Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  19:17 21 abr 2016
m
Text reemplaça - 'discusió' a 'discussió'
Llínea 55: Llínea 55:  
Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en [[Belice]] i [[Guatemala]], i al oest en el [[ocean Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió propera als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.
 
Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en [[Belice]] i [[Guatemala]], i al oest en el [[ocean Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió propera als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.
   −
El poblament d'este territor se remonta possiblement a 12 - 14 mil anys pac al passat -encara que n'hi ha una discusió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribàren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en exie mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com a els nòmades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. Tras la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país se vegué envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercusions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.
+
El poblament d'este territor se remonta possiblement a 12 - 14 mil anys pac al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribàren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en exie mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com a els nòmades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. Tras la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país se vegué envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercusions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.
    
Pel volumen net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en [[2001]] havia segut la novena-. En tot i això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índices de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venta de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetir al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballaors mexicans en el exterior han vengut creixquent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingresos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índices de incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.
 
Pel volumen net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en [[2001]] havia segut la novena-. En tot i això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índices de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venta de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetir al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballaors mexicans en el exterior han vengut creixquent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingresos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índices de incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.
124 718

edicions

Menú de navegació