126 635
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + + +
sense resum d'edició
La '''SLA''' se presenta com una alternativa al treball del Consello d'a Fabla Aragonesa el qual, segons la SLA, presentaria grans carències de rigor. La SLA elabora una codificació de l'aragonés, coneguda habitalment com grafia SLA, que és model diferent de la grafia de Uesca promoguda pel Consell d'a Fabla Aragonesa. La grafia SLA se bassa en les normes d'atres llengües romàniques com el [[valencià]], el [[català]] i el [[occità]]. És la basse d'una possible estandarisació futura de l'aragonés que seria una alternativa al model de "aragonés comú" del CFA, conisderant artificial pel SLA.
La '''SLA''' se presenta com una alternativa al treball del Consello d'a Fabla Aragonesa el qual, segons la SLA, presentaria grans carències de rigor. La SLA elabora una codificació de l'[[aragonés]], coneguda habitalment com grafia SLA, que és model diferent de la grafia de Uesca promoguda pel Consell d'a Fabla Aragonesa.
La grafia SLA se bassa en les normes d'atres [[llengües romàniques]] com el [[valencià]], el [[català]] i el [[occità]]. És la basse d'una possible estandarisació futura de l'aragonés que seria una alternativa al model de "aragonés comú" del CFA, conisderant artificial pel SLA.
La SLA edita la revista ''De Lingva Aragonensi''. Els llingüístes de la SLA participen regularment en varis coloquis i revistes internacionas de llingüística.
La SLA edita la revista ''De Lingva Aragonensi''. Els llingüístes de la SLA participen regularment en varis coloquis i revistes internacionas de llingüística.