124 784
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 47:
Llínea 47: − Així mateix UCD va guanyar les [[Eleccions municipals espanyoles de 1979|eleccions municipals d'eixe mateix any]] obtenint l'alcaldia en 20 capitals de província pero no en les grans ciutats; també va guanyar les eleccions a la [[Diputació Foral de Navarra]]. Després de les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]], en les que el seu referent en [[Catalunya]] [[Centristes de Catalunya-UCD]] va obtindre 6 diputats, va recolzar a [[Jordi Pujol]] com [[president de la Generalitat de Catalunya]].+
Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina'
En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1979|eleccions generals de març de 1979]] va tornar a guanyar les eleccions en [[majoria simple]], obtenint 6.268.593 vots (34,8%) i 168 [[Congrés dels Diputats d'Espanya|diputats]]. Aixina mateix en les dites eleccions va obtindre majoria absoluta en el [[Senat d'Espanya|Senat]] en 118 senadors. D'esta manera, la [[I Llegislatura d'Espanya]] (o II, si incloguérem en el conte la Constituent), va començar el [[1 de març]] de [[1979]], en un nou Govern presidit per Adolfo Suárez i en [[Manuel Gutiérrez Mellado]] i [[Fernando abril Martorell]] en ell, i en el soport en la investidura de [[Aliança Popular|AP]].
En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1979|eleccions generals de març de 1979]] va tornar a guanyar les eleccions en [[majoria simple]], obtenint 6.268.593 vots (34,8%) i 168 [[Congrés dels Diputats d'Espanya|diputats]]. Aixina mateix en les dites eleccions va obtindre majoria absoluta en el [[Senat d'Espanya|Senat]] en 118 senadors. D'esta manera, la [[I Llegislatura d'Espanya]] (o II, si incloguérem en el conte la Constituent), va començar el [[1 de març]] de [[1979]], en un nou Govern presidit per Adolfo Suárez i en [[Manuel Gutiérrez Mellado]] i [[Fernando abril Martorell]] en ell, i en el soport en la investidura de [[Aliança Popular|AP]].
Aixina mateix UCD va guanyar les [[Eleccions municipals espanyoles de 1979|eleccions municipals d'eixe mateix any]] obtenint l'alcaldia en 20 capitals de província pero no en les grans ciutats; també va guanyar les eleccions a la [[Diputació Foral de Navarra]]. Després de les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]], en les que el seu referent en [[Catalunya]] [[Centristes de Catalunya-UCD]] va obtindre 6 diputats, va recolzar a [[Jordi Pujol]] com [[president de la Generalitat de Catalunya]].
En [[1980]] el llavors ministre de Cultura [[Manuel Clavero Arévalo]] abandona el partit per la negativa d'UCD a recolzar la "autonomia històrica d'Andalusia" fundant [[Unitat Andalusa]]. Eixe mateix any el llavors [[ministre de Treball i Assunts Socials d'Espanya|ministre de Treball i Assunts Socials]] [[Rafael Calvo Ortega]] es convertix en secretari general del partit i [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] en vicepresident 2n del Govern. En giner de 1982 se celebra el II Congrés d'UCD on [[Agustín Rodríguez Sahagún]] s'impon en la votació a [[Landelino Lavilla Alsina|Landelino Lavilla]] com a president del partit, càrrec que ostenta fins a novembre d'eixe any quan li substituïx [[Leopoldo Calvo-Sotelo]].
En [[1980]] el llavors ministre de Cultura [[Manuel Clavero Arévalo]] abandona el partit per la negativa d'UCD a recolzar la "autonomia històrica d'Andalusia" fundant [[Unitat Andalusa]]. Eixe mateix any el llavors [[ministre de Treball i Assunts Socials d'Espanya|ministre de Treball i Assunts Socials]] [[Rafael Calvo Ortega]] es convertix en secretari general del partit i [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] en vicepresident 2n del Govern. En giner de 1982 se celebra el II Congrés d'UCD on [[Agustín Rodríguez Sahagún]] s'impon en la votació a [[Landelino Lavilla Alsina|Landelino Lavilla]] com a president del partit, càrrec que ostenta fins a novembre d'eixe any quan li substituïx [[Leopoldo Calvo-Sotelo]].