Diferència entre les revisions de "Història d'Egipte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Els primers pobladors de [[Egipte]] varen alcançar les riberes del riu [[Nil]], per llavors un conglomerat de marismes foc de [[paludisme]], escapant de la desertisació del [[desert del Sàhara|Sàhara]]. Les comunitats originals varen fer habitable el país i es varen estructurar en regions anomenades [[nomo]]s. Passat el temps i despuix d'époques d'acorts i disputes els nomos es varen agrupar en dos proto-nacions, el [[Alt Egipte]] i el [[Baix Egipte]], per a quedar finalment unificats per [[Menes]] cap a l'any 3100 a. C., considerat pels antics egipcíacs el primer [[faraó]].
+
Els primers pobladors de [[Egipte]] varen alcançar les riberes del riu [[Nil]], per llavors un conglomerat de marismes foc de [[paludisme]], escapant de la desertisació del [[desert del Sàhara|Sàhara]]. Les comunitats originals varen fer habitable el país i es varen estructurar en regions nomenades [[nomo]]s. Passat el temps i despuix d'époques d'acorts i disputes els nomos es varen agrupar en dos proto-nacions, el [[Alt Egipte]] i el [[Baix Egipte]], per a quedar finalment unificats per [[Menes]] cap a l'any 3100 a. C., considerat pels antics egipcíacs el primer [[faraó]].
  
Per als antics egipcíacs, el primer [[faraó]] va ser Narmer, denominat Menes per Manetó, qui va governar cap a l'any 3150 a. C. L'últim faraó va ser [[Cleopatra VII]], d'ascendència helènica, que va regnar de l'any 51 al 30 a. C.
+
Per als antics egipcíacs, el primer faraó va ser [[Narmer]], denominat Menes per [[Manetó]], qui va governar cap a l'any 3150 a. C. L'últim faraó va ser [[Cleopatra VII]], d'ascendència helènica, que va regnar de l'any [[510 a. C.|51]] al [[30 a. C.]]
  
No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la Dinastia XVIII, posterior al regnat de Hatshepsut.
+
No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la [[Dinastia XVIII]], posterior al regnat de [[Hatshepsut]].
 
 
Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu Horus. A partir de la dinastia V també eren «fills del deu Ra». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat Osiris i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples.
 
  
 +
Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu [[Horus]]. A partir de la [[dinastia V]] també eren «fills del deu [[Ra]]». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat [[Osiris]] i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples. 
 +
 
 
{{Història d'Àfrica}}
 
{{Història d'Àfrica}}
 
+
 
 +
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història d'Egipte| ]]
 
[[Categoria:Història d'Egipte| ]]

Última revisió del 15:49 12 jul 2024

Els primers pobladors de Egipte varen alcançar les riberes del riu Nil, per llavors un conglomerat de marismes foc de paludisme, escapant de la desertisació del Sàhara. Les comunitats originals varen fer habitable el país i es varen estructurar en regions nomenades nomos. Passat el temps i despuix d'époques d'acorts i disputes els nomos es varen agrupar en dos proto-nacions, el Alt Egipte i el Baix Egipte, per a quedar finalment unificats per Menes cap a l'any 3100 a. C., considerat pels antics egipcíacs el primer faraó.

Per als antics egipcíacs, el primer faraó va ser Narmer, denominat Menes per Manetó, qui va governar cap a l'any 3150 a. C. L'últim faraó va ser Cleopatra VII, d'ascendència helènica, que va regnar de l'any 51 al 30 a. C.

No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la Dinastia XVIII, posterior al regnat de Hatshepsut.

Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu Horus. A partir de la dinastia V també eren «fills del deu Ra». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat Osiris i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples.


 
Història d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue