Canvis

| ocupació    = [[Física|Físic]]

| ocupació    = [[Física|Físic]]

}}

}}

'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[fisic]] [[Imperi alema|alema]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suizo]] i [[Estats Units|estadounidenc]]. Es considerat com el [[cientific]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans cientifics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 págs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca cuantifica l'importancia de 1000 cientifics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els unics del [[sigle XX]] en alcançar la maxima puntuacio (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el cientific mes popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suís]] i [[Estats Units|nortamericà]]. Es considerat com el [[cientific]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans cientifics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 págs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca cuantifica l'importancia de 1000 cientifics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els unics del [[sigle XX]] en alcançar la maxima puntuacio (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el cientific mes popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

En [[1905]], quan era un jove fisic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la [[equacio]] de la [[fisica]] mes coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, [[Equivalencia entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la [[fisica estadistica]] i la [[mecanica quantica]].

En [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la [[equacio]] de la [[fisica]] mes coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, [[Equivalencia entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la [[fisica estadistica]] i la [[mecanica quantica]].

En [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformuló per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüencies fon el surgimiento de l'estudi cientific de l'orige i l'evolucio del [[Univers]] per la branca de la fisica denominada [[cosmologia]]. En 1919, quan les observacions britaniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el 7 de novembre de 1919 els següents titulars: Revolucio en la ciencia. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se converti en un icon popular de la ciencia mundialment famos, un privilegi a l'alcanç de molt pocs cientifics.<ref name="alf96" />  

En [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformuló per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüencies fon el surgimiento de l'estudi cientific de l'orige i l'evolucio del [[Univers]] per la branca de la fisica denominada [[cosmologia]]. En 1919, quan les observacions britaniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el 7 de novembre de 1919 els següents titulars: Revolucio en la ciencia. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se converti en un icon popular de la ciencia mundialment famos, un privilegi a l'alcanç de molt pocs cientifics.<ref name="alf96" />