Canvis

Mart és un mon molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció  en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.

Mart és un mon molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció  en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.

La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Així com en les corteses de la [[Terra]] i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart son preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.

La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la [[Terra]] i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart son preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.

[[Image: Mars_Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]].]]

[[Image: Mars_Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]].]]

*Des de la [[Terra]], a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]] '', una pendent menor del 1% i sense res resaltable.

*Des de la [[Terra]], a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]] '', una pendent menor del 1% i sense res resaltable.

La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la [[Terra]].

La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la [[Terra]].

L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc despuix que el [[planeta]], ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del [[planeta]]. Així, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no son produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps.

L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc despuix que el [[planeta]], ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del [[planeta]]. Aixina, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no son produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps.

[[Image: Martian_Methane_Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]]

[[Image: Martian_Methane_Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]]

En els inicis de la seua història, Mart pogué haver sigut molt paregut a la [[Terra]]. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i aixina no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu.

En els inicis de la seua història, Mart pogué haver sigut molt paregut a la [[Terra]]. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i aixina no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu.

La superfície del [[planeta]] presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar son dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gel perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Després, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO₂. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; només subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.  

La superfície del [[planeta]] presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar son dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gel perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Després, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO₂. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; només subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.  

La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Així puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gel de CO₂ ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gel d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai.  

La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Aixina puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gel de CO₂ ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gel d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai.  

Els casquets polars mostren una estructura estratificada en capes alternants de gel i distintes cantitats de pols osbcura.

Els casquets polars mostren una estructura estratificada en capes alternants de gel i distintes cantitats de pols osbcura.

A finals de [[2005]] sorgí la polèmica sobre les interpretacions donades a determinades formacions de roques que exigien la presencia d'aigua, proponent-se una explicació alternativa que rebaixava la necessitat d'aigua a cantitats molt menors i reduïa el gran mar o llarc equatorial a una simple badina on mai havia existit més d'un pam d'aigua salada. Alguns científics han criticat el fet de que la [[NASA]] només investiga en una direcció buscant evidencies d'un Mart humit i descartant les demés hipòtesis.

A finals de [[2005]] sorgí la polèmica sobre les interpretacions donades a determinades formacions de roques que exigien la presencia d'aigua, proponent-se una explicació alternativa que rebaixava la necessitat d'aigua a cantitats molt menors i reduïa el gran mar o llarc equatorial a una simple badina on mai havia existit més d'un pam d'aigua salada. Alguns científics han criticat el fet de que la [[NASA]] només investiga en una direcció buscant evidencies d'un Mart humit i descartant les demés hipòtesis.

Així puix tindríem en Mart tres eres. Durant els primers 1000 millons d'anys un Mart calentat per una atmòsfera que contenia gasos d'efecte hivernàcul suficients per a que l'aigua fluïra per la superfície i se formaren argiles, l'[[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]] que seria el ancià reducte d'un Mart humit i capaç d'albergar vida. La segon era durà dels 3800 als 3500 millons d'anys i en ella va ocórrer el canvi climàtic, i l'era més recent i llarga que dura casi tota l'història del planeta i que s'estén dels 3500 millons d'anys a l'actualitat en un Mart tal com el coneguem en l'actualitat fret i sec.{{cita requerida}}

Aixina puix tindríem en Mart tres eres. Durant els primers 1000 millons d'anys un Mart calentat per una atmòsfera que contenia gasos d'efecte hivernàcul suficients per a que l'aigua fluïra per la superfície i se formaren argiles, l'[[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]] que seria el ancià reducte d'un Mart humit i capaç d'albergar vida. La segon era durà dels 3800 als 3500 millons d'anys i en ella va ocórrer el canvi climàtic, i l'era més recent i llarga que dura casi tota l'història del planeta i que s'estén dels 3500 millons d'anys a l'actualitat en un Mart tal com el coneguem en l'actualitat fret i sec.{{cita requerida}}

En resum el [[paradigma]] d'un Mart humit que explicaria els accidents orogràfics de Mart està deixant pas al paradigma d'un Mart sec i fret on l'aigua ha tingut una importància molt més llimitada.

En resum el [[paradigma]] d'un Mart humit que explicaria els accidents orogràfics de Mart està deixant pas al paradigma d'un Mart sec i fret on l'aigua ha tingut una importància molt més llimitada.

El [[meteorit Nakhla]], provenint de Mart, caigué en la Terra en 28 de juny de 1911, aproximadament a les 09:00 AM en la localitat de Nakhla, [[Aleixandria]], [[Egipte]].<ref name="NASA"> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/nakhla.html |título=The Nakhla Meteorite |fechaacceso=2008-08-17 |apellido=Baalke |nombre=Ron |fecha=1995 |obra=Jet Propulsion Lab |editorial=NASA }}</ref><ref> {{Cita web|url=http://www.nhm.ac.uk/nature-online/virtual-wonders/vrmeteorite5.html |título=Rotating image of a Nakhla meteorite fragment |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=2008 |editorial=London Natural History Museum }}</ref>

El [[meteorit Nakhla]], provenint de Mart, caigué en la Terra en 28 de juny de 1911, aproximadament a les 09:00 AM en la localitat de Nakhla, [[Aleixandria]], [[Egipte]].<ref name="NASA"> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/nakhla.html |título=The Nakhla Meteorite |fechaacceso=2008-08-17 |apellido=Baalke |nombre=Ron |fecha=1995 |obra=Jet Propulsion Lab |editorial=NASA }}</ref><ref> {{Cita web|url=http://www.nhm.ac.uk/nature-online/virtual-wonders/vrmeteorite5.html |título=Rotating image of a Nakhla meteorite fragment |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=2008 |editorial=London Natural History Museum }}</ref>

Un equip de la [[NASA]], de la divisió de 'Johnson Space Center', obtingué una chicoteta mostra d'este meteorit en març de [[1998]], la qual fon analisada per mig de [[Microscopi òptic|microscopia òptica]] i un [[microscopi electrònic]] i atres tècniques per a determinar el seu contingut; els investigadors observaren partícules esfèriques de tamany homogéneu.<ref>{{Cita noticia | nombre=Paul | apellido=Rincon | coautores= | título=Space rock re-opens Mars debate | fecha=8 February 2006 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4688938.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref> Així mateix, realisaren anàlisis a través de la [[cromatografia de gasos]] i [[espectrometria de masses]], (GC-MS) per a estudiar els [[Hidrocarbur aromàtic|hidrocarburs aromàtics]] d'alt pes molecular. Ademés, s'identificaren en l'interior "estructures celulars i secrecions exopolimeriques". Els científics de la NASA van concloure que "al menys un 75% del material orgànic no pot ser contaminació terrestre."<ref>{{Cita web|url=http://www-curator.jsc.nasa.gov/antmet/mmc/Nakhla.pdf |título=Mars Meteorite Compendium |fechaacceso=2008-08-21 |apellido=C Meyer |nombre=C. |fecha=2004 |formato=PDF |editorial=NASA }}</ref><ref name="meteoritos-Bio">[http://mars.jpl.nasa.gov/mgs/sci/fifthconf99/6142.pdf EVIDENCE FOR ANCIENT MARTIAN LIFE]. E. K. Gibson Jr., F. Westall, D. S. McKay, K. Thomas-Keprta, S. Wentworth, and C. S. Romanek, Mail Code SN2, NASA Johnson Space Center, Houston TX 77058, USA.</ref>

Un equip de la [[NASA]], de la divisió de 'Johnson Space Center', obtingué una chicoteta mostra d'este meteorit en març de [[1998]], la qual fon analisada per mig de [[Microscopi òptic|microscopia òptica]] i un [[microscopi electrònic]] i atres tècniques per a determinar el seu contingut; els investigadors observaren partícules esfèriques de tamany homogéneu.<ref>{{Cita noticia | nombre=Paul | apellido=Rincon | coautores= | título=Space rock re-opens Mars debate | fecha=8 February 2006 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4688938.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref> Aixina mateix, realisaren anàlisis a través de la [[cromatografia de gasos]] i [[espectrometria de masses]], (GC-MS) per a estudiar els [[Hidrocarbur aromàtic|hidrocarburs aromàtics]] d'alt pes molecular. Ademés, s'identificaren en l'interior "estructures celulars i secrecions exopolimeriques". Els científics de la NASA van concloure que "al menys un 75% del material orgànic no pot ser contaminació terrestre."<ref>{{Cita web|url=http://www-curator.jsc.nasa.gov/antmet/mmc/Nakhla.pdf |título=Mars Meteorite Compendium |fechaacceso=2008-08-21 |apellido=C Meyer |nombre=C. |fecha=2004 |formato=PDF |editorial=NASA }}</ref><ref name="meteoritos-Bio">[http://mars.jpl.nasa.gov/mgs/sci/fifthconf99/6142.pdf EVIDENCE FOR ANCIENT MARTIAN LIFE]. E. K. Gibson Jr., F. Westall, D. S. McKay, K. Thomas-Keprta, S. Wentworth, and C. S. Romanek, Mail Code SN2, NASA Johnson Space Center, Houston TX 77058, USA.</ref>

Açò causà un interés adicional per lo que en [[2006]], la [[NASA]] demanà una mostra més gran del meteorit Nakhla al Museu d'Història Natural de [[Londres]]. En este segon espècimen, s'observà un alt contingut de [[carbó]] en forma de ramificacions. Al publicar-se les imàgens respectives en [[2006]], s'obrí un debat per part d'uns investigadors independents que consideren la possibilitat de que el carbó és d'orige biològic. A pesar d'açò, atres investigadors han recalcat que el carbó és el quart element més abundant de l'[[Univers]], per lo que trobar-lo en curioses formes o patrons, no sugerix la possibilitat d'orige biològic.<ref>{{Cita noticia | nombre=David | apellido=Whitehouse | coautores= | título=Life on Mars - new claims | fecha=August 27, 1999 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/289214.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref><ref>Compilación de la NASA de referencias en investigaciónes hechas sobre el meteorito Nakhla: http://curator.jsc.nasa.gov/antmet/marsmets/nakhla/references.cfm</ref>

Açò causà un interés adicional per lo que en [[2006]], la [[NASA]] demanà una mostra més gran del meteorit Nakhla al Museu d'Història Natural de [[Londres]]. En este segon espècimen, s'observà un alt contingut de [[carbó]] en forma de ramificacions. Al publicar-se les imàgens respectives en [[2006]], s'obrí un debat per part d'uns investigadors independents que consideren la possibilitat de que el carbó és d'orige biològic. A pesar d'açò, atres investigadors han recalcat que el carbó és el quart element més abundant de l'[[Univers]], per lo que trobar-lo en curioses formes o patrons, no sugerix la possibilitat d'orige biològic.<ref>{{Cita noticia | nombre=David | apellido=Whitehouse | coautores= | título=Life on Mars - new claims | fecha=August 27, 1999 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/289214.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref><ref>Compilación de la NASA de referencias en investigaciónes hechas sobre el meteorito Nakhla: http://curator.jsc.nasa.gov/antmet/marsmets/nakhla/references.cfm</ref>