Canvis

===Prehistoria===

===Prehistoria===

En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistoria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistoria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsigle XIX per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

===Edat Antiga===

===Edat Antiga===

===Edat Mija===

===Edat Mija===

[[Image:OlleriaXVIII.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria segle XVIII]]

[[Image:OlleriaXVIII.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVIII]]

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

*'''Castellet del Porquet''', poblat Neolitic fortificat en muralla.

*'''Castellet del Porquet''', poblat Neolitic fortificat en muralla.

*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)

*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)

*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del segle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc.

*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc.

*'''Convent de Capuchins''', fundat en 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del segle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademes en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.

*'''Convent de Capuchins''', fundat en 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademes en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.

*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en 1611. Conserva restants de muralla.

*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en 1611. Conserva restants de muralla.

*'''Convent dels Dominics''', fundat el 1578. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

*'''Convent dels Dominics''', fundat el 1578. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

*'''Hospital de San Juan Bautista''', del segle XIX, en capella neogótica i claustres.

*'''Hospital de San Juan Bautista''', del sigle XIX, en capella neogótica i claustres.

*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.

*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.

*[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el segle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del segle XIII.

*[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.

*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.

*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.

*'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del segle XX.*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el segle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''.  Restaurat en el segle XXI com bell teatre romantic.

*'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''.  Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic.

*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic.

*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic.

*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del segle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del segle XIX. Espai iconografic unic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Historia local i artesanies.

*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic unic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Historia local i artesanies.

*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.

*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.

*'''Semana Santa''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.

*'''Semana Santa''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.

*'''Festes Patronals''' i de '''Moros i Cristians''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.

*'''Festes Patronals''' i de '''Moros i Cristians''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.

*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al segle XVII.

*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.

*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.

*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.

*'''Romeria de la Divina Pastora''', "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.

*'''Romeria de la Divina Pastora''', "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.