26 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − + + + Llínea 16:
Llínea 18: − + + +
→Història
== Història ==
== Història ==
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona.
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona.
El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueòlogiques que daten del [[sigle II]] d.C.
La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueòlogiques que daten del [[sigle II]] d.C.
El traçat actual del temple se deu a Joan Ibáñez en el [[sigle XVII]] i una actuació posterior en el sigle [[XVIII]]. Les obres duraren més de 40 anys, des del 14 d'octubre de [[1724]] fins a [[1766]].
El temple conté capelles laterals en la seua part esquerra dedicades a Sant Miquel, al Sagrat Cor i a la Verge de la Taronja. En la part dreta dos altars, un dedicat a la Sagrada Família i atre a la Magdalena (Santa Maria Magdalena). En est últim destaquen les pintures de Porcar i [[Traver Calzada]]. En el creuer els altars de Sant Vicent Ferrer
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==