Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  11:21 26 abr 2016
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 10: Llínea 10:  
El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.  
 
El problema per als sabis astrònoms chinencs fon el mateix que per al restant dels pobles antics: intentar combinar els moviments de la lluna i del sol, cicles sempre difícils de congeniar. El calendari chinenc tradicional era piga, pero això causava greus problemes als agricultors perqué no hi havia forma de fixar les estacions en ell.  
   −
Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles van buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.  
+
Com per al restant de cultures, la busca d'un calendari que reflectira correctament les estacions era fonamental per a l'agricultura, per la qual cosa els pobles varen buscar maneres d'observar el moviment dels astres (Prenent a la terra com referent) i reflectir-ho en un sistema cronològic de dies complets.  
   −
Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs van arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).
+
Van passar els sigles i cap a l'any 104 a. C., per mig de sistemes d'observació i de mida de les ombres proyectades per un pal vertical (gnòmon), els antics astrònoms chinencs varen arribar a estimar la duració de l'any en 365,2502 dies, una aproximació excelent per a l'época. Ya sobre l'any [[480]] de la nostra Era, el gran sabi Ju Chongzchi ho va establir en 365,2428 dies, en un excés de tan sols 52 segons sobre el valor vigent (365,2422).
    
== Principis del calendari chinenc ==
 
== Principis del calendari chinenc ==
 
El calendari chinenc és [[calendari llunisolar|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.  
 
El calendari chinenc és [[calendari llunisolar|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.  
   −
Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, van arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é mes de l'any.  
+
Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, varen arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é mes de l'any.  
    
Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.  
 
Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.  
124 718

edicions

Menú de navegació