Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes afegits ,  22:10 7 dec 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].
 
'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valéncia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].
   −
Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[segle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigació [[Europa|europea]].
+
Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigació [[Europa|europea]].
    
==Biografia==
 
==Biografia==
Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.
+
Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.
    
Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.
 
Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.
Llínea 16: Llínea 16:  
Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].
 
Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].
   −
Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinio generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].  
+
Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].  
    
En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:
 
En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:
Llínea 37: Llínea 37:  
*[http://www.uv.es/rseapv/Anales/93_94/A_Juan_Vilanova.pdf Centenari de Juan Vilanova]
 
*[http://www.uv.es/rseapv/Anales/93_94/A_Juan_Vilanova.pdf Centenari de Juan Vilanova]
    +
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Científics valencians]]
 
[[Categoria:Científics valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
 
124 784

edicions

Menú de navegació