Canvis

A pesar que ya des del [[segle XIII]] existia en la [[Ciutat de Valéncia]] la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de [[Valéncia]] van treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’església en un únic Estudi General, i fruït del seu treball van ser els estatuts publicats en [[1412]] i aprovats pel govern municipal i el bisbe [[Hugo de Llupià]]. Inicialment es van establir en uns locals sitis junt en la [[Església de Sant Llorenç (Valéncia)|Església de Sant Llorenç]], encara que la llibertat d’educació otorgada pels [[furs de Valéncia]] va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a [[1416]], encara que va servir de base per a la futura creació de l'Universitat.

A pesar que ya des del [[segle XIII]] existia en la [[Ciutat de Valéncia]] la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de [[Valéncia]] van treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’església en un únic Estudi General, i fruït del seu treball van ser els estatuts publicats en [[1412]] i aprovats pel govern municipal i el bisbe [[Hugo de Llupià]]. Inicialment es van establir en uns locals sitis junt en la [[Església de Sant Llorenç (Valéncia)|Església de Sant Llorenç]], encara que la llibertat d’educació otorgada pels [[furs de Valéncia]] va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a [[1416]], encara que va servir de base per a la futura creació de l'Universitat.

Anys després, la rica societat valenciana del [[segle XV]], el [[Segle d’Or Valencià]], desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a [[Isabel Saranyó]], l’1 d’abril de [[1493]], d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera seu de l'Universitat: l'[[Edifici de la Nau]]. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de [[1499]].

Anys després, la rica societat valenciana del [[segle XV]], el [[Sigle d’Or Valencià]], desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a [[Isabel Saranyó]], l’1 d’abril de [[1493]], d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera seu de l'Universitat: l'[[Edifici de la Nau]]. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de [[1499]].

En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, només faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes van arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i després pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Així, l’Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida (Espanya)|Lleida]].

En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, només faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes van arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i després pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Així, l’Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida (Espanya)|Lleida]].