Canvis

====Les vagues de FHASA====

====Les vagues de FHASA====

{{AP|Moviment obrer}}

{{AP|Moviment obrer}}

La construcció de la central hidroelèctrica necessitava una massa important de treballadors. L’empresa va contractar més de dos mil obrers. El Consell General, per tal de garantisar l’estabilitat econòmica de les cases del país, va voler que l’empresa contractés preferentment andorrans. Però al final, bona part la mà d’obra seria espanyola, francesa, catalana o gallega. La majoria dels càrrecs tècnics, per contra, eren suïssos. Alguns varen acabar per quedar-se en el país, atres varen marchar. Esta arribada en massa va fer necessària la creació d’un cos de [[policia]] en l’any [[1931]], nomenat Servici d’Orde. El mateix any de creació del cos policial, el Consell General va promulgar un edicte segons el qual els cònsuls de cada parròquia havien d’establir un registre a on s’hi havien d’inscriure els estrangers. És el primer intent de regular l'immigració que arribava al país.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 222, 223}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}

La construcció de la central hidroelèctrica necessitava una massa important de treballadors. L’empresa va contractar més de dos mil obrers. El Consell General, per tal de garantisar l’estabilitat econòmica de les cases del país, va voler que l’empresa contractara preferentment andorrans. Pero al final, bona part la mà d’obra seria espanyola, francesa, catalana o gallega. La majoria dels càrrecs tècnics, per contra, eren suïssos. Alguns varen acabar per quedar-se en el país, atres varen marchar. Esta arribada en massa va fer necessària la creació d’un cos de [[policia]] en l’any [[1931]], nomenat Servici d’Orde. El mateix any de creació del cos policial, el Consell General va promulgar un edicte segons el qual els cònsuls de cada parròquia havien d’establir un registre a on s’hi havien d’inscriure els estrangers. És el primer intent de regular l'immigració que arribava al país.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 222, 223}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}

[[File:Central de FHASA d'Encamp (5).JPG|left|thumb|Antic edifici de FHASA, hui transformat en el Museu de l'Electricitat.]]

[[File:Central de FHASA d'Encamp (5).JPG|left|thumb|Antic edifici de FHASA, hui transformat en el Museu de l'Electricitat.]]

Els obrers de la central pertanyien en la seua majoria a la [[Confederació Regional del Treball de Catalunya|Confederació Regional del Treball]] catalana, una filial de la [[CNT]] (el [[sindicat]] anarquista) i això consistia un perill per als “capgrossos” que seien en el Consell General. No acceptaven que un estranger tinguera drets laborals i no compartien totalment les idees d'Unió Andorrana, que els obrers sí compartien com ara el sufragi universal masculí. Ademés, a mesura que entrava immigració al país, esta esdevenia majoritària. El Consell General tenia aquella por infundada a diferència, de que li prengueren el país. Era llògic que ben pronte tants els jòvens del país com els immigrants reclamarien drets. Cal dir que les condicions de treball dels obrers de FHASA no eren gens bones. No hi havia cap marc llegislatiu que els protegís de l’abús patronal. Se’ls aumentava les hores de treball sense consens ni acort. Els [[Patronal|patrons]] de la construcció no tenien en conte la necessitat de descans dels treballadors, ni la necessitat de rebre un [[salari]] digne que els permitira viure. Les condicions de treball eren pèssimes i no existia cap organisme, sindicat o inspecció, que els ajudara defendre-se. Per donar eixemples, un obrer guanyava 1,30 pessetes hora i un contramestre en guanyava 15. La situació es va anar agreujant fins que en l'any 1931 va esclatar la primera vaga dels treballadors de FHASA. A esta s'hi va afegir la de l’[[abril]] fins a [[juliol]] de [[1932]] i la de l’[[agost]] fins a [[setembre]] de l'any [[1933]]. La raó de la protesta dels obrers era un cúmul de greuges laborals que varen esclatar en la retallada de salaris i l’aument d’hores de treball. I com si la vaga no fora prou, un grup de jòvens andorrans favorables a Unió Andorrana es varen revoltar pel sufragi universal masculí al mateix temps que la vaga obrera. El Consell General va reaccionar-hi castigant-los i reprimint-los. Va utilisar el cos policial, que de fet també va ser creat per això mateix, per arrestar i expulsar a tot aquell que es manifestara.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 224, 225}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}{{sfn|Soriano|2005|p = 21}}  

Els obrers de la central pertanyien en la seua majoria a la [[Confederació Regional del Treball de Catalunya|Confederació Regional del Treball]] catalana, una filial de la [[CNT]] (el [[sindicat]] anarquista) i això consistia un perill per als “capgrossos” que seien en el Consell General. No acceptaven que un estranger tinguera drets laborals i no compartien totalment les idees d'Unió Andorrana, que els obrers sí compartien com ara el sufragi universal masculí. Ademés, a mesura que entrava immigració al país, esta esdevenia majoritària. El Consell General tenia aquella por infundada a diferència, de que li prengueren el país. Era llògic que ben pronte tants els jòvens del país com els immigrants reclamarien drets. Cal dir que les condicions de treball dels obrers de FHASA no eren gens bones. No hi havia cap marc llegislatiu que els protegira de l’abús patronal. Se’ls aumentava les hores de treball sense consens ni acort. Els [[Patronal|patrons]] de la construcció no tenien en conte la necessitat de descans dels treballadors, ni la necessitat de rebre un [[salari]] digne que els permitira viure. Les condicions de treball eren pèssimes i no existia cap organisme, sindicat o inspecció, que els ajudara defendre-se. Per donar eixemples, un obrer guanyava 1,30 pessetes hora i un contramestre en guanyava 15. La situació es va anar agreujant fins que en l'any 1931 va esclatar la primera vaga dels treballadors de FHASA. A esta s'hi va afegir la de l’[[abril]] fins a [[juliol]] de [[1932]] i la de l’[[agost]] fins a [[setembre]] de l'any [[1933]]. La raó de la protesta dels obrers era un cúmul de greuges laborals que varen esclatar en la retallada de salaris i l’aument d’hores de treball. I com si la vaga no fora prou, un grup de jòvens andorrans favorables a Unió Andorrana es varen revoltar pel sufragi universal masculí al mateix temps que la vaga obrera. El Consell General va reaccionar-hi castigant-los i reprimint-los. Va utilisar el cos policial, que de fet també va ser creat per això mateix, per arrestar i expulsar a tot aquell que es manifestara.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 224, 225}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}{{sfn|Soriano|2005|p = 21}}  

Segons publica la [[revista]] Andorra Agrícola, una altre dels diferents periòdics que s’aniran creant a lo llarc del [[sigle XX]], els obrers de [[FHASA]] varen celebrar un [[míting]] en l’any 1933 en “caràcter especial”. S’oponien “rotundament a les autoritats” del país, és dir, al Consell General. L’artícul segueix, “en vista d’este acte de rebelia. Batlle Anton Tomàs, secundat pel cap de la Policia”, “despuix d’haver mobilisat tres-cents hòmens armats”, “expulsaren del país a tots els capitostos del citat moviment”, és dir, als obrers responsables de la vaga. Segons relata l’artícul els varen expulsar del país i amenaçar de no tornar-hi més mai baix pena de “ser entregats com a presoners a les autoritats franceses”. I és que el Consell General enviava una carta al copríncep francès, sempre remarcant les bones voluntats i pacifisme del parlament andorrà, quan algú s’oposava a les seues ordes. Aixina el copríncep desplaçava gendarmes seus al país. La qüestió, no va acabar aixina. El Sindicat de Barcelona es va desplaçar, segons relata Andorra Agrícola, per a desblocar la situació. Però les “autoritats”, en coherència en la seua actitud, varen “denegar l’entrada a territori andorrà”, “es montà una guàrdia civil en la frontera”, “per tal d’evitar el retorn dels pertorbadors expulsats”.  La revolta obrera va tindre fins i tot repercussió en l’exterior ya que el periòdic català [[La Vanguardia]] en va informar dels ====Les vagues de FHASA====

Segons publica la [[revista]] Andorra Agrícola, un atre dels diferents periòdics que s’aniran creant a lo llarc del [[sigle XX]], els obrers de [[FHASA]] varen celebrar un [[míting]] en l’any 1933 en “caràcter especial”. S’oponien “rotundament a les autoritats” del país, és dir, al Consell General. L’artícul seguix, “en vista d’este acte de rebelia. Batlle Anton Tomàs, secundat pel cap de la Policia”, “Despuig d’haver movilisat tres-cents hòmens armats”, “expulsaren del país a tots els capitosts del citat moviment”, és dir, als obrers responsables de la vaga. Segons relata l’artícul els varen expulsar del país i amenaçar de no tornar-hi més mai baix pena de “ser entregats com a presoners a les autoritats franceses”. I és que el Consell General enviava una carta al copríncep francés, sempre remarcant les bones voluntats i pacifisme del parlament andorrà, quan algú s’oponia a les seues ordes. Aixina el copríncep desplaçava gendarmes seus al país. La qüestió, no va acabar aixina. El Sindicat de Barcelona es va desplaçar, segons relata Andorra Agrícola, per a desblocar la situació. Pero les “autoritats”, en coherència en la seua actitut, varen “denegar l’entrada a territori andorrà”, “es montà una guàrdia civil en la frontera”, “per tal d’evitar el retorn dels pertorbadors expulsats”.  La revolta obrera va tindre fins i tot repercussió en l’exterior ya que el periòdic català [[La Vanguardia]] en va informar dels dels acontenyiments.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}

 

Segons publica la [[revista]] Andorra Agrícola, una altre dels diferents periòdics que s’aniran creant a lo llarc del [[sigle XX]], els obrers de [[FHASA]] varen celebrar un [[míting]] en l’any 1933 en “caràcter especial”. S’oponien “rotundament a les autoritats” del país, és dir, al Consell General. L’artícul segueix, “en vista d’este acte de rebelia. Batlle Anton Tomàs, secundat pel cap de la Policia”, “despuix d’haver mobilisat tres-cents hòmens armats”, “expulsaren del país a tots els capitostos del citat moviment”, és dir, als obrers responsables de la vaga. Segons relata l’artícul els varen expulsar del país i amenaçar de no tornar-hi més mai baix pena de “ser entregats com a presoners a les autoritats franceses”. I és que el Consell General enviava una carta al copríncep francès, sempre remarcant les bones voluntats i pacifisme del parlament andorrà, quan algú s’oposava a les seues ordes. Aixina el copríncep desplaçava gendarmes seus al país. La qüestió, no va acabar aixina. El Sindicat de Barcelona es va desplaçar, segons relata Andorra Agrícola, per a desblocar la situació. Però les “autoritats”, en coherència en la seua actitud, varen “denegar l’entrada a territori andorrà”, “es montà una guàrdia civil en la frontera”, “per tal d’evitar el retorn dels pertorbadors expulsats”.  La revolta obrera va tindre fins i tot repercussió en l’exterior ya que el periòdic català [[La Vanguardia]] en va informar dels acontenyiments.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10, 11, 12, 13}}

==== Lluita pel sufragi universal masculí i drets laborals ====

==== Lluita pel sufragi universal masculí i drets laborals ====