Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes eliminats ,  23:19 7 abr 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis murcians de [[Jumilla]] i [[Yecla]], en el sud-est de [[Espanya]]- Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de oblació en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).
+
'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis murcians de [[Jumilla]] i [[Yecla]], en el surest d'[[Espanya]]- Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).
   −
També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de YEcla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada de unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del sigle XIX i principis del sigle XX, part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.
+
També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada de unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del sigle XIX i principis del sigle XX, part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.
    
== Història ==
 
== Història ==
Després de l'expulsió dels moriscs del sigle XVII gran part dels extesos térmens municipals de Yecla i Jumilla, també de Abanilla, haven permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres sigueren dedicades al pastoreig en la dècada de 1878-1887. Després s'explotaren agrícolament. Des de entonces sigueren objecte d'una intensa inmigració de llauradors valencians provinents de les valls del Vinalopó.
+
Després de l'expulsió dels moriscs del sigle XVII gran part dels extesos térmens municipals de Yecla i Jumilla, també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats soles en mossàraps de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la dècada de 1878-1887. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa inmigració de llauradors valencians provinents de les valls del Vinalopó.
   −
Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les cabeceres de les rambles de Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, hasta tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una veintena de viles i llocs que mai han lograt una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de La Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i de Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de la Ombria de la Sarsa.
+
Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, hasta tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una veintena de viles i llocs que mai han lograt una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de La Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i de Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de la Ombria de la Sarsa.
    
== Llengua ==
 
== Llengua ==
Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en 1921 de "El valencià". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el valencià no te reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, es donen classes de valencià en Yecla a petició del seu propi ajuntament.
+
Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en 1921 de "El valencià". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el valencià no te reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, es donen classes de valencià en Yecla a petició del seu propi Ajuntament.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Menú de navegació