]. | + | La '''Maerà''' és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de l'any [[2012]] i en periodicitat anual té lloc cada últim [[dissabte]] del més de [[juliol]] en la localitat valenciana d'[[Antella]] en la comarca de [[La Ribera Alta]]. |
| − | En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 | + | En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 quilómetros del [[riu Xúquer]] fins a l'Assut d'Antella. En esta festa es rememora l'ofici dels gancheros i el transport fluvial de troncs de [[fusta]], una tradició que durant més de 800 anys s'ha portat a terme en el Xúquer i el seu afluent el [[Cabriel]], entre atres rius valencians. |
| − | Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del *Assut d'*Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio. | + | Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el [[22 d'abril]] de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del *Assut d'*Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de [[ferro]] i un garfio. |
| − | A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien | + | A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris. | + | La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de [[Dénia]], [[Cartagena]], [[Valéncia]], [[Alzira]] i [[Xàtiva]], entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris. |
| − | En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de | + | En [[novembre]] de l'any [[2019]], el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la [[UNESCO]] junt a atres festivitats que tenen lloc en [[Catalunya]], [[Navarra]], [[Aragó]] i [[Castella-la Mancha]]. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en [[Polònia]] per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la [[Generalitat Valenciana]] com per la UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de [[Sumacàrcer]]. |
| − | El 1 de novembre de 2022, l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de | + | El [[1 de novembre]] de [[2022]], l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el [[1 de decembre]] de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com) |
| − | + | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
{{Commonscat|Festa de la Maerà}} | {{Commonscat|Festa de la Maerà}} | ||
* [https://ganxers.blogspot.com/ Associació Cultural de Maeros del Xúquer] | * [https://ganxers.blogspot.com/ Associació Cultural de Maeros del Xúquer] | ||
| Llínea 33: | Llínea 26: | ||
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Tradicions valencianes]] | [[Categoria:Tradicions valencianes]] | ||
| + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
Última revisió del 16:36 2 oct 2024
La Maerà és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de l'any 2012 i en periodicitat anual té lloc cada últim dissabte del més de juliol en la localitat valenciana d'Antella en la comarca de La Ribera Alta.
En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 quilómetros del riu Xúquer fins a l'Assut d'Antella. En esta festa es rememora l'ofici dels gancheros i el transport fluvial de troncs de fusta, una tradició que durant més de 800 anys s'ha portat a terme en el Xúquer i el seu afluent el Cabriel, entre atres rius valencians.
Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del *Assut d'*Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.
A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per Jaume I en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del sigle XV, de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre.
La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.
En novembre de l'any 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO junt a atres festivitats que tenen lloc en Catalunya, Navarra, Aragó i Castella-la Mancha. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la Generalitat Valenciana com per la UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de Sumacàrcer.
El 1 de novembre de 2022, l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el 1 de decembre de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maerà.- Associació Cultural de Maeros del Xúquer
- International Association of Timber-Raftsmen
- Antella celebra la 8ª Maerà, directe NTC À Punt
- La 'maerà' amplía su recorrido en el año que opta a ser patrimonio de la humanidad
- Antella celebra la 10ª edición de la «Maerà» para rememorar el antiguo oficio de los gancheros
- Antella recupera la "maerà" que se utilizó durante ocho siglos para mover los troncos por el Júcar