Canvis

El '''Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano''' d'[[Elig]] és una associació cultural autoctonista [[ilicitana]] i [[valenciana]]; [[localista]] i [[autonomista]] , [[ilicitanista]] i [[valencianista]] i de tendència [[progressista]] pro-republicanista d'inspiració [[blasquista]] (de [[Blasco Ibáñez]]) i de tall [[nacionaliste]] [[valencianiste]] moderat i que du el nom de [[Tonico Sansano i Mora]], en honor ad este intelectual [[Elig|ilicità]].

El '''Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano''' d'[[Elig]] és una associació cultural autoctonista [[ilicitana]] i [[valenciana]]; [[localista]] i [[autonomista]] , [[ilicitanista]] i [[valencianista]] i de tendència [[progressista]] pro-republicanista d'inspiració [[blasquista]] (de [[Blasco Ibáñez]]) i de tall [[nacionaliste]] [[valencianiste]] moderat i que du el nom de [[Tonico Sansano i Mora]], en honor ad este intelectual [[Elig|ilicità]].

Fundat el dia 17 de giner de 1976 (tres mesos despuix de la mort de [[Franco]], iniciada la restauració i [[transició democràtica]]), festivitat de [[Sant Antoni]] del Porquet ([[San Antón]] o [[Sant Antoni Abat]]) en el nom inicial o denominació d'orige [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] per Josep Marín i Morell. El fet fundacional va ser el de crear-se com a un grup cultural regionaliste de tall conservador, d'acció-reacció-ressistència-contraatac dins de la cultura valenciana i en resposta contra els atacs del pancatalanisme a la identitat pròpia autòctona valenciana amenaçada en un moment històric en que corría perill l'existència dels seus símbols ([[real senyera]], [[himne regional valencià]], denominació territorial històrica [[regne de valéncia]]) denominat i conegut com a [['batalla de valéncia']]

Fundat el dia [[17 de giner]] de [[1976]] (tres mesos despuix de la mort de [[Franco]], iniciada la restauració i [[transició democràtica]]), festivitat de [[Sant Antoni]] del Porquet ([[San Antón]] o [[Sant Antoni Abat]]) en el nom inicial o denominació d'orige [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] per Josep Marín i Morell. El fet fundacional va ser el de crear-se com a un grup cultural regionaliste de tall conservador, d'acció-reacció-ressistència-contraatac dins de la cultura valenciana i en resposta contra els atacs del pancatalanisme a la identitat pròpia autòctona valenciana amenaçada en un moment històric en que corría perill l'existència dels seus símbols ([[real senyera]], [[himne regional valencià]], denominació territorial històrica [[regne de valéncia]]) denominat i conegut com a [['batalla de valéncia']]

Otorga els [[Premis Palmes Dorades]] del Valencianisme (àmbit valencià o autonòmic) i Ilicitanisme (àmbit ilicità o local) des de 1980 a persones o personalitats de les ciències, de la cultura, del deport, de l'art, de l' economia...; i/o entitats, associacions i institucions socio-culturals-cíviques-deportives-empressarials, tant d'Elig com del restant del territori valencià; en el motiu de reconèixer la trayectòria i actuació en la defensa, promoció i divulgació de la nostra identitat autòctona pròpia en qualsevòl front, camp, sector o disciplina.

Otorga els [[Premis Palmes Dorades]] del Valencianisme (àmbit valencià o autonòmic) i Ilicitanisme (àmbit ilicità o local) des de [[1980]] a persones o personalitats de les ciències, de la cultura, del deport, de l'art, de l' economia...; i/o entitats, associacions i institucions socio-culturals-cíviques-deportives-empressarials, tant d'Elig com del restant del territori valencià; en el motiu de reconèixer la trayectòria i actuació en la defensa, promoció i divulgació de la nostra identitat autòctona pròpia en qualsevòl front, camp, sector o disciplina.

L'entitat caigué en l'endogàmia, va desaparèixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareguent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació.

L'entitat caigué en l'endogàmia, va desaparèixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareguent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació.

En l' any 2000 l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO' fent una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.  

En l' any [[2000]] l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO' fent una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.  

Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de [[Lo Rat Penat]].  

Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de [[Lo Rat Penat]].