Canvis

== El Virgo de Vicenteta ==

== El Virgo de Vicenteta ==

Es tracta de l'obra més famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[Valéncia]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]],  defen l'idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Segle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]] '' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]] '', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana:

Es tracta de l'obra més famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[Valéncia]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]],  defen l'idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Sigle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]] '' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]] '', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana:

<center>

<center>

''[...] Obri el temple de l'amor''<br />

''[...] Obri el temple de l'amor''<br />