Diferència entre les revisions de "Colòmbia"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
| fundació = [[Independència de Colòmbia|Independència]] | | fundació = [[Independència de Colòmbia|Independència]] | ||
| fundació_hites = Declarada<br /><br /> Definida | | fundació_hites = Declarada<br /><br /> Definida | ||
| − | | fundació_dates = de [[Espanya]]<br /> | + | | fundació_dates = de [[Espanya]]<br />20 de juliol de 1810<br />7d'agost de 1819 |
| superfície = 1141748 | | superfície = 1141748 | ||
| superfície_lloc = 26 | | superfície_lloc = 26 | ||
Revisió de 15:07 27 dec 2015
.svg)
La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sur. La seua costa nort i nort-est és al mar Carib, llimita en Veneçuela a l'est, en el Brasil al sur-est, en el Perú i l'Equador al sur, i en Panamà i l'oceà Pacífic a l'oest.
Política
Colòmbia és una república en que el poder eixecutiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt en el vicepresident pel vot popular per a un termine de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern.
El parlament bicameral de Colòmbia és el Congrés, que consistix en el Senat, de 102 escans, i la Cambra de Representants, de 166 escans. Els membres d'abdós cambres són decidits pel vot popular per servir en termines de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la década dels noranta.
Regions geogràfiques naturals i culturals de Colòmbia
.png)
Els departaments colombians estan agrupats en les següents regions geogràfiques naturals i culturals:
Subdivisió administrativa
- Artícul principal → Departaments de Colòmbia.
.png)
Colòmbia se subdividix políticament i administrativament en 32 departaments i un districte capital(*), que depenc administrativament del Departament de Cundinamarca (els números es corresponen en els del mapa):
|
Economia
- Artícul principal → Economia de Colòmbia.
El Producte Interior Brut (PIB) de Colòmbia l'any 2006 es sifrava, més o menys, en els 371 billons de pesos, uns 190 mil millons de dólars. La distribució per activitats econòmiques consistia: 13,9% agricultura, 30,3% indústria i 55,8% servicis.
Durant l'any 1999, l'economia de Colòmbia va registrar el seu primer creiximent negatiu des de els anys trenta, trencant un récort de creiximent sostingut superior al d'atres economies de la regió.
Demografia
La diversitat ètnica a Colòmbia és un resultat de la barreja d'amerindis indígenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produït una mescla de mestiços (el 48%), blancs (el 30%), negres (el 10%), mulats (el 9%) i una barreja negra-ameríndia (el 3%). Hui, només aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment ameríndia sobre la base de llengua i costums. La religió predominant a Colòmbia és el catolicisme romà.
Colòmbia és el tercer estat més poblat de l'Amèrica Llatina, despuix del Brasil i de Mèxic. El moviment de població rural a les àrees urbanes ha estat fort durant el segle XX. La població urbana va aumentar del 57% de la població total el 1951 a aproximadament el 74% cap al 1994. Trenta ciutats tenen una població de 100.000 habitants o més. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constituïxen aproximadament el 54% de l'àrea de Colòmbia, tenen menys del 3% de la població i una densitat de menys d'una persona per quilómetro quadrat.
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaIDH Colombia - ↑ Mapa de les regions geogràfiques naturals de Colòmbia
Enllaços externs
- PEC - Portada oficial del govern
- Casa de Nariño - Lloc web oficial del president
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |