Canvis

[[Image:Focke-Wulf 190.jpg|right|thumb|dreta|300px|Focke-Wulf 190 sobre els cels alemans]]

[[Image:Fòcke-Wulf 190.jpg|right|thumb|dreta|300px|Fòcke-Wulf 190 sobre els cels alemans]]

Focke-WulfFw 190, avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.  

Fòcke-WulfFw 190, avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despuix de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.  

Estos nous caces superaven amplament als [[Supermarine Spitfire]] Mk V. En 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural , les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt dificil,quan no impossible de batre. En l'aplegada del [[Nort American P 51D]] se vio guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.

Estos nous caces superaven amplament als [[Supermarine Spitfire]] Mk V. En 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural , les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt dificil,quan no impossible de batre. En l'aplegada del [[Nort American P 51D]] se vio guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.

==Desenrroll==

==Desenrroll==

Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avió mes modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Focke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.

Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avió mes modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Fòcke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.

A mijanats dels '30 introduiren una versio millorada,el BMW 132. L'eleccio d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funcio utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra rao es que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per últim, que en eixe moment eren molt mes potents que qualsevol motor lineal construït.  

A mijanats dels '30 introduiren una versio millorada,el BMW 132. L'eleccio d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funcio utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra rao es que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per últim, que en eixe moment eren molt mes potents que qualsevol motor lineal construït.  

==Caracteristiques==

==Caracteristiques==

[[Image:FW190-D9.jpg|right|thumb|dreta|300px|Focke-Wulf 190]]

[[Image:FW190-D9.jpg|right|thumb|dreta|300px|Fòcke-Wulf 190]]

El principal caracteristica d'este avió era el minucios disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

El principal caracteristica d'este avió era el minucios disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despuix portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substitui al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missio de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superiora a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retroces. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el debil blindage superior dels carros.  

ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substitui al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missio de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superiora a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retroces. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el debil blindage superior dels carros.  

Les armes pesades del Fw-190 resultaren mes letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura economica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a 1944, quan la serie "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La celula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Focke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.

Les armes pesades del Fw-190 resultaren mes letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura economica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a 1944, quan la serie "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La celula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.

==Ventages (totes les variants del 190)==

==Ventages (totes les variants del 190)==

==Caracteristiques generals==

==Caracteristiques generals==

[[Image:Pladefw190.jpg|right|thumb|dreta|300px|Plà de Focke-Wulf 190]]

[[Image:Pladefw190.jpg|right|thumb|dreta|300px|Plà de Fòcke-Wulf 190]]

*Tripulacio: 1 pilot  

*Tripulacio: 1 pilot  

*Carrega: 500 kg (1.102 lliures) (armes)  

*Carrega: 500 kg (1.102 lliures) (armes)