Canvis

Davant l'ascens del [[nazisme]], el cientific abandonà [[Alemania]] cap a decembre de [[1932]] en desti a [[Estats Units]], a on imparti docencia en l'[[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estadounidenca|nacionalisà estadounidenc]] en [[1940]]. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la [[Força electromagnetica|electromagnetica]]. Mori en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

Davant l'ascens del [[nazisme]], el cientific abandonà [[Alemania]] cap a decembre de [[1932]] en desti a [[Estats Units]], a on imparti docencia en l'[[Institut d'Estudis Alvançats de Princeton|''Institut d'Estudis Alvançats'' de Princeton]]. Se [[ciutadania estadounidenca|nacionalisà estadounidenc]] en [[1940]]. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la [[Força electromagnetica|electromagnetica]]. Mori en [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]], [[Nova Jersei]], el [[18 d'abril]] de [[1955]].

Encara que es considerat per alguns com el «pare de la [[bomba atòmica]]», advocà en els seus escrits pel [[pacifisme]], el [[socialisme]] i el [[sionisme]].<ref>{{cita llibre |apellidos= Einstein|nombre= Albert |título= Les meues idees i opinions|url= http://books.google.es/books?id=YMfvKm6VTuMC&pg=PA167&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|fecha= 2000|editorial= Antoni Bosch editor|ubicación= Barcelona|isbn= 8493051632|páginas= 167/169|cita= ''Nostre deute en el sionisme'' (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En nostra situacio, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives}}</ref><ref>{{cita llibre |apellidos= Encanye|nombre= Agusti Andreu |título= El llibre de les estatües|url= http://books.google.es/books?id=ex1zDdtLLz8C&pg=PA287&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|fecha= 2004|editorial= Editorial Universitaria Politecnica Valencia|ubicación= Valencia|isbn= 8497055586|páginas= 287|cita= Com conseqüencia de la seua identificacion en el poble judeu durant la seua estància en Berlín, Einstein se feu fervent sioniste a partir de 1919, despuix de algunes dubtes inicials.}}</ref><ref>{{cita llibre |título= |url= http://books.google.es/books?id=QGlQZJJ6-8C&pg=PA183&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=10&ved=0CFUQ6AEwCQ#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|volumen= |fecha= 2005|editorial= Critica|ubicación= Barcelona|isbn= 8484326373|páginas= 183/184|cita= La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explicit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en 1952, quan se li oferi la presidencia d'Israel}}</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zbWZ-A6WuJMJ:redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/416/41613013002.pdf+&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgHNJNrmMa2RGXqIJZ8xn7fagyV6p2y4oVI3GeyZv4sCNSwvYAFJTfuu92DRoNdtnS3iMuWbW9zdAvOX9gEsOa8SlR1NemSCFDjTephowBcOm6VHZztXkkdl5ilSl2OTXTNJbB&sig=AHIEtbQIpex27Z95CN1J3FTky39OxACYjQ Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx]</ref><ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica Activitat politica]</ref> Fon proclamat com el «personage del [[sigle XX]]» i el mes preeminent cientific per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] ''.<ref>{{cita web | editorial=Time |título=Albert Einstein | |urlarchivo=http://waybackmachine.org/*/http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html|fechaarchivo=11 de maig de 2000|url=http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html |autor=Frank Pellegrini | idioma=inglés}}</ref>

Encara que es considerat per alguns com el «pare de la [[bomba atòmica]]», advocà en els seus escrits pel [[pacifisme]], el [[socialisme]] i el [[sionisme]].<ref>{{cita llibre |apellidos= Einstein|nombre= Albert |título= Les meues idees i opinions|url= http://books.google.es/books?id=YMfvKm6VTuMC&pg=PA167&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|fecha= 2000|editorial= Antoni Bosch editor|ubicación= Barcelona|isbn= 8493051632|páginas= 167/169|cita= ''Nostre deute en el sionisme'' (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En nostra situacio, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives}}</ref><ref>{{cita llibre |apellidos= Encanye|nombre= Agusti Andreu |título= El llibre de les estatües|url= http://books.google.es/books?id=ex1zDdtLLz8C&pg=PA287&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|fecha= 2004|editorial= Editorial Universitaria Politècnica Valencia|ubicación= Valencia|isbn= 8497055586|páginas= 287|cita= Com conseqüencia de la seua identificacion en el poble judeu durant la seua estància en Berlín, Einstein se feu fervent sioniste a partir de 1919, despuix de algunes dubtes inicials.}}</ref><ref>{{cita llibre |título= |url= http://books.google.es/books?id=QGlQZJJ6-8C&pg=PA183&dq=einstein+sionista&hl=es&ei=Ip8QTKyJBdGosQa-4bHmBw&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=10&ved=0CFUQ6AEwCQ#v=onepage&q=einstein%20sionista&f=false|volumen= |fecha= 2005|editorial= Critica|ubicación= Barcelona|isbn= 8484326373|páginas= 183/184|cita= La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explicit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en 1952, quan se li oferi la presidencia d'Israel}}</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zbWZ-A6WuJMJ:redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/416/41613013002.pdf+&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgHNJNrmMa2RGXqIJZ8xn7fagyV6p2y4oVI3GeyZv4sCNSwvYAFJTfuu92DRoNdtnS3iMuWbW9zdAvOX9gEsOa8SlR1NemSCFDjTephowBcOm6VHZztXkkdl5ilSl2OTXTNJbB&sig=AHIEtbQIpex27Z95CN1J3FTky39OxACYjQ Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx]</ref><ref>[http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein#Actividad_pol.C3.ADtica Activitat politica]</ref> Fon proclamat com el «personage del [[sigle XX]]» i el mes preeminent cientific per la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] ''.<ref>{{cita web | editorial=Time |título=Albert Einstein | |urlarchivo=http://waybackmachine.org/*/http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html|fechaarchivo=11 de maig de 2000|url=http://www.clave.com/clave/time100/scientist/profile/einstein.html |autor=Frank Pellegrini | idioma=inglés}}</ref>

== Biografia ==

== Biografia ==

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengue l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alema (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permanegué en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un medic (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengue l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de [[Suïssa]] (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alema (un 6 és la pijor nota).<ref>Certificat de graduació d'Einstein en [[1896]] emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permanegué en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un medic (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels [[Nadal|Nadals]] de [[1894]], Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de [[1896]], a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politècnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'[[Europa]] central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que només se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobrí l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixqué a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de [[1903]], despuix que abdós contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que només se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>