Canvis

[[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]

[[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]

La '''història de la medicina''' és la branca de la [[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] al llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]]. Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[natura]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable. En [[Alcmeó de Crotona]], l'any [[500 aC]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, tot i que al llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del segle XIX, els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar sovint, consolar sempre."

L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].  

La medicina del segle XX, impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

 

 

La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

== Referències ==

== Referències ==