Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
823 bytes afegits ,  11:00 29 març 2009
sense resum d'edició
Llínea 23: Llínea 23:  
|}
 
|}
   −
 
+
'''Àfrica''' és el tercer [[continent]] del món per grandària. Llimita al nort en el [[Mar Mediterràneu]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Mar Roig]], l'[[oceà Índic]] i [[Àsia]] a través del canal de Sues. Encara que posseïx una superfície total de 30.272.922 quilómetros quadrats (621.600 en massa insular), la qual representa el 22% del total terrestre, la població és de tan sols 910.844.133 habitants, menys del 16%. El continent s'organisa en 53 països, sent tots ells membres de l'[[Unió Africana]], a excepció de [[Marroc]].
Àfrica és el tercer continent del món per grandària. Llimita al nort en el Mar Mediterràneu, a l'oest en l'oceà Atlàntic i a l'est en el Mar Roig, l'oceà Índic i Àsia a través del canal de Sues. Encara que posseïx una superfície total de 30.272.922 quilómetros quadrats (621.600 en massa insular), la qual representa el 22% del total terrestre, la població és de tan sols 910.844.133 habitants, menys del 16%. El continent s'organisa en 53 països, sent tots ells membres de la Unió Africana, a excepció de Marroc.
      
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 43: Llínea 42:  
La total repartició colonial d'Àfrica per les potències europees, iniciada desordenadament a partir del sigle XVII tingué lloc, aproximadament, en 1885, en la Conferència de Berlín i l'escomençament de la Primera Guerra Mundial, época en la qual els imperis colonials es van estendre més ràpidament en Àfrica que en qualsevol atre lloc del món, si be dos països, Libèria i Etiopia, conseguiren mantindre la seua independència. És un eixemple del Nou Imperialisme generat per la necessitat dels països europeus d'obtindre matèries primeres per al ràpit creiximent de la seua producció manufacturera després de la Revolució Industrial, iniciada en Anglaterra a finals del sigle XVIII.
 
La total repartició colonial d'Àfrica per les potències europees, iniciada desordenadament a partir del sigle XVII tingué lloc, aproximadament, en 1885, en la Conferència de Berlín i l'escomençament de la Primera Guerra Mundial, época en la qual els imperis colonials es van estendre més ràpidament en Àfrica que en qualsevol atre lloc del món, si be dos països, Libèria i Etiopia, conseguiren mantindre la seua independència. És un eixemple del Nou Imperialisme generat per la necessitat dels països europeus d'obtindre matèries primeres per al ràpit creiximent de la seua producció manufacturera després de la Revolució Industrial, iniciada en Anglaterra a finals del sigle XVIII.
   −
Al final de la Segona Guerra Mundial els aliats no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana de Líbia. En eixe moment és un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per a la població desplaçada d'Itàlia per la guerra, que va començar a buscar llocs als quals emigrar. Els recels entre Occident i l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) fan que finalment l'Organisació de les nacions Unides (ONU) decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei Idris.
+
Al final de la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana de Líbia. En eixe moment és un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per a la població desplaçada d'Itàlia per la guerra, que va començar a buscar llocs als quals emigrar. Els recels entre Occident i l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) fan que finalment l'Organisació de les nacions Unides (ONU) decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei Idris.
   −
Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica (Libèria 1847, Suràfrica 1910, Egipte 1922 i Etiopia 1941) Líbia es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en 1951, a la que seguirà la de Ghana en 1957. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del Mediterràneu.
+
Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica ([[Libèria]] 1847, [[Suràfrica]] 1910, [[Egipte]] 1922 i [[Etiopia]] 1941) [[Líbia]] es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en 1951, a la que seguirà la de [[Ghana]] en 1957. Més avant les potències europees llamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del Mediterràneu.
       
== Circumstàncies històriques i humanes ==
 
== Circumstàncies històriques i humanes ==
   −
Les circumstàncies històriques i humanes han marcat la divisió entre l'Àfrica del Nort o del Sàhara i el Sur del Sàhara, coneguda també com l'Àfrica Negra. Alguns historiadors encara que, els dits termes són pocs coneguts, no tant com s'han denominat en les Amériques com l'Amèrica Llatina o l'Amèrica Anglosaxona o com en Europa, l'Europa Llatina, l'Europa Anglosaxona, la nòrdica, l'eslava etc.. A continuació estes són les següents denominacions com alguns ho definixen en el continent.
+
Les circumstàncies històriques i humanes han marcat la divisió entre l'Àfrica del Nort o del [[Sàhara]] i el Sur del Sàhara, coneguda també com l'Àfrica Negra. Alguns historiadors encara que, els dits termes són pocs coneguts, no tant com s'han denominat en les Amèriques com l'[[Amèrica Llatina]] o l'[[Amèrica Anglosaxona]] o com en [[Europa]], l'Europa Llatina, l'Europa Anglosaxona, la nòrdica, l'eslava etc.. A continuació estes són les següents denominacions com alguns ho definixen en el continent.
 +
 
 
===L'Àfrica Llatina===
 
===L'Àfrica Llatina===
   −
Àfrica Llatina és la denominació dels països del continent que foren conquistats i colonisats per nacions llatines europees com França, Portugal, Bèlgica, Espanya o Itàlia. En conseqüència són els països que tenen com a idioma matern i llengua oficial una llengua romanç, en l'actualitat compartixen la dita llengua en els idiomes natius o autòctons, incloent també ací a alguns idiomes de la regió del Sàhara.
+
Àfrica Llatina és la denominació dels països del continent que foren conquistats i colonisats per nacions llatines europees com [[França]], [[Portugal]], [[Bèlgica]], [[Espanya]] o [[Itàlia]]. En conseqüència són els països que tenen com a idioma matern i llengua oficial una llengua romanç, en l'actualitat compartixen la dita llengua en els idiomes natius o autòctons, incloent també ací a alguns idiomes de la regió del Sàhara.
 +
 
 +
'''Països de Llengua Francesa''': [[Algèria]] (junt en l'àrap), [[Benín]], [[Burkina Fasso]], [[Burundi]], [[Camerun]] (junt en l'anglés), [[Congo]], [[Costa de Marfil]], [[Chad]] (junt en l'àrap), [[Comors]] (junt en l'àrap), [[Congo]], [[Egipte]] (junt en l'àrap i l'anglés), [[Gabon]], [[Guinea]], [[Guinea Equatorial]] (junt en l'espanyol i el portugués), [[Madagascar]] (junt en el malgaig), [[Mali]], [[Marroc]] (junt en l'àrap, el bereber i espanyol), [[Maurici]] (junt en l'anglés), [[Mauritània]] (junt en l'àrap), [[Níger]], [[República Centreafricana]], [[República Democràtica del Congo]], [[Rwanda]], [[Senegal]], [[Seychelles]], [[Togo]], [[Tunis]] (junt en l'àrap) i els territoris ultramaritims francesos d'[[Illa Europa]], [[Mayotte]] i [[Reunió]].
   −
'''Països de Llengua Francesa''': Algèria (junt en l'àrap), Benín, Burkina Fasso, Burundi, Camerun (junt en l'anglés), Congo, Costa de Marfil, Chad (junt en l'àrap), Comors (junt en l'àrap), Congo, Egipte (junt en l'àrap i l'anglés), Gabon, Guinea, Guinea Equatorial (junt en l'espanyol i el portugués), Madagascar (junt en el malgaig), Mali, Marroc (junt en l'àrap, el bereber i espanyol), Maurici (junt en l'anglés), Mauritània (junt en l'àrap), Níger, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Rwanda, Senegal, Seychelles, Togo, Tunis (junt en l'àrap) i els territoris ultramaritims francesos d'Illa Europa, Mayotte i Reunió.
+
'''Països de Llengua portuguesa''': [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea Bissau]], [[Moçambic]], [[São Tomé i Príncip]], [[Guinea Equatorial]] (junt en l'espanyol i francés) i els territoris portuguesos de [[Madeira]] i [[Açores]].
 +
Països de Llengua espanyola: [[Guinea Equatorial]], [[Sàhara Occidental]] (junt en l'àrap), les ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]] i [[Illes Canàries]], [[Marroc]] (junt en l'àrap, bereber i francés), les ciutats de Cocobeach en Gabon, Luena en Angola, Orà i Tinduf  en [[Algèria]].
 +
'''Països de Llengua italiana''': [[Eritrea]] (junt en el tigrinya), [[Etiopia]] (junt en l'amàric), [[Somàlia]] (junt en el somalí i àrap) i [[Líbia]] (junt en l'àrap).  
   −
'''Països de Llengua portuguesa''': Angola, Cap Vert, Guinea Bissau, Moçambic, São Tomé i Príncipe, Guinea Equatorial (junt en l'espanyol i francés) i els territoris portuguesos de Madeira i Açores.
  −
Països de Llengua espanyola: Guinea Equatorial, Sàhara Occidental (junt en l'àrap), les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla i Illes Canàries, Marroc (junt en l'àrap, bereber i francés), les ciutats de Cocobeach en Gabon, Luena en Angola, Orà i Tinduf  en Algèria.
  −
'''Països de Llengua italiana''': Eritrea (junt en el tigrinya), Etiopia (junt en l'amàric), Somàlia (junt en el somalí i àrap) i Líbia (junt en l'àrap).
   
===L'Àfrica Anglosaxona===
 
===L'Àfrica Anglosaxona===
 
    
 
    
Són aquells països del continent que foren colonisats per Gran Bretanya o el Regne Unit, ademés tots ells són membres de la Mancomunitat Britànica de nacions i tenen l'anglés com a llengua oficial i administrativa. Estos són els països de llengua anglesa: Botsuana, Camerun (junt en el francés), Egipte (junt en l'àrap i francés), Gàmbia, Ghana, Kenya, Libèria, Malawi, Namíbia (junt en l'afrikaans i l'alemany), Rwanda, Seychelles, Serra Lleona, Suràfrica (junt en l'afrikaans), Suazinlàndia, Uganda, Zàmbia, Zimbaue i les colònies britàniques de Santa Helena i Tristan da Cunha. Moçambic també és membre de la Mancomunitat Britànica de nacions, pero no es considera part d'este terme, a causa de la influencia cultural lussófona o portuguesa per tant este és considerat un país llatí.
+
Són aquells països del continent que foren colonisats per [[Gran Bretanya]] o el [[Regne Unit]], ademés tots ells són membres de la Mancomunitat Britànica de nacions i tenen l'anglés com a llengua oficial i administrativa. Estos són els països de llengua anglesa: [[Botsuana]], [[Camerun]] (junt en el francés), [[Egipte]] (junt en l'àrap i francés), [[Gàmbia]], [[Ghana]], [[Kenya]], [[Libèria]], [[Malawi]], [[Namíbia]] (junt en l'afrikaans i l'alemany), Rwanda, [[Seychelles]], [[Serra Lleona]], [[Suràfrica]] (junt en l'afrikaans), [[Suazinlàndia]], [[Uganda]], [[Zàmbia]], [[Zimbaue]] i les colònies britàniques de [[Santa Helena]] i [[Tristan da Cunha]]. [[Moçambic]] també és membre de la Mancomunitat Britànica de nacions, pero no es considera part d'este terme, a causa de la influencia cultural lussófona o portuguesa per tant este és considerat un país llatí.
 
  −
També en esta part del continent països com Alemanya i els Països Baixos, tingueren les seues possessions colonials.
      +
També en esta part del continent països com [[Alemanya]] i els [[Països Baixos]], tingueren les seues possessions colonials.
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 74: Llínea 74:     
Els sols són excepcionalment rics en minerals i molt aptes per a pasts allí on la mosca tse-tsé no prolifera. Les principals àrees cultivades es troben en les terres altes orientals i la zona dels Grans Llacs, alguns deltes i riberes i inclús en el Sahel.  
 
Els sols són excepcionalment rics en minerals i molt aptes per a pasts allí on la mosca tse-tsé no prolifera. Les principals àrees cultivades es troben en les terres altes orientals i la zona dels Grans Llacs, alguns deltes i riberes i inclús en el Sahel.  
 +
 
===Principals ecosistemes===
 
===Principals ecosistemes===
 
   
 
   
Llínea 90: Llínea 91:  
*Selva de la conca del Congo  
 
*Selva de la conca del Congo  
 
*Selva costera equatorial atlàntica.  
 
*Selva costera equatorial atlàntica.  
 +
 
===Principals illes i archipèlecs===
 
===Principals illes i archipèlecs===
 
   
 
   
 
*Archipèlec de les illes Canàries  
 
*Archipèlec de les illes Canàries  
*Archipèlec de Cap Verd
+
*Archipèlec de Cap Vert
 
*Bioko  
 
*Bioko  
*São Tomé i Príncipe
+
*São Tomé i Príncip
 
*Madagascar  
 
*Madagascar  
 
*Archipèlec de les Mascarenyes  
 
*Archipèlec de les Mascarenyes  
Llínea 103: Llínea 105:  
*Archipèlec de les Seychelles  
 
*Archipèlec de les Seychelles  
 
*Socotra.  
 
*Socotra.  
 +
 
===Principals rius===
 
===Principals rius===
 
   
 
   
Llínea 184: Llínea 187:       −
== Veja també ==
+
== Veja's també ==
 
   
 
   
*Portal:Àfrica Contingut relacionat en Àfrica.
+
[[Portal:Àfrica Contingut relacionat en Àfrica]]
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
===Noticies===
  −
  −
*Afrika.No (en anglés).
  −
*Afrol.Com (informació en espanyol).
  −
*Encyclopediak.Com (artícul sobre Àfrica en una enciclopèdia dels anys vint).
  −
*IPS.Org (Inter Pres Service)
  −
*NYTimes.Com (The New York Times Àfrica)
  −
*ThomasSankara.Org (informació en espanyol)
  −
===Directoris===
  −
  −
*AfricaDatabase.Org (base de dades).
  −
*Afrika.No (base de dades del Consell Noruec per a Àfrica).
  −
*Columbia.edu (Universitat de Columbia).
  −
*DMOZ.Org (Open Directory Project).
  −
*lib.uchicago.edu (Universitat de Chicago; estudis africans, en la Biblioteca Joseph Regenstein Library).
  −
*LOC.gov (Library of Congress, sala de llectura d'Àfrica i Orient Mitjà).
  −
*SAS.UPenn.edu (Universitat de Pensilvània: Centre d'Estudis Africans).
  −
*SUL.Stanford.edu (Universitat de Stanford: Àfrica South of the Sàhara).
  −
*Ikuska.Com (portal en informació detallada sobre els pobles i cultures d'Àfrica).
  −
===Política===
     −
*AfricanFront.Com (Front d'Unificació d'Àfrica).  
+
===Notícies===
*CommissionForAfrica.Org
+
* [http://www.afrika.no/english/index.html Afrika.no] (en inglés).
*Libcom.Org (història de la classe treballadora en Àfrica).
+
* [http://www.afrol.com/es/ Afrol.com] (información en español).
===Associacions i ONG que ajuden a Àfrica===
+
* [http://www.encyclopediak.com/wiki/Africa Encyclopediak.com] (artículo sobre África en una enciclopedia de los años veinte).
+
* [http://www.ips.org/africa.shtml IPS.org] (Inter Press Service)
*Afroaid.Net (soport humà per a Àfrica).  
+
* [http://www.nytimes.com/pages/world/africa/ NYTimes.com] ''(The New York Times Africa)''
*UAM.És (Universitat Autònoma de Madrid: Oficina d'Acció Solidària i Cooperació).  
+
* [http://www.thomassankara.org/ ThomasSankara.org] (información en español)
 +
 
 +
=== Directoris ===
 +
* [http://africadatabase.org/ AfricaDatabase.org]
 +
* [http://www.afrika.no/index/ Afrika.no]
 +
* [http://www.columbia.edu/cu/lweb/indiv/africa/ Columbia.edu] ([[Universitat de Columbia]]).
 +
* [http://dmoz.org/Regional/Africa/ DMOZ.org] ([[Open Directory Project]]).
 +
* [http://www.lib.uchicago.edu/e/su/afr/ lib.uchicago.edu] (Universitat de Chicago; estudis africans, en la Biblioteca Joseph Regenstein Library).
 +
* [http://www.loc.gov/rr/amed/ LOC.gov] ([[Biblioteca del Congrés|Library of Congress]].
 +
* [http://www.sas.upenn.edu/African_Studies/ SAS.UPenn.edu] (Universitat de Pensilvania.
 +
* [http://www-sul.stanford.edu/depts/ssrg/africa/ SUL.Stanford.edu] (Universidad de Stanford: Africa South of the Sahara).
 +
* [http://www.ikuska.com/Africa Ikuska.com]
    +
=== Política ===
 +
* [http://www.africanfront.com AfricanFront.com]
 +
* [http://www.commissionforafrica.org/english.htm CommissionForAfrica.org]
 +
* [http://www.libcom.org/history/africa.php Libcom.org]
    +
=== Asociaciones y ONG que ayudan en África ===
 +
* [http://www.afroaid.net/ Afroaid.net]
 +
* [http://www.uam.es/otros/uamsolidaria/ UAM.es] ([[Universidad Autónoma de Madrid]]
       
[[Categoria:Geografia]]
 
[[Categoria:Geografia]]
 
[[Categoria:Continents]]
 
[[Categoria:Continents]]
2012

edicions

Menú de navegació