2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
ue es
{{metaplantilla de avisos
| tipo = aviso
| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]
| texto = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Uiquipèdia|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi haixquen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa [[Usuari:Vixca Valencia|pàgina d'usuari]] {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
[[Image:plantaciodetabac.jpg|thumb|right|300px|Plantació de tabac en Estats Units d'Amèrica.]]
El '''tabac''' es un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom Nicotiana originària de Amèrica en la actualitat format per fulles de varies plantes del gènere, en concret Nicotiana tabacum. Es comsumix de varies formes, siguent la principal fumà. El seu particular contengut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lomón encara que té numeroses restricciones per a ser fumà en molts paisos ya que poseix efectes adversos per a la salut pública.
La seua composició està formà per el alcaloide nicotina, qeu es troba en les fulles den proporcions variables (desde manco del 1% hasda el 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància oscura i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de carbono, òxit de nigrògen, amoniac, etc.)
El gènere Nicotiana abarca més de 50 espècies clasificaes en quatre grups principals: N. tabacum, N. petunoides, N- rustica i N. polidiclia. L'espècie N. tabacum, se pot clasificar en quatre varietats: havanesis, brasilensis, virgínica i purpúrea, que son el orige de les distintes varietats usaes en la comercialisació.
== Història ==
Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre Perú i Equador. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en Amèrica del Sur. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava per el nas, es masticava, es menjava, es bevia, es untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic.
Usà per els mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda per els occidentals en 1492. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de Tabasco. En tot i això, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa desde al menos el sgile XV a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va extendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de Cristòbal coló, sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a Espanya, sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca.
Per orde de Felip II, Hernàndez de Boncalo, croniste i historiaor de les Indies, sigué qui treballà les primeres sements de tabac que arribaren a Europa en 1599. Estes sements sigueren plantaes en terres situaes alrededor de Toledo, en una zona dita los Cigarrales, perque solien ser invadides per plagues de cigarres. Alli s'inicià el cultiu de tabac en Europa i, per este motiu, alguns historiaors sostenen que el nom de cigarro prové d'esta circunstància.
La primera obra escrita en la que es relata la forma nativa d'aspirar el fum provenent dels rollos de fulles enceses és Apologética història de les Indies de Bartolomé de les Cases. Posteriorment Gonzalo de Oviedo i Velázquez, en la Historia General de las Indias, descriu la planta i els seus usos.
La seua extensió per el continent europeu sigué gràcies al embaixaor francés en Portugal Jean Nicot de Villemain 1530- 1600, en el seu honor Linneo introduix la denominació d enicotina en la seua clasificació de Botànica. Este lo va introduir en la seua forma aspirà (rapé) i la popularisà al, supostament, "curar" a Catalina de Médicis (dona de Enrique II) d'una migranya, per lo que se li denominà herba de la reina, Catalinària Nuduca i herba del embaixaor.
Durant el sigle XX, numerosos estudis mèdics anaren demostrant els perjuis del tabac, i negant la seua posible utilitat terapèutica. Per atre costat, el seu consum passà de ser majoritariament masculí a un majir equilibre entre sexes.
| tipo = aviso
| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]
| texto = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Uiquipèdia|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi haixquen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa [[Usuari:Vixca Valencia|pàgina d'usuari]] {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
[[Image:plantaciodetabac.jpg|thumb|right|300px|Plantació de tabac en Estats Units d'Amèrica.]]
El '''tabac''' es un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom Nicotiana originària de Amèrica en la actualitat format per fulles de varies plantes del gènere, en concret Nicotiana tabacum. Es comsumix de varies formes, siguent la principal fumà. El seu particular contengut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lomón encara que té numeroses restricciones per a ser fumà en molts paisos ya que poseix efectes adversos per a la salut pública.
La seua composició està formà per el alcaloide nicotina, qeu es troba en les fulles den proporcions variables (desde manco del 1% hasda el 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància oscura i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de carbono, òxit de nigrògen, amoniac, etc.)
El gènere Nicotiana abarca més de 50 espècies clasificaes en quatre grups principals: N. tabacum, N. petunoides, N- rustica i N. polidiclia. L'espècie N. tabacum, se pot clasificar en quatre varietats: havanesis, brasilensis, virgínica i purpúrea, que son el orige de les distintes varietats usaes en la comercialisació.
== Història ==
Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre Perú i Equador. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en Amèrica del Sur. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava per el nas, es masticava, es menjava, es bevia, es untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic.
Usà per els mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda per els occidentals en 1492. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de Tabasco. En tot i això, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa desde al menos el sgile XV a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va extendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de Cristòbal coló, sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a Espanya, sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca.
Per orde de Felip II, Hernàndez de Boncalo, croniste i historiaor de les Indies, sigué qui treballà les primeres sements de tabac que arribaren a Europa en 1599. Estes sements sigueren plantaes en terres situaes alrededor de Toledo, en una zona dita los Cigarrales, perque solien ser invadides per plagues de cigarres. Alli s'inicià el cultiu de tabac en Europa i, per este motiu, alguns historiaors sostenen que el nom de cigarro prové d'esta circunstància.
La primera obra escrita en la que es relata la forma nativa d'aspirar el fum provenent dels rollos de fulles enceses és Apologética història de les Indies de Bartolomé de les Cases. Posteriorment Gonzalo de Oviedo i Velázquez, en la Historia General de las Indias, descriu la planta i els seus usos.
La seua extensió per el continent europeu sigué gràcies al embaixaor francés en Portugal Jean Nicot de Villemain 1530- 1600, en el seu honor Linneo introduix la denominació d enicotina en la seua clasificació de Botànica. Este lo va introduir en la seua forma aspirà (rapé) i la popularisà al, supostament, "curar" a Catalina de Médicis (dona de Enrique II) d'una migranya, per lo que se li denominà herba de la reina, Catalinària Nuduca i herba del embaixaor.
Durant el sigle XX, numerosos estudis mèdics anaren demostrant els perjuis del tabac, i negant la seua posible utilitat terapèutica. Per atre costat, el seu consum passà de ser majoritariament masculí a un majir equilibre entre sexes.