Diferència entre les revisions de "Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana"
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana''' (FGV), es l'organisme públic depenent de la [[Generalitat Valenciana]] que gestiona la ret ferroviària de via estreta de la [[Comunitat Valenciana]] des de 1986, data en la que va assumir les competències de [[FEVE]] (''Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta'') de titularitat estatal. | + | '''Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana''' (FGV), es l'organisme públic depenent de la [[Generalitat Valenciana]] que gestiona la ret ferroviària de via estreta de la [[Comunitat Valenciana]] des de [[1986]], data en la que va assumir les competències de [[FEVE]] (''Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta'') de titularitat estatal. |
FGV te dos ret diferenciades en la [[Comunitat Valenciana]], una en [[Valéncia]] i les seues rodalies i un atra en [[Alacant]] i les seues rodalies. | FGV te dos ret diferenciades en la [[Comunitat Valenciana]], una en [[Valéncia]] i les seues rodalies i un atra en [[Alacant]] i les seues rodalies. | ||
| − | == | + | ==Història== |
| − | + | En l'any [[1986]] la [[Generalitat Valenciana]] va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta que estava gestionat fis a eixa data per FEVE des de la seua creació en l'any [[1964]], FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la ''Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia''. | |
| − | Per a tal | + | Per a tal fi en [[novembre]] de l'any 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'[[1 de giner]] de [[1987]] va gestionar la totalitat de la ret traspassada en [[juny]] de l'any anterior. |
| − | De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 | + | De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínees que són les següents: |
| − | * ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - | + | * ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau'' |
| − | * ''Valencia-Pont de Fusta - Rafelbunyol'' | + | * ''Valencia-Pont de Fusta - [[Rafelbunyol]] '' |
| − | * ''Valencia-Pont de Fusta - Bétera'' | + | * ''Valencia-Pont de Fusta - [[Bétera]] '' |
| − | * ''Valencia-Pont de Fusta - | + | * ''Valencia-Pont de Fusta - [[Llíria]] '' |
| − | * ''Valencia- | + | * ''Valencia-Jesús - [[Vilanova de Castelló]] '' |
| − | * ''Alacant - | + | * ''[[Alacant]] - [[Dénia]] '' |
| − | No més arreplegar la gestió de les | + | No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'''Ademús'' (Ara nomenada ''Empalme'') i la de ''Sant Isidre''. El traçat d'este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram ''Sant-Isidre - Valéncia-Jesús'' i la prolongació en llínea recta devall de la avinguda Ferrando el Catòlic de [[Valéncia]]. Ademés FGV va encarregar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE. |
| − | + | Aixina el [[9 d'octubre]] de l'any [[1988]] es va inaugurar el primer túnel del metro de Valéncia en noves parades en el com son: | |
*''Beniferri'' | *''Beniferri'' | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
*''Hospital'' | *''Hospital'' | ||
| − | Este túnel va | + | Este túnel va permetre l'unió de les llinees del nort i sur i va generar les llinees 1 i 2 de FGV. |
| − | * '''<span style="background-color:;color:orange;padding:1px;font-size:105%"> | + | * '''<span style="background-color:;color:orange;padding:1px;font-size:105%">Llínea 1</span>''' : ''Bétera - Villanueva de Castelló'' |
| − | * '''<span style="background-color:;color:green;padding:1px;font-size:105%"> | + | * '''<span style="background-color:;color:green;padding:1px;font-size:105%">Llínea 2</span>''' : ''Líria - Torrent '' |
| − | Mentrestant el tram '' | + | Mentrestant el tram ''Valéncia-Pont de Fusta - Ademús'' (''Empalme'') va a ser tancat al transit en la promesa de reconvertir-lo en un modern tramvia. |
| − | + | En l'any [[1990]] i despuix de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau'' va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de [[tramvia]]. | |
| − | + | En l'any [[1998]] FGV va diferenciar les 2 rets otorgant-les dos noms comercials diferenciats:, | |
| − | *[[ | + | * [[MetroValencia]] a la ret de Valéncia Ciutat i la seua àrea metropolitana. |
| − | *[[Tram]] (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant. | + | * [[Tram]] (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant. |
| − | En l'actualitat FGV té 10 | + | En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret contínua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínees en els 2 núcleus. |
| − | [[Categoria:Operadors ferroviaris | + | [[Categoria:Operadors ferroviaris de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Transport en la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 19:43 27 jul 2024
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), es l'organisme públic depenent de la Generalitat Valenciana que gestiona la ret ferroviària de via estreta de la Comunitat Valenciana des de 1986, data en la que va assumir les competències de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) de titularitat estatal.
FGV te dos ret diferenciades en la Comunitat Valenciana, una en Valéncia i les seues rodalies i un atra en Alacant i les seues rodalies.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1986 la Generalitat Valenciana va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta que estava gestionat fis a eixa data per FEVE des de la seua creació en l'any 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia.
Per a tal fi en novembre de l'any 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de giner de 1987 va gestionar la totalitat de la ret traspassada en juny de l'any anterior.
De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínees que són les següents:
- Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau
- Valencia-Pont de Fusta - Rafelbunyol
- Valencia-Pont de Fusta - Bétera
- Valencia-Pont de Fusta - Llíria
- Valencia-Jesús - Vilanova de Castelló
- Alacant - Dénia
No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'Ademús (Ara nomenada Empalme) i la de Sant Isidre. El traçat d'este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram Sant-Isidre - Valéncia-Jesús i la prolongació en llínea recta devall de la avinguda Ferrando el Catòlic de Valéncia. Ademés FGV va encarregar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.
Aixina el 9 d'octubre de l'any 1988 es va inaugurar el primer túnel del metro de Valéncia en noves parades en el com son:
- Beniferri
- Campanar-La Fe
- Turia
- Angel Guimerà
- Plaça Espanya
- Jesus
- Patraix
- Hospital
Este túnel va permetre l'unió de les llinees del nort i sur i va generar les llinees 1 i 2 de FGV.
- Llínea 1 : Bétera - Villanueva de Castelló
- Llínea 2 : Líria - Torrent
Mentrestant el tram Valéncia-Pont de Fusta - Ademús (Empalme) va a ser tancat al transit en la promesa de reconvertir-lo en un modern tramvia.
En l'any 1990 i despuix de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de tramvia.
En l'any 1998 FGV va diferenciar les 2 rets otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,
- MetroValencia a la ret de Valéncia Ciutat i la seua àrea metropolitana.
- Tram (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.
En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret contínua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínees en els 2 núcleus.