112 461
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 34:
Llínea 34: − + Llínea 59:
Llínea 59: − + Llínea 97:
Llínea 97: − + Llínea 137:
Llínea 137: − + Llínea 164:
Llínea 164: − + − + − + − + − + Llínea 181:
Llínea 181: − + Llínea 214:
Llínea 214: − + Llínea 225:
Llínea 225: − + Llínea 297:
Llínea 297: − + − + − + − + − + − +
Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|<center>Horts de tarongers, en la planura d'Alzira.</center>]]
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|<center>Horts de tarongers, en la planura d'Alzira.</center>]]
El terme d'Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].
El terme d'Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[sigle XVI]].
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l'estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l'estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.
===Localitats llimítrofs===
===Localitats llimítrofs===
El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascs urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.
El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els cascs urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.
== Història ==
== Història ==
== Demografia ==
== Demografia ==
Segons dades de l'Ajuntament a [[31 d'agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.
Segons dades de l'Ajuntament a [[31 d'agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és aixina mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és aixina mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].
En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[sigle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].
Alzira s'ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc.
Alzira s'ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc.
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]
* '''[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]] '''. [[segle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d'estil barroc.
* '''[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]] '''. [[sigle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d'estil barroc.
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}
* '''Casalicis del Pont de Sant Bernart'''. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[segle XIII]]. En [[1717]] s'instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l'eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l'urbanisació de l'actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d'esta via.
* '''Casalicis del Pont de Sant Bernart'''. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[sigle XIII]]. En [[1717]] s'instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l'eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l'urbanisació de l'actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d'esta via.
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]
*''[[Círcul Alzireny]] '', denominat popularment ''La Gallera'' per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local.
*''[[Círcul Alzireny]] '', denominat popularment ''La Gallera'' per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[sigle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local.
{{AP|Círcul Alzireny}}
{{AP|Círcul Alzireny}}
* '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.
* '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.
* '''Les Escoles Pies''', hui ''Casa de la Cultura''. Imponent edifici del [[segle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[segle XX]]. Alberga una Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Jovenil, Tallers i l'emissora municipal ''Alzira Ràdio''.
* '''Les Escoles Pies''', hui ''Casa de la Cultura''. Imponent edifici del [[sigle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[sigle XX]]. Alberga una Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Jovenil, Tallers i l'emissora municipal ''Alzira Ràdio''.
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].]]
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].]]
* '''[[La Vila d'Alzira]] ''' i la '''[[Muralla d'Alzira]] '''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] despuix de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els sigles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].
* '''[[La Vila d'Alzira]] ''' i la '''[[Muralla d'Alzira]] '''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[sigle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] despuix de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els sigles [[sigle IX|IX]] i [[sigle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]
{{AP|La Vila d'Alzira}}
{{AP|La Vila d'Alzira}}
* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].
* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].
*[[Monasteri de La Murta]]. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]].
*[[Monasteri de La Murta]]. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[sigle XIX]].
{{AP|Monasteri de La Murta}}
{{AP|Monasteri de La Murta}}
*[[Falles d'Alzira]],<ref>[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.
*[[Falles d'Alzira]],<ref>[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.
{{AP|Falles d'Alzira}}
{{AP|Falles d'Alzira}}
*[[Semana Santa d'Alzira]],<ref>[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]]. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc ''passos'' processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra.
*[[Semana Santa d'Alzira]],<ref>[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]]. Originaria del sigle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc ''passos'' processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra.
{{AP|Semana Santa d'Alzira}}
{{AP|Semana Santa d'Alzira}}
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]
== Mijos de comunicació ==
== Mijos de comunicació ==
=== Radio y Televisión ===
=== Radio y Televisión ===
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d'alcanç comarcal a mijan del [[segle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l'emissora local coneguda com "Alzira Radio" fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l'emissora de ràdio [[Onda Cero]].
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d'alcanç comarcal a mijan del [[sigle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l'emissora local coneguda com "Alzira Radio" fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l'emissora de ràdio [[Onda Cero]].
Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d'àmbit comarcal: ''Canal 6 - Ribera Televisió''. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.
Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d'àmbit comarcal: ''Canal 6 - Ribera Televisió''. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d'[[Ibn Jafaya]].
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d'[[Ibn Jafaya]].
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[sigle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XII]]- primera mitat [[segle XIII]]), lliterat.
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[sigle XII]]- primera mitat [[sigle XIII]]), lliterat.
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[segle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d'Abu Bakr.
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[sigle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d'Abu Bakr.
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.
* Johan Venrell, (Alzira, [[segle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].
* Johan Venrell, (Alzira, [[sigle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].
*Pere Crespí (Alzira, [[segle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].
*Pere Crespí (Alzira, [[sigle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l'Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]].
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l'Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]].
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d'[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d'[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).
* Antonio Just de Ridaura, ([[segle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]].
* Antonio Just de Ridaura, ([[sigle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]].
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l'[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l'[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de ''Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae'' en [[1690]].
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de ''Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae'' en [[1690]].