Diferència entre les revisions de "Homosexualitat"
m |
m (Text reemplaça - 'politics' a 'polítics') |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El terme ''[[gai]],'' que en [[anglés]] clàssic significa ''alegre'' i deriva de l'[[occità]], sol utilisar-se per a referir-se als hòmens homosexuals, i el terme ''[[lesbiana]] '' per a referir-se a les dones. Des de [[1973]] la comunitat científica internacional considera que l'homosexualitat no és una malaltia. No obstant, la situació llegal i social de la gent que s'autodenomina homosexual varia molt d'un país a un atre i a sovint és objecte de polèmiques. | El terme ''[[gai]],'' que en [[anglés]] clàssic significa ''alegre'' i deriva de l'[[occità]], sol utilisar-se per a referir-se als hòmens homosexuals, i el terme ''[[lesbiana]] '' per a referir-se a les dones. Des de [[1973]] la comunitat científica internacional considera que l'homosexualitat no és una malaltia. No obstant, la situació llegal i social de la gent que s'autodenomina homosexual varia molt d'un país a un atre i a sovint és objecte de polèmiques. | ||
| − | El terme ''homosexual'' fon utilisat per primera vegada en [[1869]] per [[Karl-Maria Kertbeny]],<ref>Feray, Jean-Claude; Herzer, Manfred ([[1990]]). "Homosexual studies and | + | El terme ''homosexual'' fon utilisat per primera vegada en [[1869]] per [[Karl-Maria Kertbeny]],<ref>Feray, Jean-Claude; Herzer, Manfred ([[1990]]). "Homosexual studies and polítics in the 19th century: Karl Maria Kertbeny". ''Journal of Homosexuality'', ''19''(1).</ref><ref name="gayhistory">[http://www.gayhistory.com/rev2/events/kertbeny.Htm story in depth: Karl Maria Kertbeny<!-- Título generado por un bot -->]</ref> i el llibre ''Psychopathia Sexualis'' de [[Richard Freiherr Von Krafft-Ebing]] va popularisar el concepte en [[1886]].<ref name="gayhistory"/> Des de llavors, l'homosexualitat s'ha convertit en objecte d'intens estudi i debat: inicialment es va catalogar com una [[malaltia]], [[trastorn]] o [[patologia]] que calia curar, pero actualment s'entén com a part integral necessària per a comprendre la [[biologia]], [[sicologia]], [[política]], [[genètica]], [[història]] i variacions culturals de les identitats i pràctiques sexuals dels sers humans. |
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 10:48 24 maig 2016
L'homosexualitat és una orientació sexual que es definix com l'interacció o atracció sexual, emocional, sentimental i afectiva cap a individus del mateix sexe.[1]
Etimològicament, la paraula homosexual és un híbrit del grec homós (que en realitat significa igual i no, com es pot creure, derivat del substantiu llatí homo, que vol dir home) i de l'adjectiu llatí sexualis, cosa que sugerix una relació sexual i/o sentimental entre persones del mateix sexe, inclòs el lesbianisme.[2]
El terme gai, que en anglés clàssic significa alegre i deriva de l'occità, sol utilisar-se per a referir-se als hòmens homosexuals, i el terme lesbiana per a referir-se a les dones. Des de 1973 la comunitat científica internacional considera que l'homosexualitat no és una malaltia. No obstant, la situació llegal i social de la gent que s'autodenomina homosexual varia molt d'un país a un atre i a sovint és objecte de polèmiques.
El terme homosexual fon utilisat per primera vegada en 1869 per Karl-Maria Kertbeny,[3][4] i el llibre Psychopathia Sexualis de Richard Freiherr Von Krafft-Ebing va popularisar el concepte en 1886.[4] Des de llavors, l'homosexualitat s'ha convertit en objecte d'intens estudi i debat: inicialment es va catalogar com una malaltia, trastorn o patologia que calia curar, pero actualment s'entén com a part integral necessària per a comprendre la biologia, sicologia, política, genètica, història i variacions culturals de les identitats i pràctiques sexuals dels sers humans.
Referències
- ↑ APA Help Center - Health & Emotional Wellness - "Sexual Orientation and Homosexuality"
- ↑ University of Waterloo
- ↑ Feray, Jean-Claude; Herzer, Manfred (1990). "Homosexual studies and polítics in the 19th century: Karl Maria Kertbeny". Journal of Homosexuality, 19(1).
- ↑ 4,0 4,1 story in depth: Karl Maria Kertbeny