Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  13:11 5 dec 2015
m
Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'
Llínea 131: Llínea 131:  
L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]
 
L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]
 
{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}
 
{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}
{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric Valéncia dels segles XV i XVI".1905</ref>}}  
+
{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric Valéncia dels sigles XV i XVI".1905</ref>}}  
    
I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”'''.  
 
I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”'''.  
124 521

edicions

Menú de navegació