Canvis

* '''Grup 1''': en agregar nitrat o [[acetat de bari]] a la dissolució preparada per a la investigació d'anions, neutra o dèbilment alcalina, precipiten les sals de bari insolubles dels [[àcits]] sulfúric, fluosilícic, cròmic, fluorhídric, yòdic, fosfòric, bòric, sulfit i tiosulfat. El precipitat se separa per filtració i el líquit es porta a ensajar els anions del grup 2. El precipitat de sals bàriques es tracta en àcit clorhídric, per la qual cosa es dissolen totes elles excepte el sulfat i el fluosilicat bàrics. El precipitat que permaneix s'investiga per a estos anions. El [[sulfit]] i el [[tiosulfat]] bàrics es descomponen i desprenen SO2, que poden reconéixer-se pel seu olor; a més, el tiosulfat deposita [[sofre]]. El líquit que resulta es tracta en un excés d'[[acetat sòdic]], en la qual cosa precipiten novament les sals bàriques insolubles en àcit acètic, estes són el cromat, [[fluorur]] i [[iodat]] bàrics. Es filtra i el precipitat s'investiga per a cada un dels anions possibles. En neutralisar el filtrat, precipitaran el fosfat i el borat bàrics si els corresponents anions estan presents; el sulfit i el tiosulfat pertanyents a este subgrup s'hauran descompost en tot cas en tractar el primer precipitat en àcit clorhídric.

* '''Grup 1''': en agregar nitrat o [[acetat de bari]] a la dissolució preparada per a la investigació d'anions, neutra o dèbilment alcalina, precipiten les sals de bari insolubles dels [[àcits]] sulfúric, fluosilícic, cròmic, fluorhídric, yòdic, fosfòric, bòric, sulfit i tiosulfat. El precipitat se separa per filtració i el líquit es porta a ensajar els anions del grup 2. El precipitat de sals bàriques es tracta en àcit clorhídric, per la qual cosa es dissolen totes elles excepte el sulfat i el fluosilicat bàrics. El precipitat que permaneix s'investiga per a estos anions. El [[sulfit]] i el [[tiosulfat]] bàrics es descomponen i desprenen SO2, que poden reconéixer-se pel seu olor; a més, el tiosulfat deposita [[sofre]]. El líquit que resulta es tracta en un excés d'[[acetat sòdic]], en la qual cosa precipiten novament les sals bàriques insolubles en àcit acètic, estes són el cromat, [[fluorur]] i [[iodat]] bàrics. Es filtra i el precipitat s'investiga per a cada un dels anions possibles. En neutralisar el filtrat, precipitaran el fosfat i el borat bàrics si els corresponents anions estan presents; el sulfit i el tiosulfat pertanyents a este subgrup s'hauran descompost en tot cas en tractar el primer precipitat en àcit clorhídric.

* '''Grup 2''': el filtrat obtingut de la precipitació de les sals bàriques s'acidifica llaugerament en àcit nítric i s'agrega [[nitrat d'argent]], en la qual cosa precipiten les sals d'argent insoluble dels àcits ferrocianhídric, yodhídric, sulfhídric, clorhídric, bromhídric, cianhídric, tiociànic i ferrocianhídric. El precipitat s'elimina per filtració i el líquit filtrat passa a ensajar els anions del grup 3. El precipitat es tracta en amoníac concentrat, dissolent-se així aquelles sals d'argent, a excepció del [[ferrocianur]], [[yodur]] i [[sulfur d'argent]], que permaneixquen insolubles. La investigació del precipitat que queda i el de la dissolució amoniacal resultant permeten establir els anions realment presents. El sulfur d'argent és negre; el yodur, groc; el [[bromur]], dèbilment groc; i les atres sals d'argent, blanques.

* '''Grup 2''': el filtrat obtingut de la precipitació de les sals bàriques s'acidifica llaugerament en àcit nítric i s'agrega [[nitrat d'argent]], en la qual cosa precipiten les sals d'argent insoluble dels àcits ferrocianhídric, yodhídric, sulfhídric, clorhídric, bromhídric, cianhídric, tiociànic i ferrocianhídric. El precipitat s'elimina per filtració i el líquit filtrat passa a ensajar els anions del grup 3. El precipitat es tracta en amoníac concentrat, dissolent-se aixina aquelles sals d'argent, a excepció del [[ferrocianur]], [[yodur]] i [[sulfur d'argent]], que permaneixquen insolubles. La investigació del precipitat que queda i el de la dissolució amoniacal resultant permeten establir els anions realment presents. El sulfur d'argent és negre; el yodur, groc; el [[bromur]], dèbilment groc; i les atres sals d'argent, blanques.

* '''Grup 3''': el líquit que s'obté de la precipitació de les sals d'argent s'ensaja per als distints anions que pot haver-hi presents: [[nitrit]]s, [[nitrat]]s, [[clorat]]s i [[perclorat]]s.

* '''Grup 3''': el líquit que s'obté de la precipitació de les sals d'argent s'ensaja per als distints anions que pot haver-hi presents: [[nitrit]]s, [[nitrat]]s, [[clorat]]s i [[perclorat]]s.

== Anàlisis dels composts orgànics ==

== Anàlisis dels composts orgànics ==

Els [[composts orgànics]] contenen pocs elements, perqué la majoria estan formats de dos a cinc elements, entre els que sempre es troben el [[carbono]] i l'[[hidrogen]], encara que a vegades s'inclouen com orgànics composts del carbono no hidrogenats. Els atres elements possibles, en orde d'importància, són l'[[oxigen]], el [[nitrogen]], els [[halògens]], el [[sofre]] i el [[fòsfor]], si be atres elements com el [[silici]], l'[[arsènic]], l'[[antimoni]], el [[bismut]], el [[mercuri (element)|mercuri]] i el [[plom]], formen a vegades part de composts orgànics, naturals o preparats al laboratori, així com els metals alcalins i alcalinotérreu que constituïxen fonamentalment les sals dels distints [[àcits orgànics]]. L'anàlisis d'un compost orgànic comprén l'anàlisis qualitativa, l'anàlisis quantitativa i l'[[anàlisis funcional]]. En el cas de supondre-se que el compost es troba en estat impur, es purifica prèviament per mig de [[cristalisació]], [[destilació]], [[sublimació]], [[extracció líquit-líquit]], entre atres. El criteri de purea pot jujar-se segons les seues constants físiques ([[punt de fusió]], punt d'[[ebullició]], [[densitat]], [[solubilitat]], etc.).

Els [[composts orgànics]] contenen pocs elements, perqué la majoria estan formats de dos a cinc elements, entre els que sempre es troben el [[carbono]] i l'[[hidrogen]], encara que a vegades s'inclouen com orgànics composts del carbono no hidrogenats. Els atres elements possibles, en orde d'importància, són l'[[oxigen]], el [[nitrogen]], els [[halògens]], el [[sofre]] i el [[fòsfor]], si be atres elements com el [[silici]], l'[[arsènic]], l'[[antimoni]], el [[bismut]], el [[mercuri (element)|mercuri]] i el [[plom]], formen a vegades part de composts orgànics, naturals o preparats al laboratori, aixina com els metals alcalins i alcalinotérreu que constituïxen fonamentalment les sals dels distints [[àcits orgànics]]. L'anàlisis d'un compost orgànic comprén l'anàlisis qualitativa, l'anàlisis quantitativa i l'[[anàlisis funcional]]. En el cas de supondre-se que el compost es troba en estat impur, es purifica prèviament per mig de [[cristalisació]], [[destilació]], [[sublimació]], [[extracció líquit-líquit]], entre atres. El criteri de purea pot jujar-se segons les seues constants físiques ([[punt de fusió]], punt d'[[ebullició]], [[densitat]], [[solubilitat]], etc.).

=== Anàlisis qualitativa ===

=== Anàlisis qualitativa ===

=== Anàlisi quantitativa ===

=== Anàlisi quantitativa ===

Es du a terme utilisant com a base els métodos indicats per a l'anàlisis qualitativa. Es partix d'una quantitat determinada de substància, es recull i pesa el [[diòxit de carbono]], així com el [[vapor d'aigua]] formats, a fi de calcular el tant per cent de carbono i hidrogen en el compost. El vapor d'aigua s'absorbix primerament en un tubo que conté [[clorur càlcic]] anhidre i el diòxit de carbono s'absorbix en una dissolució concentrada de [[potassa càustica]]. La quantitat de nitrogen es determina en passar este element a l'estat lliure i en llegir el volum resultant ([[método de Dumes]]), o be a través de la seua transformació en amoníac, que es recull en excés d'àcit sulfúric valorat ([[método de Kjeldahl]]). Els atres elements es transformen convenientment a l'estat iònic (ions halur, sulfat, fosfat, etc), seguint-se despuix els métodos corrents de l'anàlisis inorgànica quantitativa. Els halògens es determinen, correntment, calfant la substància en àcit nítric concentrat i un poc de nitrat d'argent. L'oxigen no es determina, sino que es calcula la seua proporció per diferència. Els resultats de l'anàlisis quantitativa faciliten el càlcul de la [[fòrmula empírica]]; calculant el [[pes molecular]] podrem obtindre la [[fòrmula molecular]]. Pero el problema no queda resolt, ya que a causa de la [[isomeria]], la mateixa fòrmula molecular pot correspondre a distintes substàncies. Per a decidir quina substància és la investigada fa falta anàlisis funcional, que consistix a determinar les posicions que ocupen els [[àtoms]] a la molècula.

Es du a terme utilisant com a base els métodos indicats per a l'anàlisis qualitativa. Es partix d'una quantitat determinada de substància, es recull i pesa el [[diòxit de carbono]], aixina com el [[vapor d'aigua]] formats, a fi de calcular el tant per cent de carbono i hidrogen en el compost. El vapor d'aigua s'absorbix primerament en un tubo que conté [[clorur càlcic]] anhidre i el diòxit de carbono s'absorbix en una dissolució concentrada de [[potassa càustica]]. La quantitat de nitrogen es determina en passar este element a l'estat lliure i en llegir el volum resultant ([[método de Dumes]]), o be a través de la seua transformació en amoníac, que es recull en excés d'àcit sulfúric valorat ([[método de Kjeldahl]]). Els atres elements es transformen convenientment a l'estat iònic (ions halur, sulfat, fosfat, etc), seguint-se despuix els métodos corrents de l'anàlisis inorgànica quantitativa. Els halògens es determinen, correntment, calfant la substància en àcit nítric concentrat i un poc de nitrat d'argent. L'oxigen no es determina, sino que es calcula la seua proporció per diferència. Els resultats de l'anàlisis quantitativa faciliten el càlcul de la [[fòrmula empírica]]; calculant el [[pes molecular]] podrem obtindre la [[fòrmula molecular]]. Pero el problema no queda resolt, ya que a causa de la [[isomeria]], la mateixa fòrmula molecular pot correspondre a distintes substàncies. Per a decidir quina substància és la investigada fa falta anàlisis funcional, que consistix a determinar les posicions que ocupen els [[àtoms]] a la molècula.

==Vore també==

==Vore també==