Canvis

Blai de Sebaste (¿?-Sebaste, 316), venerat com a Sant Blai, fon un mege, bisbe de Sebaste en Armenia (actual Sivas, [[Turquia]]), i màrtir cristià. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc del mont Argeus, que va convertir en la seua sèu episcopal. Va ser torturat i eixecutat en l'época de l'emperador romà Licinio, durant les persecucions als cristians de principis del sigle IV.

'''Blai de Sebaste''' (¿?-Sebaste, [[316]]), venerat com a Sant Blai, fon un mege, bisbe de Sebaste en Armenia (actual Sivas, [[Turquia]]), i màrtir cristià. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc del mont Argeus, que va convertir en la seua sèu episcopal. Va ser torturat i eixecutat en l'época de l'emperador romà Licinio, durant les persecucions als cristians de principis del [[sigle IV]].

El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'Edat Mija, es varen aplegar a contabilisar solament en Roma 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el 3 de febrer en les Iglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient.

El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'[[Edat Mija]], es varen aplegar a contabilisar solament en [[Antiga Roma|Roma]] 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el [[3 de febrer]] en les Iglésies d'Occident i l'[[11 de febrer]] en les d'Orient.

Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del [[Paraguay]], de numeroses localitats espanyoles i de Dubrovnik ([[Croàcia]]). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any 1190) i es va incorporar en 2009 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la [[UNESCO]].

Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del [[Paraguay]], de numeroses localitats espanyoles i de [[Dubrovnik]] ([[Croàcia]]). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any [[1190]]) i es va incorporar en [[2009]] a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'[[Unesco]].