Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''història de la ciència''' és el conjunt d'avanços, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc en l'història del [[coneiximent]]. És una disciplina d'estudi que juntament en la [[filosofia de la ciència]] i la sociologia intenten explicar l'alvanç i el canvi científic lligant-los al context social a on es produïxen. Com a tal, naix en el [[segle XX]], si be sempre hi ha hagut referències al passat per explicar el present de la ciència. Destaca el nom de [[George Sarton]] <ref> Sarton, George. ''Introduction to the History of Science'', Carnegie institution of Washington Publication nº 376. Baltimore, 1927-1948.</ref> com un dels seus fundadors.
| + | L''''història de la ciència''' és el conjunt d'avanços, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc en l'història del [[coneiximent]]. És una disciplina d'estudi que juntament en la [[filosofia de la ciència]] i la sociologia intenten explicar l'alvanç i el canvi científic lligant-los al context social a on es produïxen. Com a tal, naix en el [[sigle XX]], si be sempre hi ha hagut referències al passat per explicar el present de la ciència. Destaca el nom de [[George Sarton]] <ref> Sarton, George. ''Introduction to the History of Science'', Carnegie institution of Washington Publication nº 376. Baltimore, 1927-1948.</ref> com un dels seus fundadors. |
| | | |
| ==Història de la ciència en les primeres cultures== | | ==Història de la ciència en les primeres cultures== |
− | La història de la ciència en les primeres cultures estudia la [[protociència]] en la [[història antiga]], prèvia al desenroll de la ciència en l'[[Edat mija]]. En els temps [[prehistòria|prehistòrics]], el consell i el coneiximent es passava de generació en generació a través de la [[tradició oral]]. El desenroll de l'[[escritura]] va permetre que el coneiximent es poguerà almagasenar i comunicar a través de generacions en molta més fidelitat. Combinat en el [[orígens de l'agricultura|desenroll de]] l'[[agricultura]], que va permetre dispondre d'un excedent de menjar, va possibilitar que les primeres [[civilisació|civilisacions]] es desenrollen i tinguen més temps per a dedicar-se a d'atres tasques ademés de sobreviure, com la investigació de coneiximent per pròpia curiositat.
| + | L'història de la ciència en les primeres cultures estudia la [[protociència]] en la [[història antiga]], prèvia al desenroll de la ciència en l'[[Edat mija]]. En els temps [[prehistòria|prehistòrics]], el consell i el coneiximent es passava de generació en generació a través de la [[tradició oral]]. El desenroll de l'[[escritura]] va permetre que el coneiximent es poguerà almagasenar i comunicar a través de generacions en molta més fidelitat. Combinat en el [[orígens de l'agricultura|desenroll de]] l'[[agricultura]], que va permetre dispondre d'un excedent de menjar, va possibilitar que les primeres [[civilisació|civilisacions]] es desenrollen i tinguen més temps per a dedicar-se a d'atres tasques ademés de sobreviure, com l'investigació de coneiximent per pròpia curiositat. |
| | | |
| ===Ciència en Mesopotàmia=== | | ===Ciència en Mesopotàmia=== |
Llínea 47: |
Llínea 47: |
| ==Ciència medieval== | | ==Ciència medieval== |
| ===Ciència europea=== | | ===Ciència europea=== |
− | El desenroll de la ciència europea durant l'[[Edat Mija]] es va lligar als centres de cultura, dominats per religiosos cristians: els monasteris i les primeres universitats a partir del [[segle XII]]. Europa no va ser, pero, líder en investigació durant este periodo, sino que varen dominar les adaptacions foranes i les controvèrsies entre fe i raó, és dir, sobre l'estatut de la ciència i la seua relació en el ser humà. Les principals contribucions varen donar-se en el camp de la cinemàtica i la modernisacions agrícola. | + | El desenroll de la ciència europea durant l'[[Edat Mija]] es va lligar als centres de cultura, dominats per religiosos cristians: els monasteris i les primeres universitats a partir del [[sigle XII]]. Europa no va ser, pero, líder en investigació durant este periodo, sino que varen dominar les adaptacions foranes i les controvèrsies entre fe i raó, és dir, sobre l'estatut de la ciència i la seua relació en el ser humà. Les principals contribucions varen donar-se en el camp de la cinemàtica i la modernisacions agrícola. |
| | | |
| === Ciència islàmica === | | === Ciència islàmica === |
Llínea 58: |
Llínea 58: |
| | | |
| ==Ciència moderna== | | ==Ciència moderna== |
− | En el Renaiximent es viu una verdadera [[revolució científica]]. Es qüestionen alguns dels dogmes religiosos i se somet l'estudi de l'entorn a la raó. Les noves idees es difonen més ràpidament gràcies a l'aument dels intercanvis comercials, l'auge de les ciutats i la invenció de la [[imprenta]] en Europa, qui agafa el liderage en investigació. | + | En el Renaiximent es viu una verdadera [[revolució científica]]. Es qüestionen alguns dels dogmes religiosos i se somet l'estudi de l'entorn a la raó. Les noves idees es difonen més ràpidament gràcies a l'aument dels intercanvis comercials, l'auge de les ciutats i l'invenció de la [[imprenta]] en Europa, qui agafa el liderage en investigació. |
| | | |
− | La Terra ya no es considera el centre de l'univers, sino el [[sol]] ([[heliocentrisme]]) i ademés canvia la percepció del [[planeta]], que s'eixampla gràcies a les noves descobertes, com l'arribada de [[Cristòfol Colon]] a [[Amèrica]] o les rutes africanes. Les lleis de [[Isaac Newton|Newton]] expliquen com funcionen les forces que rigen la Terra i el cosmos, que es pot observar millor en el nou [[telescopi]]. | + | La [[Terra]] ya no es considera el centre de l'univers, sino el [[sol]] ([[heliocentrisme]]) i ademés canvia la percepció del [[planeta]], que s'eixampla gràcies a les noves descobertes, com l'arribada de [[Cristòfol Colon]] a [[Amèrica]] o les rutes africanes. Les lleis de [[Isaac Newton|Newton]] expliquen com funcionen les forces que rigen la Terra i el cosmos, que es pot observar millor en el nou [[telescopi]]. |
| | | |
− | Estos canvis varen preparar el camp per a l'adveniment de la ciència moderna. Alguns estudiosos, com [[Pierre Duhem]], qüestionen que hi hagué una ruptura radical en el passat per a esta època.<ref> Duhem, Pierre, Les origines de la statique, Harvard University Press 1905.</ref> Ademés, durant el [[segle XVI]] es va viure un auge de la [[màgia]], embolcada de doctrines neoplatòniques. | + | Estos canvis varen preparar el camp per a l'adveniment de la ciència moderna. Alguns estudiosos, com [[Pierre Duhem]], qüestionen que hi hagué una ruptura radical en el passat per a esta època.<ref> Duhem, Pierre, Les origines de la statique, Harvard University Press 1905.</ref> Ademés, durant el [[sigle XVI]] es va viure un auge de la [[màgia]], embolcada de doctrines neoplatòniques. |
| | | |
| ==Historiadors de la ciència destacats== | | ==Historiadors de la ciència destacats== |