26 746
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + Llínea 9:
Llínea 13: − + −
sense resum d'edició
'''Francesc Pérez Bayer''' ([[Valéncia]], [[1711]]-[[1794]]). Filòlec, numismàtic i juriste. Catedràtic d´hebreu en Valéncia i [[Salamanca]]. Canonge de les catedrals de [[Barcelona]], Santa Iglésia Primada de [[Toledo]] i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, [[Biblioteca Nacional]]).
'''Francesc Pérez Bayer''' ([[Valéncia]], [[1711]]-[[1794]]). Filòlec, numismàtic i juriste.
==Biografia==
Fon catedràtic d´hebreu en Valéncia i [[Salamanca]]. Canonge de les catedrals de [[Barcelona]], Santa Iglésia Primada de [[Toledo]] i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, [[Biblioteca Nacional]]).
És un dels millors eixemples de l´Ilustració de l'Espanya de finals del [[sigle XVIII]].
És un dels millors eixemples de l´Ilustració de l'Espanya de finals del [[sigle XVIII]].
En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de [[Sant Pere Pasqual]], per lo que pot atribuir al nostre insigne [[mossàrap]] aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables.
En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de [[Sant Pere Pasqual]], per lo que pot atribuir al nostre insigne [[mossàrap]] aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables.
La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de [[Benicàssim]] va ser beneïda per don Francisco Pérez Bayer, les obres del referit temple varen ser sufragades pel propi Francisco Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en [[Itàlia]]. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil [[jònic]] en el [[corinti]].