Canvis

Des del començament de l'expansió del cristianisme en l'[[imperi Romà]], les iglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc varen ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia en [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'iglésia. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ademés de que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre els demés patriarques.

Des del començament de l'expansió del cristianisme en l'[[imperi Romà]], les iglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc varen ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia en [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'iglésia. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tindre un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], ademés de que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre els demés patriarques.

La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Isglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.  

La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Iglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est.  

Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.

Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana.