Canvis

La [[llengua valenciana]] té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys icloent moviments, com la [[renaixença]], encara que de moltes i diferents maneres.

La [[llengua valenciana]] té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys icloent moviments, com la [[renaixença]], encara que de moltes i diferents maneres.

==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==

==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==

===Normes en 1980===

===Normes en 1980===

La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que se feu consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar cap plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero només en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.

La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que se feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar cap plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero només en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.

===Normes en 1982===

===Normes en 1982===

L'accentuació s'eslimina i queda optativa per a paraules homògrafes. En cas de creure's necesari s'accentua agudes front a planes i esdrúixoles i planes front a esdrúixoles. També recomana el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En 1987 se feu una breu explicació que dia que suponien una difucultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la lectura.  

L'accentuació s'eslimina i queda optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necesari s'accentua agudes front a planes i esdrúixoles i planes front a esdrúixoles. També recomana el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En 1987 se feu una breu explicació que dia que suponien una difucultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la lectura.  

Esta eliminació no fon per motius científics, sino perque el sector anexioniste [[catalanisme|catalaniste]] que o no podent o no sabent criticar atra cosa de la normativa de la RACV centrà les seues crítiques en els accents. És per este motiu pel qual se prengué esta decició tan radical. Esta norma s'intentava argumentar  dient que l'[[italià]] havia eliminat part de la seua accentuació o que l'[[anglés]] una llengua no romànica no accentuava.  

Esta eliminació no fon per motius científics, sino perque el sector anexioniste [[catalanisme|catalaniste]] que o no podent o no sabent criticar atra cosa de la normativa de la RACV centrà les seues crítiques en els accents. És per este motiu pel qual se prengué esta decició tan radical. Esta norma s'intentava argumentar  dient que l'[[italià]] havia eliminat part de la seua accentuació o que l'[[anglés]] una llengua no romànica no accentuava.  

*Les esdrúixoles sempre.

*Les esdrúixoles sempre.

Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina se poden vore les diferències fonètiques del valencià en el català per eixemple les terminacions tòniques -és- tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'', la prepocició pero plana en valencià en conte de la catalana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català entre moltíssimes atres més paraules.  

Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina se poden vore les diferències fonètiques del valencià en el català per eixemple les terminacions tòniques -és- tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'', la prepocició pero plana en valencià en conte de la catalana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català entre moltíssimes atres més diferències.  

Estes normes només afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen segons la RACV criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permeten marcar totes les diferències fonètiquesde tonicitat i obertures vocàliques  entre el valencià i el català.

Estes normes només afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permeten marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques  entre el valencià i el català.

==Bibliografia==

==Bibliografia==