Llínea 1: |
Llínea 1: |
| L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària. | | L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària. |
| | | |
− | Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[segle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]]. | + | Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[sogle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]]. |
| L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. | | L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. |
− | Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra | + | Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). |
− | convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en | |
− | dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). | |
| | | |
| L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris. | | L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris. |