2012
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Alacant''' és una província de la Comunitat Valenciana. Es troba en la costa este de la Península Ibèrica, i és la província més meridional ...».
'''Alacant''' és una [[província]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Es troba en la costa este de la [[Península Ibèrica]], i és la província més meridional i menys extensa de la [[Comunitat Valenciana]] (16,94% del seu territori). No obstant, és la quarta província més poblada del país, en 1.891.477 habitants en el 2008 i la més densament poblada de la Comunitat Valenciana. El seu capital és la ciutat de [[Alacant]] i conta en 24 municipis de més de 20.000 habitants, sent de les províncies en major grau d'urbanisació.
La província d'Alacant llimita a l'oest en les províncies de [[regió de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Albacete|Albacete]], al nort en [[província de Valéncia|Valéncia]], i a l'est en el [[mar Mediterràneu]].
== Història ==
En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es va estipular que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] va quedar davall l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, davall la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar davall la Procuració General de [[Oriola]], que es va convertir en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província van quedar davall la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]]''), dins de la governació de Valéncia.
Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, cridats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en el [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Aspe]], [[Elig]] i [[Crevillent]], així com atres de relativa importància en el nort de la província: [[Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Mur]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, la [[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, va produir un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors van vindre a habitar les seues terres, provinents de tot Espanya, encara que en les valls del nort va predominar la immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es van vore els núcleus on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>
Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata]]s [[barbaresc]]s, que van obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. De vegades, van arribar a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com van fer a Benidorm en 1448 o a Calp en 1637. Molt sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen els barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, la qual cosa va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió.
Des de principis de la [[Edat Moderna]], a partir del S. XVIII, es van produir diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que va guanyar [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] va conseguir en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es va fundar en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a la [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], va fer que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General.
En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es va solucionar la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el de [[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de la [[Ilustració]], va haver-hi diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre 1799 i 1805, que seria posteriorment représ per les [[Talls de Cadis]], encara que la volta a l'absolutisme de [[Ferran VII]] va frenar el seu desenrollament. En [[1833]] es va realisar la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya de [[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En 1836 s'ampliaria la província a l'oest en la incorporació de les poblacions llavors castellanes d'El marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]].
== Geografia física ==
=== Orografia ===
[[Image:Mapa físic de la província d'Alacant (Espanya).png|thumb|350px|Mapa físic de la província d'Alacant]]
La província posseïx un relleu prou montanyós i accidentat, a excepció d'algunes valls fluvials al sur. Les seues montanyes formen part del [[sistema Bètic]] i formen diverses cadenes paraleles, dirigides de sur-oest a nordest, entre les que es troben les serres de [[serra de Mariola|Mariola]], de la [[Carrasqueta]], de [[serra de Crevillent|Crevillent]], de [[serra de Salines|Salines]], del [[Maigmó]], del [[serra del Cid|Cid]] o de [[Serra de Bernia|Bernia]]. La cima de la província és el pic de [[Aitana]], en la serra homònima, en 1.558 metros d'altitut, a la que seguixen el [[Puig Campana]], en 1.406 metros, i el [[Montcabrer]], en la serra de Mariola, en 1.389 metros.
Les zones planes correspondrien, sobretot, a la zona sur-sud-est, on confluïxen les zones baixes de dos valls, el del [[Riu Segura|Segura]] i el del [[Vinalopó]], formant una zona de Vega i hortes.
=== Hidrografia ===
La província d'Alacant únicament conta en un curs d'aigua significatiu, el riu [[Riu Segura|Segura]] que té els seus últims 36 km al sur de la província, en la comarca de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. El riu autòcton més important és el [[Vinalopó]] que travessa [[Villena]], [[Elda]] i [[Elig]]. Atres cursos dignes de senyalar són, de nort a sur, els rius [[Serpis]], [[riu Girona|Girona]], [[Gorgos]], [[Algar]], [[Amadorio]], [[Montnegre]] i la [[Rambla de les Ovelles]].
==Referències==
{{Reflist}}
[[Categoria:Províncies d'Espanya]]
La província d'Alacant llimita a l'oest en les províncies de [[regió de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Albacete|Albacete]], al nort en [[província de Valéncia|Valéncia]], i a l'est en el [[mar Mediterràneu]].
== Història ==
En el [[Tractat d'Almizra]] en [[1244]], es va estipular que la zona al sur de la llínea imaginària traçada pels municipis de [[Biar]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[La Vila Joyosa]] eren del [[Regne de Castella]], fins que en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] de l'any [[1304]] va quedar davall l'administració del [[Regne de Valéncia]] i, per tant, davall la sobirania real de la [[Corona d'Aragó]]. Dins del Regne, constituïa la demarcació de ''Ultra Saxonam'' (o ''més allà de Xixona''). Des del punt de vista administratiu, tota esta zona va quedar davall la Procuració General de [[Oriola]], que es va convertir en [[1363]] en Governació General. Les terres del nort de la província van quedar davall la lloctinència ''Ultra Xucorum'' (o ''més allà del [[Xúquer]]''), dins de la governació de Valéncia.
Cap a [[1609]], al voltant del 40% de la població provincial era de religió musulmana, cridats [[morisc]]s. Socialment marginats, la seua distribució era prou desigual, concentrant-se principalment en el [[Vall del Vinalopó]], en importants moreries com [[Elda]], [[Monover]], [[Novelda]], [[Aspe]], [[Elig]] i [[Crevillent]], així com atres de relativa importància en el nort de la província: [[Guadalest]], [[Cocentaina]], [[Mur]], [[Benilloba]] i [[Vall de Gallinera]]. Per tant, la [[expulsió dels moriscs]], eixe mateix any, va produir un gran buit demogràfic, pràcticament absolut en algunes comarques; nous pobladors van vindre a habitar les seues terres, provinents de tot Espanya, encara que en les valls del nort va predominar la immigració [[Mallorca|mallorquina]], l'illa natal de la qual es trobava en aquell moment superpoblada. Menys afectats es van vore els núcleus on predominaven els cristians vells com [[Oriola]], [[Alacant]], [[Alcoy]] i [[Villena]] <ref>Atles temàtic Comunitat Valenciana. Evolució de la població. Principals moreries en 1609 i principals núcleus de cristians vells en 1609. Gabino Ponce Herrero i Pérez Puchal. ISBN 84-88087-00-4</ref>
Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata]]s [[barbaresc]]s, que van obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. De vegades, van arribar a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com van fer a Benidorm en 1448 o a Calp en 1637. Molt sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen els barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, la qual cosa va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió.
Des de principis de la [[Edat Moderna]], a partir del S. XVIII, es van produir diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que va guanyar [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] va conseguir en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es va fundar en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a la [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], va fer que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General.
En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es va solucionar la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el de [[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de la [[Ilustració]], va haver-hi diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre 1799 i 1805, que seria posteriorment représ per les [[Talls de Cadis]], encara que la volta a l'absolutisme de [[Ferran VII]] va frenar el seu desenrollament. En [[1833]] es va realisar la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya de [[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En 1836 s'ampliaria la província a l'oest en la incorporació de les poblacions llavors castellanes d'El marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]].
== Geografia física ==
=== Orografia ===
[[Image:Mapa físic de la província d'Alacant (Espanya).png|thumb|350px|Mapa físic de la província d'Alacant]]
La província posseïx un relleu prou montanyós i accidentat, a excepció d'algunes valls fluvials al sur. Les seues montanyes formen part del [[sistema Bètic]] i formen diverses cadenes paraleles, dirigides de sur-oest a nordest, entre les que es troben les serres de [[serra de Mariola|Mariola]], de la [[Carrasqueta]], de [[serra de Crevillent|Crevillent]], de [[serra de Salines|Salines]], del [[Maigmó]], del [[serra del Cid|Cid]] o de [[Serra de Bernia|Bernia]]. La cima de la província és el pic de [[Aitana]], en la serra homònima, en 1.558 metros d'altitut, a la que seguixen el [[Puig Campana]], en 1.406 metros, i el [[Montcabrer]], en la serra de Mariola, en 1.389 metros.
Les zones planes correspondrien, sobretot, a la zona sur-sud-est, on confluïxen les zones baixes de dos valls, el del [[Riu Segura|Segura]] i el del [[Vinalopó]], formant una zona de Vega i hortes.
=== Hidrografia ===
La província d'Alacant únicament conta en un curs d'aigua significatiu, el riu [[Riu Segura|Segura]] que té els seus últims 36 km al sur de la província, en la comarca de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. El riu autòcton més important és el [[Vinalopó]] que travessa [[Villena]], [[Elda]] i [[Elig]]. Atres cursos dignes de senyalar són, de nort a sur, els rius [[Serpis]], [[riu Girona|Girona]], [[Gorgos]], [[Algar]], [[Amadorio]], [[Montnegre]] i la [[Rambla de les Ovelles]].
==Referències==
{{Reflist}}
[[Categoria:Províncies d'Espanya]]