Diferència entre les revisions de "Escritura musical"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''escritura musical''' és la representació escrita d'un [[sò]] o sons, individual o simultàneus per mig d'una simbologia que pot variar atenent al sistema musical que s'utilise. El més utilisat és el sistema gràfic occidental, en el que tota la notació gira al voltant d'un pentagrama, en el que s'afigen uns símbols que poden variar segons les característiques | + | L''''escritura musical''' és la representació escrita d'un [[sò]] o sons, individual o simultàneus per mig d'una simbologia que pot variar atenent al sistema musical que s'utilise. El més utilisat és el sistema gràfic occidental, en el que tota la notació gira al voltant d'un pentagrama, en el que s'afigen uns símbols que poden variar segons les característiques de l'instrument al que va dirigit i les intencions musicals del compositor. |
=Temps o velocitat= | =Temps o velocitat= | ||
Revisió de 09:12 16 jun 2015
L'escritura musical és la representació escrita d'un sò o sons, individual o simultàneus per mig d'una simbologia que pot variar atenent al sistema musical que s'utilise. El més utilisat és el sistema gràfic occidental, en el que tota la notació gira al voltant d'un pentagrama, en el que s'afigen uns símbols que poden variar segons les característiques de l'instrument al que va dirigit i les intencions musicals del compositor.
Temps o velocitat
Definició i formes d'escritura
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els termes més importants utilisats són: Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps:
| AUMENTATIUS | DIMINUTIUS |
|---|---|
| Lentissimo | Larghetto |
| Allegrissimo | Adagietto |
| Vivacissimo | Andantino |
| Prestissimo | Allegretto |
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació.
Archiu:Adagio negra a 50.png
Archiu:Andante a 60.png
Archiu:Allegro negra a 126.png
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, agògica.
Pentagrama
Definició
El pentagrama és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, s'anomenen llínies divisòries.
Els instruments de percussió són un cas a part. Els que són melòdics normalment tenen el seu propi pentagrama i partitura, com els timbals, vibràfons, campanes, xilòfons... i solen utilisar el mateix pentagrama que en l'eixemple de dalt, puix cada sò te un lloc específic, com per eixemple les notes d'un violí.
Per un atre costat, en els instruments no melòdics o d'altura indeterminada nos trobem dos casos:
- Instruments que ocupen una llínea o espai en el pentagrama, es a dir, se'ls assigna un lloc concret única i exclusivament per ad ell, puix com soles poden fer un sò no necessiten més espai en el pentagrama, tal és el cas dels instruments que conformen una bateria: bombo, plats, caixa... sol haver una llegenda on posa quina llínea o espai és per a cada u. La clau utilisada és la clau neutral o de percussió.
- Instruments que utilisen una varietat de pentagrama evolucionat per al seu propòsit, les maraques, esquelles, castanyoles... són alguns instruments que l'utilisen. Les notes, que són més be rítmiques, se posen sobre una llínea que en la seua capçalera te la clau de percussió. Encara que no és un pentagrama pròpiament dit el nom també es compartix.
Claus
Definició
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia:
| NOM | Clau de Sol | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Fa | Clau de Fa |
| TIPO | En segnona llínea | En primera llínea | En segona llínea | En tercera llínea | En quarta llínea | En tercera llínea | En quarta llínea |
| SÍMBOL |  |
Indicacions:
- La Clau de Sol indica que la nota que s'escriu en la segona llínea del pentagrama, de baix cap a dalt s'anomena Sol.
- La Clau de Do en primera llínea indica que la nota que s'escriu en la primera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en segona llínea indica que la nota que s'escriu en la segona llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en tercera llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en quarta llínea indica que la nota que s'escriu en la quarta llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Fa en tercera llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Fa.
- La Clau de Fa en quarta llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Fa.
Classificació de les veus
En el quadro següent veem la classificació segons l'altura de la veu (altura del sò), i la corresponent clau que s'utilisava a lo llarc del temps.
| VEUS: | AGUDES | AGUDES | AGUDES | GREUS | GREUS | GREUS |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Soprano | Mezzosoprano | Contralt | Tenor | Baríton | Baix | |
| Antigament | Do en primera | Do en segona | Do en tercera | Do en quarta | Fa en tercera | Fa en quarta |
| Més actual | Do en primera | Do en segona | Do en tercera | Do en tercera | Fa en tercera | Fa en quarta |
| Actualitat | Sol | Sol | Sol | Fa en quarta | Fa en quarta | Fa en quarta |
El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt només es pot tindre en consideració a partir del sigle XVII, i entenent que poden haver excepcions, puix hui en dia hi ha gent que utilisa la distribució de les claus que està en la fila “més actual” i atres utilisen la que està en la fila “actualitat”, puix l'evolució continua.
Les claus i els instruments
L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples:
Clau de Sol: Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí...- Archiu:Clave de do en tercera.png Clau de Do en tercera: l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba.
- Archiu:Clave de do en cuarta.png Clau de Do en quarta: l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes.
- Archiu:Clave de fa en cuarta.png Clau de Fa en quarta: l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó...
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús.
Compàs
Definició
El compàs és un número fraccionat que es coloca en el pentagrama a continuació de la clau, i que nos indica l'unitat de temps, l'unitat de compàs i el tipo, es a dir, binari, ternari, amalgama o irregular. El numerador indica el pols o temps del compàs, i el denominador el valor que representa el pols tenint com a referència la divisió de les notes en el compàs de 4/4.
L'unitat de temps i l'unitat de compàs se definixen de la següent manera:
- L'unitat de temps: és el valor, grafia o figura musical que representa un temps en un compàs. Quan l'unitat de temps es pot dividir en dos parts iguals parlarem de compassos simples, si pel contrari, la figura de l'unitat de temps va acompanyada per un puntet estarem parlant de compassos composts.
- L'unitat de compàs: és la suma de tots els temps que formen el compàs. Ve representat per una figura, símbol o grafia, que pren el valor de tot eixe compàs.
Per convenció, el compàs que servix com a referència per a traure tots els demés, és el compàs de compasillo o de 4/4, en el que la divisió de la seua unitat de compàs fa possible que el compositor puga triar el que millor li convinga atenent a les seues necessitats musicals.
La divisió és la següent:
1 Redona = 2 blanques = 4 negres = 8 corchees = 16 semicorchees
Archiu:1 redona.png = Archiu:2 blanques.png = Archiu:4 negres.png = Archiu:8 corchees.png = Archiu:16 semicorcheas.png
Són molts els tipos de compàs que podem trobar, es pot dir que no hi ha llímit, simplement s'adequa a les necessitats melòdiques i rítmiques del compositor. Podem trobar compassos de pols binari, ternari, amalgama o irregular. També podem trobar compassos de subdivisió binària o ternària segons les necessitats musicals del compositor.
Els compassos els podem classificar en:
- Compassos binaris, són aquells que són divisibles entre dos. En estos compassos podem trobar una subdivisió binaria, que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o ternària, quan la seua unitat de temps és divisible entre tres.
- Compassos ternaris, són aquells que són divisibles entre tres. En estos compassos també podem trobar una subdivisió binària, que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o subdivisió ternària, que seria també quan la seua unitat de temps és divisible entre tres.
- Compassos d'amalgama, amalgama vol dir mescla, barreja, són el resultat de l'unió de dos o més compassos, donant com a resultat un nou compàs en un pols o temps concret.
- Compassos irregulars, són compassos d'invenció molt recents. Consistix en afegir o llevar fraccions de temps a un compàs donat.