Canvis

En esta zona, ademés dels camps de cultiu de secà extensiu, els regadius dedicats a l'hortofruticultura i la [[Raïm|vinya]], trobem boscs galeria de gran porte en el Duero i cultius de choperes de producció, encara que hi ha atres cursos fluvials que posseïxen també boscs galeria; en rius com el Ucero, plantes aquàtiques com els [[Nenúfar|nenúfars]], els juncs i els apis rastreros, o en la dehesa boyal de Santa María de las Hoyas, els cárices i els verdets de turbera; arbres com el [[roure]] rebollo (localment), la sabina albar, el [[Pi (arbre)|pi]] laricio, la [[carrasca]] i el quejigo (este últim no molt abundant), el pi albar (en la pinada de Losana), la ginebrera; comunitats arbustives com els brezals, tomillars, piornals, bojedes i madreselves; i plantes com les [[Orquídea|orquídees]] (en la pinada de Losana) i els lliris rastrers.  

En esta zona, ademés dels camps de cultiu de secà extensiu, els regadius dedicats a l'hortofruticultura i la [[Raïm|vinya]], trobem boscs galeria de gran porte en el Duero i cultius de choperes de producció, encara que hi ha atres cursos fluvials que posseïxen també boscs galeria; en rius com el Ucero, plantes aquàtiques com els [[Nenúfar|nenúfars]], els juncs i els apis rastreros, o en la dehesa boyal de Santa María de las Hoyas, els cárices i els verdets de turbera; arbres com el [[roure]] rebollo (localment), la sabina albar, el [[Pi (arbre)|pi]] laricio, la [[carrasca]] i el quejigo (este últim no molt abundant), el pi albar (en la pinada de Losana), la ginebrera; comunitats arbustives com els brezals, tomillars, piornals, bojedes i madreselves; i plantes com les [[Orquídea|orquídees]] (en la pinada de Losana) i els lliris rastrers.  

Sobre fauna, trobem espècies com la llúdria, el caballito del diable, la voga del Duero, la bermejuela, la *lamprehuela, el sapillo pintojo i el [[Rat penat (animal)|rat penat]] ratoner gris en les riberes dels rius; el [[llop]], present esporàdicament en el sur de la comarca i situat per tant en els llímits de la seua àrea de distribució; la [[palometa]] Apolo; la lagartija roquera; la [[culebra]] plana europea; el rat penat ratoner forestal i el rat penat de bosc (en sabinars de la serra de Cabrejas com el de Calatañazor); el rat penat gran de ferradura; el rat penat ratoner pardo; el rat penat menut de ferradura; el rat penat de montanya, el alimoche, el buitre leonado, l'[[àguila]] real, el [[falcó]] pelegrí, la chova piquirroja i la curruca rabilarga (en el Canó del ric Llops); el [[fardacho]] verdinegre; el gat montés, la [[Gineta]], el turó, el rat penat nano i la [[granota]] comuna (en els carrasquers de Tiermes); i les aus esteparies (en zones del sur del territori).​

Sobre fauna, trobem espècies com la llúdria, el caballito del diable, la voga del Duero, la bermejuela, la *lamprehuela, el sapillo pintojo i el [[Rat penat (animal)|rat penat]] ratoner gris en les riberes dels rius; el [[llop]], present esporàdicament en el sur de la comarca i situat per tant en els llímits de la seua àrea de distribució; la [[palometa]] Apolo; la lagartija roquera; la [[culebra]] plana europea; el rat penat ratoner forestal i el rat penat de bosc (en sabinars de la serra de Cabrejas com el de Calatañazor); el rat penat gran de ferradura; el rat penat ratoner pardo; el rat penat chicotet de ferradura; el rat penat de montanya, el alimoche, el buitre leonado, l'[[àguila]] real, el [[falcó]] pelegrí, la chova piquirroja i la curruca rabilarga (en el Canó del ric Llops); el [[fardacho]] verdinegre; el gat montés, la [[Gineta]], el turó, el rat penat nano i la [[granota]] comuna (en els carrasquers de Tiermes); i les aus esteparies (en zones del sur del territori).​

== Vore també ==

== Vore també ==