Canvis

En [[1924]] Einstein rebe un articul d'un jove fisic [[India|indi]], [[Satyendra Nath Bose|Satyendranath Bose]], denominat "La llei de Plank i l'hipótesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de [[fotó|fotons]] i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicacio. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadistiques podien aplicar-se a grups d'atoms i publicà l'articul, conjuntament en Bose, en alema, la llengua més important en fisica en l'época. Les estadistiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos basics de [[particula elemental|particules elementals]] denominades [[bosón|bosones]].<ref name="Einstein"> pg. 90-91</ref>

En [[1924]] Einstein rebe un articul d'un jove fisic [[India|indi]], [[Satyendra Nath Bose|Satyendranath Bose]], denominat "La llei de Plank i l'hipótesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de [[fotó|fotons]] i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicacio. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadistiques podien aplicar-se a grups d'atoms i publicà l'articul, conjuntament en Bose, en alema, la llengua més important en fisica en l'época. Les estadistiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos basics de [[particula elemental|particules elementals]] denominades [[bosón|bosones]].<ref name="Einstein"> pg. 90-91</ref>

=== La Teoria de Camp Unificat ===

=== La Teoria de Camp Unificat ===

Einstein dedicà els seus últims anys a la busca d'una de les més importants teories de la fisica, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busca, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consisti en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitacio per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la fisica, especificament la gravitacio i l'electromagnetisme. En l'any 1950, expongue la seua Teoria de camp unificat en un articul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitacio» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''.

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en fisica teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigacio, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificacio de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la fisica, sent notablement visible en el tema de les forces [[interaccio nuclear fort|nuclear fort]] i [[interaccio debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en fisica d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificacio de les lleis de la fisica.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigació, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref>

==Referencies==

==Referencies==