Llínea 51: |
Llínea 51: |
| Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]]. | | Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]]. |
| | | |
− | El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de fea anys, Verne morí en sa casa, en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Julio Verne). Fon soterrat en el cementeri de La Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, i a on en la tomba es representa a Verne emergint del sepulcre, obra de l'escultor Albert Roce. El seu fill Michel Verne supervisà la publicació de les seues últimes noveles [[L'invasió del mar]] i [[El far del fi del mon]]. La serie Viages extraordinaris continuà durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volumens a l'any. Posteriorment es descobrí que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes histories (L'etern Adam (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals nose publicaren fins a finals del [[segle XX]]. | + | El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de fea anys, Verne morí en sa casa, en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Julio Verne). Fon soterrat en el cementeri de La Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, i a on en la tomba es representa a Verne emergint del sepulcre, obra de l'escultor Albert Roce. El seu fill Michel Verne supervisà la publicació de les seues últimes noveles [[L'invasió del mar]] i [[El far del fi del mon]]. La serie Viages extraordinaris continuà durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volumens a l'any. Posteriorment es descobrí que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes histories (L'etern Adam (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals nose publicaren fins a finals del [[sigle XX]]. |
| | | |
− | En 1863, Verne havia escrit una novela cridada [[Paris en elsegle XX]] al voltant d'un jove que viu en un mon de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una xàrcia mundial dec omunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel pensà que el pessimisme d'esta novela danyaria la promissòria carrera de Verne i sugerí que esperara vint anys per a publicar-la. Este guardà el manuscrit en una caixa forta, a on fon «descoberta» per el seu besnet en 1989 i publicada en 1994. | + | En 1863, Verne havia escrit una novela cridada [[Paris en elsigle XX]] al voltant d'un jove que viu en un mon de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una xàrcia mundial dec omunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel pensà que el pessimisme d'esta novela danyaria la promissòria carrera de Verne i sugerí que esperara vint anys per a publicar-la. Este guardà el manuscrit en una caixa forta, a on fon «descoberta» per el seu besnet en 1989 i publicada en 1994. |
| | | |
| | | |
Llínea 62: |
Llínea 62: |
| *'''De la Terra a la Lluna''', '''Al voltant de la Lluna''': Nausespacials. | | *'''De la Terra a la Lluna''', '''Al voltant de la Lluna''': Nausespacials. |
| *'''Una ciutat flotant''': Grans transatlàntics, nines parlants. | | *'''Una ciutat flotant''': Grans transatlàntics, nines parlants. |
− | *'''Paris en el segle XX''': Internet, motors d'explosió. | + | *'''Paris en el sigle XX''': Internet, motors d'explosió. |
| *'''20.000 llegues de viage submarí''', '''L'illa misteriosa''':Submarí, motors elèctrics. | | *'''20.000 llegues de viage submarí''', '''L'illa misteriosa''':Submarí, motors elèctrics. |
| *'''L'illa misteriosa''': Ascensor. | | *'''L'illa misteriosa''': Ascensor. |
− | En el segle XXIX: La jornada d'un periodiste americà en el 2889, Julio Verne parlà de coses a les que encara no ha aplegat nostra tecnologia, com per eixemple, mijos per a transportar-se a 1.500 quilometros per hora. | + | En el sigle XXIX: La jornada d'un periodiste americà en el 2889, Julio Verne parlà de coses a les que encara no ha aplegat nostra tecnologia, com per eixemple, mijos per a transportar-se a 1.500 quilometros per hora. |
| També se reconeix la seua visió d'anticipar futurs descobriments i events històrics, com per eixemple: | | També se reconeix la seua visió d'anticipar futurs descobriments i events històrics, com per eixemple: |
| *El descobriment de les fonts del Nil ([[Cinc semanes englobo]]) | | *El descobriment de les fonts del Nil ([[Cinc semanes englobo]]) |