Canvis

El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota [[Espanya]]. En [[1904]] s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta [[valencià]] [[Maximilia Thous]], la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En [[1906]] compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, [[Tomàs Trénor Palavicino]], Marqués del [[Turia]], organisador de l'Exposició Regional de [[Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta [[Maximilià Thous]], i va ser estrenat solemnement davant el Rei [[Alfons XIII]] i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el 22 de maig de [[1909]]. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec d'una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en [[1917]], li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.

El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota [[Espanya]]. En [[1904]] s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta [[valencià]] [[Maximilia Thous]], la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En [[1906]] compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, [[Tomàs Trénor Palavicino]], Marqués del [[Turia]], organisador de l'Exposició Regional de [[Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta [[Maximilià Thous]], i va ser estrenat solemnement davant el Rei [[Alfons XIII]] i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el 22 de maig de [[1909]]. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec d'una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en [[1917]], li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.

Per a la coronació pontificada de l'image de la [[Verge dels desamparats]], en l'any [[1923]], la [[Diputació de Valéncia]] li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "[[Valéncia]] Canta", homenage musical a la [[mare de Deu dels Desamparats]]. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de [[Valéncia]] el 24 de maig de [[1923]], dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En [[1929]] la comissió de la [[Falla]] del carrer de la Pau de [[Valéncia]] l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el pasdoble "[[El Fallero]]", pasdoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les [[falles]]. Es la peça musical més repetida en el mon [[faller]] a lo llarc de l'any.

Per a la coronació pontificada de l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], en l'any [[1923]], la [[Diputació de Valéncia]] li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "[[Valéncia]] Canta", homenage musical a la [[mare de Deu dels Desamparats]]. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de [[Valéncia]] el 24 de maig de [[1923]], dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En [[1929]] la comissió de la [[Falla]] del carrer de la Pau de [[Valéncia]] l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el pasdoble "[[El Fallero]]", pasdoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les [[falles]]. Es la peça musical més repetida en el mon [[faller]] a lo llarc de l'any.

Escrigué una opera que no va concloure al morir-se el 8 de març de [[1941]], "La venta de los gatos". Dos anys més tart s'estrenà en el teatre principal de [[Valéncia]] despuix de que acabara de musicar-la el mestre Estela.

Escrigué una opera que no va concloure al morir-se el 8 de març de [[1941]], "La venta de los gatos". Dos anys més tart s'estrenà en el teatre principal de [[Valéncia]] despuix de que acabara de musicar-la el mestre Estela.