Diferència entre les revisions de "Alquerieta de Guardamar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 7: Llínea 7:
 
==Toponímia==
 
==Toponímia==
 
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.  
 
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.  
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Antonio Felipe González Jiménez
 +
  | Partit_1 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_2 = Fernando Maria de Suárez Cerbian
 +
  | Partit_2 = [[UCD]]
 +
  | Alcalde_3 = Fernando Maria de Suárez Cerbian
 +
  | Partit_3 = Vamos Guardamar
 +
  | Alcalde_4 = Olga Martínez Recosta
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Gonzalo Salazar Molla
 +
  | Partit_5 = Vamos Guardamar
 +
  | Alcalde_6 = Olga Martínez Recosta
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Josep Martínez Moncho
 +
  | Partit_7 = [[BLOC]]
 +
  | Alcalde_8 = Josep Martínez Moncho
 +
  | Partit_8 = [[BLOC]]
 +
  | Alcalde_9 = Josep Martínez Moncho
 +
  | Partit_9 = [[BLOC]]-[[Compromís]]
 +
  | Alcalde_10 = Rosana Seguí Sanmateu
 +
  | Partit_10 = [[Gent de Guardamar]] - [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Ana Isabel Ferrer Fuster
 +
  | Partit_11 = [[Gent de Guardamar]] - [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Ana Isabel Ferrer Fuster
 +
  | Partit_12 = [[Gent de Guardamar]] - [[Compromís]]
 +
}}
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==
−
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 547 habitants.
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 567 habitants.
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
<center>
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2021]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 63 || align=center| 54 || align=center| 64 || align=center| 69 || align=center| 70 || align=center| 68 || align=center| 71 || align=center| 196 || align=center| 316 || align=center| 343 || align=center| 472 || align=center| 547
+
| align=center| 63 || align=center| 54 || align=center| 64 || align=center| 69 || align=center| 70 || align=center| 68 || align=center| 71 || align=center| 196 || align=center| 316 || align=center| 343 || align=center| 472 || align=center| 567
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
L'[[agricultura]] és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en [[cítric]]s.
+
L'[[agricultura]] és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en [[cítric]]s. L'aigua per al rec procedix del [[riu Serpis]] i de pous, sent els cultius predominants tarongers, [[Tomata|tomates]] i [[hortalices]].
  
 
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
Llínea 29: Llínea 60:
 
* L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el [[sigle XVII]] i reformada en el [[sigle XIX|XIX]], conserva una talla [[Barroc|barroca]] de la Mare de Deu de la Llet.
 
* L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el [[sigle XVII]] i reformada en el [[sigle XIX|XIX]], conserva una talla [[Barroc|barroca]] de la Mare de Deu de la Llet.
 
* Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del [[sigle XVII]] en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.
 
* Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del [[sigle XVII]] en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 +
* [https://www.guardamardelasafor.org Ajuntament d'Alquerieta de Guardamar]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Guardamar  INE. Població d'Alquerieta de Guardamar]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Guardamar de la Safor}}
 
{{commonscat|Guardamar de la Safor}}
−
* [https://www.guardamardelasafor.org Ajuntament d'Alquerieta de Guardamar]
+
 
 
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
 
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
  

Última revisió del 18:43 25 set 2023

Escut d'Alquerieta de Guardamar

Alquerieta de Guardamar (en castellà Guardamar de la Safor), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. També és coneguda com l'Alquerieta.

Història[editar | editar còdic]

Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquista, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscs en l'any 1609, data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels Borja i, despuix, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.

Toponímia[editar | editar còdic]

El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antonio Felipe González Jiménez PP
1983 - 1987 Fernando Maria de Suárez Cerbian UCD
1987 - 1991 Fernando Maria de Suárez Cerbian Vamos Guardamar
1991 - 1995 Olga Martínez Recosta PSPV-PSOE
1995 - 1999 Gonzalo Salazar Molla Vamos Guardamar
1999 - 2003 Olga Martínez Recosta PSPV-PSOE
2003 - 2007 Josep Martínez Moncho BLOC
2007 - 2011 Josep Martínez Moncho BLOC
2011 - 2015 Josep Martínez Moncho BLOC-Compromís
2015 - 2019 Rosana Seguí Sanmateu Gent de Guardamar - Compromís
2019 - 2023 Ana Isabel Ferrer Fuster Gent de Guardamar - Compromís
2023 Ana Isabel Ferrer Fuster Gent de Guardamar - Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 567 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2017 2022
63 54 64 69 70 68 71 196 316 343 472 567

Economia[editar | editar còdic]

L'agricultura és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en cítrics. L'aigua per al rec procedix del riu Serpis i de pous, sent els cultius predominants tarongers, tomates i hortalices.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Casa dels Tamarit o Gran de l'Alquerieta de Guardamar

L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km2) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis turístics.

El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars:

  • L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el sigle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Deu de la Llet.
  • Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del sigle XVII en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador  •  Alfauir  •  Almiserà  •  Almoines  •  L'Alqueria de la Comtesa  •  Alquerieta de Guardamar  •  Barig  •  Bellreguart  •  Beniarjó  •  Benifairó de Valldigna  •  Beniflà  •  Benirredrà  •  Castellonet  •  Daimús  •  La Font d'En Carròs  •  Gandia  •  Llocnou de Sant Jeroni  •  Miramar  •  Oliva  •  Palma de Gandia  •  Palmera  •  Piles  •  Potries  •  Rafelcofer  •  El Real de Gandia  •  Ròtova  •  Simat de Valldigna  •  Tavernes de Valldigna  •  Vilallonga  •  Xeraco  •  Xeresa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alquerieta_de_Guardamar&oldid=286196»