Diferència entre les revisions de "Castielfabit"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Castellfabib''' (en espanyol: ''Castielfabib'') és una localitat i municipi espanyol pertanyent a la [[província de Valé...».) |
|||
| (No es mostren 71 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | ''' | + | [[File:Castielfabib.JPG|thumb|250px|Castielfabit]] |
| + | [[File:1-Rincón-Castielfabib paisajeUrbano (2015)0089.jpg|thumb|250px|Vista de Castielfabit]] | ||
| + | '''Castielfabib''' (en [[castellà]] ''Castielfabib''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] pertanyent a la [[comarca]] de [[El Racó d'Ademús]] de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | + | Nomenat com ''el chicotet [[Albarracín]]'', la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu [[Ebrón]]. Situat en l'extrem nortoest de [[El Racó d'Ademús]], la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 [[metro|m]]. Les altures més importants són: ''Muela del Arroyo'' (1.338 m.), ''Peña de Águila'' (1.112 m.), ''Peral'' (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde de ''El Cabezo'' (1.442 m.), ''Macarrón'' (1.222 m.), ''Umbría de la Muela'' (1.068 m.) i la ''Cruz de los Tres Reinos'' (1.552 m.), dit aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics [[Regne d'Aragó]], [[Regne de Castella]] i [[Regne de Valéncia]]. El riu [[Túria]] penetra en el terme pel nort, servint de llímit en [[Terol]]. | |
| − | |||
| − | El | + | Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en [[Torrebaixa]]. El riu Ebrón travessa el territori de nortoest a surest, afluint també al Túria; la ''rambla de la Palomareja'' corre pel nort i rep el barranc de la ''Canaleja''. |
| − | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta població a través de la [[CV-35]] per a enllaçar en la [[N-330]] i | + | El clima és continental; els vents dominants són el cerç i l'est; este últim provoca les pluges a l'[[abril]]. |
| + | |||
| + | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta població a través de la [[CV-35]] per a enllaçar en la [[N-330]] i despuix en la [[CV-479]]. | ||
=== Barris i pedanies === | === Barris i pedanies === | ||
| − | En el [[terme municipal]] de | + | En el [[terme municipal]] de Castielfabit és troben també els següents núcleus de població: |
| + | *'''[[Arroyo Cerezo]] ''' | ||
| + | *'''[[Cuesta del Rato]] ''' | ||
| + | *'''[[Mas de Jacinto]] ''' | ||
| + | *'''[[Mas de los Mudos]] ''' | ||
| + | *'''[[Los Santos]] ''' | ||
| − | + | === Localitats llimítrofs === | |
| − | + | El [[terme municipal]] de Castielfabit llimita en les localitats següents: | |
| − | + | [[Ademús]], [[Torrebaixa]] i [[Vallanca]] totes elles de la [[província de Valéncia]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | . | ||
| − | + | Ademés, per l'oest en [[Salvacañete]] de la [[província de Conca]], [[Castella-La Mancha]]; [[Tormón]], [[Veguillas de la Sierra]], [[El Cuervo]], [[Tramacastiel]] i [[Libros (Terol)|Libros]] de la [[província de Terol]], [[Aragó]] pel nort i noroest. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Ademés,per l' | ||
== Història == | == Història == | ||
| + | '''Castielfabit''' constituïx, junt en [[Ademús]], una de les dos viles històriques de la comarca de [[El Racó d'Ademús]]: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el [[sigle XIII]], les dos varen ser incorporades al domini real com a viles de realenc i varen tindre representació en [[Corts del Regne de Valéncia|Corts]]. | ||
| − | ''' | + | Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de l'[[Edat del Bronze]], potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en l'[[Edat de Ferro]], un atre establiment ibèric. Restes [[Imperi romà|romanes]] apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el ''Castillejo'', en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia. |
| − | + | La població fon conquistada en l'any [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per [[Jaume I d'Aragó|Jaime I]] va quedar com a lloc de la Corona, cedint-se els delmes al [[Orde del Temple|Temple]]. En [[1304]], fon empenyorada per [[Jaume II]] a [[Gil Ruiz de Lihori]], en garantia d'un préstam. En [[1319]] al ser dissolta l'Orde del temple, els seus drets varen passar a la de [[Orde de Montesa|Montesa]], que va constituir la baronia de Castielfabit, formada pel territori del Racó d'Ademús. En l'any [[1390]], va haver-hi una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del [[Papa]] per a solucionar-la. Com vila real, Castielfabit enviava periòdicament el seu síndic a les [[Corts Valencianes]]. | |
| − | + | El seu terme municipal pràcticament s'ha mantengut invariable des de temps migevals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: [[Torrebaixa]], minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mija. | |
| − | + | Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra de l'Independència]] fon ocupat pels francesos. Els [[guerres carlistes|carlistes]] varen entrar en [[1835]] i varen reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals. | |
| − | + | == Demografia == | |
| + | Conta en 291 habitants en l'any [[2022]] segons les senyes del cens del [[INE Espanya|INE]]. | ||
| − | + | <center> | |
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| − | !bgcolor= | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica <ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.Ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </ref> |
| + | |- | ||
| + | |||
|- | |- | ||
| − | ![[1842]] !! [[1877]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !![[1960]] !! [[1981]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] | + | ![[1842]] !! [[1877]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !![[1960]] !! [[1981]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.336|| align=center| 2.167|| align=center| 2.427|| align=center| 2.393|| align=center| 2.194|| align=center| 1.444||align=center| 798|| align=center| 511|| align=center| 276|| align=center| 256|| align=center| 244 | + | | align=center| 1.336|| align=center| 2.167|| align=center| 2.427|| align=center| 2.393|| align=center| 2.194|| align=center| 1.444||align=center| 798|| align=center| 511|| align=center| 276|| align=center| 256|| align=center| 244 || align=center| 306 || align=center| 291 |
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
| + | |||
| + | ==Administració== | ||
| + | {{Alcaldes_Espanya | ||
| + | || Alcalde_1 = Emilio Martínez Báguena | ||
| + | | Partit_1 = [[UCD]] | ||
| + | | Alcalde_2 = Diego Bautista Moya | ||
| + | Carmen Vilajeliu Serra | ||
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_3 = Ángel Jarque Castro | ||
| + | | Partit_3 = [[AIC]] | ||
| + | | Alcalde_4 = Emilio Martínez Báguena | ||
| + | | Partit_4 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Vicente Esteban Bueno | ||
| + | | Partit_5 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_6 = Vicente Esteban Bueno | ||
| + | | Partit_6 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_7 = Vicente Esteban Bueno | ||
| + | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_8 = María Luisa Martínez Calvo | ||
| + | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Eduardo Aguilar Villalba | ||
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Eduardo Aguilar Villalba | ||
| + | | Partit_10 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Eduardo Aguilar Villalba | ||
| + | | Partit_11 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Eduardo Aguilar Villalba | ||
| + | | Partit_12 = [[PPCV]] | ||
| + | }} | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia. En les riberes dels rius hi ha terrenys de regadius que produïxen [[ | + | Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia. En les riberes dels rius hi ha terrenys de regadius que produïxen [[poma|pomes]], [[pera|peres]], [[hortaliça|hortalices]]i [[cereals]]. En la zona de secà se sembren [[cereal]]s i també es cultiva [[raïm|vinya]]. El ganado de llana és el de major importància; li seguixen el porcí i el cabriu. Hi ha un gran número de [[abella|colmenes]]. |
| − | Actualment dispon d'un Hostal-Alberc en servicis de menjador i piscina, a l'entrada de la població des de la carretera | + | Actualment dispon d'un Hostal-Alberc en servicis de menjador i piscina, a l'entrada de la població des de la carretera [[N-420]], aixina com l'Oficina de Turisme del [[Racó d'Ademús]] situada en el parage els ''Centenars de Castielfabit'', junt en el complex de turisme rural. |
== Patrimoni històric-artístic == | == Patrimoni històric-artístic == | ||
| + | [[File:Iglesia de Castielfabib 006.jpg|thumb|250px|Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels]] | ||
| + | === Arquitectura religiosa === | ||
| + | [[File:MasJacinto-ermitasanSebastián (2018)8329.jpg|thumb|250px|Ermita de Sant Sebastià]] | ||
| − | + | *'''[[Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels]] '''. S'atribuïx la seua fonamentació al [[sigle XII]], sent destruïda a principis del [[sigle XIX]] i reconstruïda despuix de [[1835]]. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o corredor que creua per devall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.<ref> Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/52-Her%C3%A1ldica+hist%C3%B3rica+de+Castielfabib+y+Ademuz.Pdf ''Heràldica històrica de les viles d'Ademuz i Castielfabib'']</ref> En el passat en un important patrimoni moble<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.Com/file/view/54-Orfebrer%C3%ADa+desaparecida+de+Castielfabib.Pdf ''El patrimoni desaparegut del Racó d'Ademús: tres peces d'orfebreria de Castellfabib'']</ref> i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana. | |
| − | *'''[[Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels ( | + | *'''[[Ermita de la Mare de Deu de Gràcia (Castielfabit)|Ermita de Gràcia]] '''. Edifici gòtic del [[sigle XV]], primitiva capella del convent agustí. |
| − | *'''[[ | + | *'''[[Sant Guillem de Castielfabit|Convent de Sant Guillem]] '''.<ref> Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/30-Las+reliquias+de+San+Guill%C3%A9n+de+Castielfabib.Pdf ''Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús: el cos de sant Guillem de Castellfabib'']</ref> Antic convent fundat a finals del [[sigle XVI]] pels franciscans a la vora del riu Ebrón. |
| − | *'''[[Sant Guillem de | + | *'''Ermita de Sant Marcs'''. En l'aldea de [[Los Santos]]. |
| − | *''' | + | *'''Ermita de Sant Sebastià'''. En l'aldea de [[Mas de Jacinto]]. |
| − | *''' | + | *'''Ermita de Sant Dídac'''. En l'aldea de [[Cuesta del Rato]]. |
| − | *''' | + | *'''Ermita de Sant Joaquim i Santa Barbara'''. En l'aldea d'[[Arroyo Cerezo]]. |
| − | *''' | ||
=== Arquitectura civil === | === Arquitectura civil === | ||
| − | *'''[[Castell de | + | [[File:Castillo de Castielfabib.JPG|thumb|250px|Castell i defenses de Castielfabit]] |
| − | *'''Casa de la Vila'''. | + | * '''[[Castell de Castielfabit|Castell de Castielfabit i defenses de la vila]] '''. Dominen la població els restos d'un castell, la fonamentació de les quals es considera romana, ampliat despuix durant la dominació musulmana. Els seus restos arqueològics varen ser excavats per l'arqueòlec [[Juan José Barragàn]]. |
| − | *'''Molí de la Vila'''. | + | * '''Casa de la Vila'''. |
| − | *'''Casa Abadia'''. | + | * '''Molí de la Vila'''. |
| − | *Entre els edificis desapareguts cal mencionar '''[[L'hospital de pobres de | + | * '''Casa Abadia'''. |
| + | * Entre els edificis desapareguts cal mencionar '''[[L'hospital de pobres de Castielfabit (1446)|L'Hospital de Pobres]] ''', la llicència real dels quals per a la seua edificació fon donada a Valéncia per [[Joan II]], [[Lloctinent]] de [[Valéncia]] en els temps d'[[Alfons V el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]). | ||
== Festes i tradicions populars == | == Festes i tradicions populars == | ||
| − | *Celebra les seues festes patronals del 7 a l'11 de setembre dedicades a la [[Mare de Deu de Gràcia]]. | + | *Celebra les seues festes patronals del 7 a l'11 de [[setembre]] dedicades a la [[Mare de Deu de Gràcia]]. |
| − | *El patró de | + | *El patró de Castielfabit és [[Sant Guillem]] ([[10 de febrer]]). |
| − | *[[Semana Santa]], les festes més tradicionals del municipi. Tenen lloc actes com: la portada de dos chops des de la ribera del riu fins a la plaça (Divendres Sant), la plantà en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte en la nit, el cant de | + | *[[Semana Santa]], les festes més tradicionals del municipi. Tenen lloc actes com: la portada de dos chops des de la ribera del riu fins a la plaça (Divendres Sant), la plantà en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte en la nit, el cant de l'''Aurora'' en les cases dels ''Mayorales'' i ''Mayoralesas'' en la matinada del dumenge i les ''Cortesies'' del matí de pasqua en el tradicional ''Volteig humà de les campanes'' |
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | + | Castielfabit compartix en el restant de localitats del [[Racó d'Ademús]] diversos plats típics com les ''farinetes'', l'''olla'' i atres en els que el porc i els seus derivats són els seus protagonistes. | |
| − | L'[[armela]], aixina com la poma i atres fruites que es cultiven en la feraç | + | L'[[armela]], aixina com la poma i atres fruites que es cultiven en la feraç vega del riu Ebrón són ingredients insubstituibles en la rebosteria local. |
| − | En els últims temps s'està potenciant atres productes locals com els bolets i la tomata. Estos productes en les seues respectives jornades culinàries que se celebren en el complex turístic de ''Els Centenars'' a lo llarc de l'any. | + | En els últims temps s'està potenciant atres productes locals com els [[bolet|bolets]] i la [[tomata]]. Estos productes en les seues respectives jornades culinàries que se celebren en el complex turístic de ''Els Centenars'' a lo llarc de l'any. |
== Personalitats destacades == | == Personalitats destacades == | ||
| − | *[[Francisco Novella]] ( | + | *[[Francisco Novella]] (Castielfabit, [[1581]]-[[Valéncia]], [[1645]]). Fon catedràtic de Retòrica en l'[[Universitat de Valéncia]] i va escriure alguna obra.<ref> Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.Pdf ''Escritors dels sigles XVII i XVIII en el Racó d'Ademús'']</ref> |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.castielfabib.es Ajuntament de Castielfabit] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Castielfabib INE. Població de Castielfabit] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | *Eslava Blasco, Raúl: | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| − | *Eslava Blasco, Raúl: | + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| − | *Eslava Blasco, Raúl: | + | * Eslava Blasco, Raúl: ''El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (II): algunes talles de Castielfabit i La Pobla de Sant Miquel, i les calcigades de José Esteve Bonet en la comarca'', en la revista ''BABOL'', núm. 57. PP. 5-14. ISSN 1578-6978 begin_of_the_skype_highlighting 1578-6978 end_of_the_skype_highlighting begin_of_the_skype_highlighting 1578-6978 end_of_the_skype_highlighting. Ademuz, 2009 |
| − | * | + | * Eslava Blasco, Raúl: ''El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (I): tres peces d'orfebreria de l'iglésia parroquial de Castielfabit'', en la revista ''BABOL'', núm. 54. PP. 12-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2008 |
| + | * Eslava Blasco, Raúl: ''Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús (I): el cos de sant Guillem de Castielfabit'', en la revista ''BABOL'', núm. 30. PP. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002 | ||
| + | * [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Sánchez Garzón, A., ''Sobre la fundació de l'hospital de la vila de Castielfabit [1446, juliol 1]'', en: ''Aproximació a l'Història del convent de Sant Guillem...'', Valéncia, 2001, Pp. 124-128. ISBN 84-931563-3-7 | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
| − | {{ | + | {{commonscat|Castielfabib}} |
| − | + | {{Municipis de El Racó d'Ademús}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 16:17 8 set 2023
0089.jpg)
Castielfabib (en castellà Castielfabib), és un municipi de la província de Valéncia pertanyent a la comarca de El Racó d'Ademús de la Comunitat Valenciana.
Geografia[editar | editar còdic]
Nomenat com el chicotet Albarracín, la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu Ebrón. Situat en l'extrem nortoest de El Racó d'Ademús, la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 m. Les altures més importants són: Muela del Arroyo (1.338 m.), Peña de Águila (1.112 m.), Peral (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde de El Cabezo (1.442 m.), Macarrón (1.222 m.), Umbría de la Muela (1.068 m.) i la Cruz de los Tres Reinos (1.552 m.), dit aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics Regne d'Aragó, Regne de Castella i Regne de Valéncia. El riu Túria penetra en el terme pel nort, servint de llímit en Terol.
Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en Torrebaixa. El riu Ebrón travessa el territori de nortoest a surest, afluint també al Túria; la rambla de la Palomareja corre pel nort i rep el barranc de la Canaleja.
El clima és continental; els vents dominants són el cerç i l'est; este últim provoca les pluges a l'abril.
Des de Valéncia, s'accedix a esta població a través de la CV-35 per a enllaçar en la N-330 i despuix en la CV-479.
Barris i pedanies[editar | editar còdic]
En el terme municipal de Castielfabit és troben també els següents núcleus de població:
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de Castielfabit llimita en les localitats següents: Ademús, Torrebaixa i Vallanca totes elles de la província de Valéncia.
Ademés, per l'oest en Salvacañete de la província de Conca, Castella-La Mancha; Tormón, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel i Libros de la província de Terol, Aragó pel nort i noroest.
Història[editar | editar còdic]
Castielfabit constituïx, junt en Ademús, una de les dos viles històriques de la comarca de El Racó d'Ademús: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el sigle XIII, les dos varen ser incorporades al domini real com a viles de realenc i varen tindre representació en Corts.
Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de l'Edat del Bronze, potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en l'Edat de Ferro, un atre establiment ibèric. Restes romanes apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia.
La població fon conquistada en l'any 1210 per Pere II d'Aragó, sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per Jaime I va quedar com a lloc de la Corona, cedint-se els delmes al Temple. En 1304, fon empenyorada per Jaume II a Gil Ruiz de Lihori, en garantia d'un préstam. En 1319 al ser dissolta l'Orde del temple, els seus drets varen passar a la de Montesa, que va constituir la baronia de Castielfabit, formada pel territori del Racó d'Ademús. En l'any 1390, va haver-hi una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del Papa per a solucionar-la. Com vila real, Castielfabit enviava periòdicament el seu síndic a les Corts Valencianes.
El seu terme municipal pràcticament s'ha mantengut invariable des de temps migevals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: Torrebaixa, minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mija.
Durant la guerra de l'Independència fon ocupat pels francesos. Els carlistes varen entrar en 1835 i varen reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 291 habitants en l'any 2022 segons les senyes del cens del INE.
| Evolució demogràfica [1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1842 | 1877 | 1900 | 1920 | 1940 | 1960 | 1981 | 2001 | 2005 | 2006 | 2007 | 2018 | 2022 | |||||||
| 1.336 | 2.167 | 2.427 | 2.393 | 2.194 | 1.444 | 798 | 511 | 276 | 256 | 244 | 306 | 291 | |||||||
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Emilio Martínez Báguena | UCD |
| 1983 - 1987 | Diego Bautista Moya
Carmen Vilajeliu Serra |
PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Ángel Jarque Castro | AIC |
| 1991 - 1995 | Emilio Martínez Báguena | PPCV |
| 1995 - 1999 | Vicente Esteban Bueno | PPCV |
| 1999 - 2003 | Vicente Esteban Bueno | PPCV |
| 2003 - 2007 | Vicente Esteban Bueno | PPCV |
| 2007 - 2011 | María Luisa Martínez Calvo | PPCV |
| 2011 - 2015 | Eduardo Aguilar Villalba | PPCV |
| 2015 - 2019 | Eduardo Aguilar Villalba | PPCV |
| 2019 - 2023 | Eduardo Aguilar Villalba | PPCV |
| 2023 | Eduardo Aguilar Villalba | PPCV |
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia. En les riberes dels rius hi ha terrenys de regadius que produïxen pomes, peres, hortalicesi cereals. En la zona de secà se sembren cereals i també es cultiva vinya. El ganado de llana és el de major importància; li seguixen el porcí i el cabriu. Hi ha un gran número de colmenes.
Actualment dispon d'un Hostal-Alberc en servicis de menjador i piscina, a l'entrada de la població des de la carretera N-420, aixina com l'Oficina de Turisme del Racó d'Ademús situada en el parage els Centenars de Castielfabit, junt en el complex de turisme rural.
Patrimoni històric-artístic[editar | editar còdic]
Arquitectura religiosa[editar | editar còdic]
8329.jpg)
- Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels . S'atribuïx la seua fonamentació al sigle XII, sent destruïda a principis del sigle XIX i reconstruïda despuix de 1835. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o corredor que creua per devall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.[2] En el passat en un important patrimoni moble[3] i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana.
- Ermita de Gràcia . Edifici gòtic del sigle XV, primitiva capella del convent agustí.
- Convent de Sant Guillem .[4] Antic convent fundat a finals del sigle XVI pels franciscans a la vora del riu Ebrón.
- Ermita de Sant Marcs. En l'aldea de Los Santos.
- Ermita de Sant Sebastià. En l'aldea de Mas de Jacinto.
- Ermita de Sant Dídac. En l'aldea de Cuesta del Rato.
- Ermita de Sant Joaquim i Santa Barbara. En l'aldea d'Arroyo Cerezo.
Arquitectura civil[editar | editar còdic]
- Castell de Castielfabit i defenses de la vila . Dominen la població els restos d'un castell, la fonamentació de les quals es considera romana, ampliat despuix durant la dominació musulmana. Els seus restos arqueològics varen ser excavats per l'arqueòlec Juan José Barragàn.
- Casa de la Vila.
- Molí de la Vila.
- Casa Abadia.
- Entre els edificis desapareguts cal mencionar L'Hospital de Pobres , la llicència real dels quals per a la seua edificació fon donada a Valéncia per Joan II, Lloctinent de Valéncia en els temps d'Alfons V el Magnànim (1416-1458).
Festes i tradicions populars[editar | editar còdic]
- Celebra les seues festes patronals del 7 a l'11 de setembre dedicades a la Mare de Deu de Gràcia.
- El patró de Castielfabit és Sant Guillem (10 de febrer).
- Semana Santa, les festes més tradicionals del municipi. Tenen lloc actes com: la portada de dos chops des de la ribera del riu fins a la plaça (Divendres Sant), la plantà en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte en la nit, el cant de l'Aurora en les cases dels Mayorales i Mayoralesas en la matinada del dumenge i les Cortesies del matí de pasqua en el tradicional Volteig humà de les campanes
Gastronomia[editar | editar còdic]
Castielfabit compartix en el restant de localitats del Racó d'Ademús diversos plats típics com les farinetes, l'olla i atres en els que el porc i els seus derivats són els seus protagonistes.
L'armela, aixina com la poma i atres fruites que es cultiven en la feraç vega del riu Ebrón són ingredients insubstituibles en la rebosteria local.
En els últims temps s'està potenciant atres productes locals com els bolets i la tomata. Estos productes en les seues respectives jornades culinàries que se celebren en el complex turístic de Els Centenars a lo llarc de l'any.
Personalitats destacades[editar | editar còdic]
- Francisco Novella (Castielfabit, 1581-Valéncia, 1645). Fon catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia i va escriure alguna obra.[5]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ Font: Raúl Eslava Blasco, Heràldica històrica de les viles d'Ademuz i Castielfabib
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, El patrimoni desaparegut del Racó d'Ademús: tres peces d'orfebreria de Castellfabib
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús: el cos de sant Guillem de Castellfabib
- ↑ Font: Raúl Eslava Blasco, Escritors dels sigles XVII i XVIII en el Racó d'Ademús
- Ajuntament de Castielfabit
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Castielfabit
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Eslava Blasco, Raúl: El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (II): algunes talles de Castielfabit i La Pobla de Sant Miquel, i les calcigades de José Esteve Bonet en la comarca, en la revista BABOL, núm. 57. PP. 5-14. ISSN 1578-6978 begin_of_the_skype_highlighting 1578-6978 end_of_the_skype_highlighting begin_of_the_skype_highlighting 1578-6978 end_of_the_skype_highlighting. Ademuz, 2009
- Eslava Blasco, Raúl: El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (I): tres peces d'orfebreria de l'iglésia parroquial de Castielfabit, en la revista BABOL, núm. 54. PP. 12-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2008
- Eslava Blasco, Raúl: Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús (I): el cos de sant Guillem de Castielfabit, en la revista BABOL, núm. 30. PP. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Sánchez Garzón, A., Sobre la fundació de l'hospital de la vila de Castielfabit [1446, juliol 1], en: Aproximació a l'Història del convent de Sant Guillem..., Valéncia, 2001, Pp. 124-128. ISBN 84-931563-3-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castielfabit.
| Municipis de El Racó d'Ademús | |
|---|---|
| Ademús • Cases Altes • Cases Baixes • Castielfabit • La Pobla de Sant Miquel • Torrebaixa • Vallanca | |