Diferència entre les revisions de "Funcions de l'Estat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: « Les '''funcions de l'Estat''' és el conjunt o cadascuna de les funcions del Estat; poden ser enteses com poders de l'Estat (que en un Estat Lli...»)
 
m
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
Les '''funcions de l'Estat''' és el conjunt o cadascuna de les [[funcions]] del [[Estat]]; poden ser enteses com [[poders de l'Estat]] (que en un [[Estat Lliberal]] estan subjectes al principi de [[Separació de poders]] i en una [[monarquia absoluta]] o en un [[Estat totalitari]] s'eixercixen de forma plena per qui té tot el poder -el governant absolut-), o poden ser enteses com les [[Competència (dret)|competències]] de l'[[administració pública]], que són eixercides com [[funcions públiques]] per distints tipos de [[càrrecs públics]] (distintes [[magistratura]]s, [[càrrecs electes]], [[funcionari]]s, etc...)
  
 
+
Des del punt de vista de l'[[economia lliberal]] clàssica o el [[neoliberalisme]], el '''paper de l'Estat''' deu ser el mínim possible (para [[Adam Smith]] llimitar-se a proporcionar [[seguritat jurídica]] i [[seguritat física]] -[[orde públic]]- i complir subsidiàriament aquelles funcions incompatibles en els beneficis individuals que s'espera de la [[iniciativa privada]]); mentres que per al [[keynesianismo]] o la [[socialdemocracia]] deu haver algun tipo de [[intervencionisme]] estatal; que és màxima en la [[economia planificada]] del [[comunisme soviètic]] i té distints graus en el [[corporativisme]] [[fasciste]].
Les '''funcions de l'Estat''' és el conjunt o cadascuna de les [[funcions]] del [[Estat]]; poden ser enteses com [[poders de l'Estat]] (que en un [[Estat Lliberal]] estan subjectes al principi de [[Separació de poders]] i en una [[monarquia absoluta]] o en un [[Estat totalitari]] s'eixercixen de forma plena per qui té tot el poder -el governant absolut-), o poden ser enteses com les [[Competència (dret)|competències]] de la [[administració pública]], que són eixercides com [[funcions públiques]] per distints tipos de [[càrrecs públics]] (distintes [[magistratura]]s, [[càrrecs electes]], [[funcionari]]s, etc...)
 
 
 
Des del punt de vista de la [[economia lliberal]] clàssica o el [[neoliberalisme]], el '''paper de l'Estat''' deu ser el mínim possible (para [[Adam Smith]] llimitar-se a proporcionar [[seguritat jurídica]] i [[seguritat física]] -[[orde públic]]- i complir subsidiàriament aquelles funcions incompatibles en els beneficis individuals que s'espera de la [[iniciativa privada]]); mentres que per al [[keynesianismo]] o la [[socialdemocracia]] deu haver algun tipo de [[intervencionisme]] estatal; que és màxima en la [[economia planificada]] del [[comunisme soviètic]] i té distints graus en el [[corporativisme]] [[fasciste]].
 
  
 
[[Categoria:Estat]]
 
[[Categoria:Estat]]
  
 
{{Traduït de|es|Funciones del Estado}}
 
{{Traduït de|es|Funciones del Estado}}

Última revisió del 21:35 10 oct 2016

Les funcions de l'Estat és el conjunt o cadascuna de les funcions del Estat; poden ser enteses com poders de l'Estat (que en un Estat Lliberal estan subjectes al principi de Separació de poders i en una monarquia absoluta o en un Estat totalitari s'eixercixen de forma plena per qui té tot el poder -el governant absolut-), o poden ser enteses com les competències de l'administració pública, que són eixercides com funcions públiques per distints tipos de càrrecs públics (distintes magistraturas, càrrecs electes, funcionaris, etc...)

Des del punt de vista de l'economia lliberal clàssica o el neoliberalisme, el paper de l'Estat deu ser el mínim possible (para Adam Smith llimitar-se a proporcionar seguritat jurídica i seguritat física -orde públic- i complir subsidiàriament aquelles funcions incompatibles en els beneficis individuals que s'espera de la iniciativa privada); mentres que per al keynesianismo o la socialdemocracia deu haver algun tipo de intervencionisme estatal; que és màxima en la economia planificada del comunisme soviètic i té distints graus en el corporativisme fasciste.