Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes eliminats ,  08:52 3 maig 2015
m
Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'
Llínea 130: Llínea 130:  
{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
 
{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
   −
Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
+
Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
    
En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
 
En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
Llínea 142: Llínea 142:  
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
 
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
   −
Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix  d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].
+
Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix  d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des d'un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].
    
D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].
 
D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].
Llínea 300: Llínea 300:  
Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial i la primera d'[[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics i electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics i aliments processats. És foc de riquea i això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. En una infraestructura de carreteres amples i un excelent nivell de vida, és una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].
 
Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial i la primera d'[[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics i electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics i aliments processats. És foc de riquea i això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. En una infraestructura de carreteres amples i un excelent nivell de vida, és una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].
   −
En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord de exportaciones, más de un billón de euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref>
+
En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord de exportaciones, más d'un billón de euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref>
    
[[França]] és el més important soci comercial d'Alemanya i viceversa. En [[2005]], França en un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes i l'orige del 8,7% de les importacions.<ref name="El comerç exterior">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2309779,00.html | título = El comerç exterior | any = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí Alemanya i prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.<ref>{{Cita web| url = http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Laenderinformationen/01-Laender/Frankreich.html#t5 | título = França | año = 2007 | obra = Ministeri de Relacions Exteriors | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = espanyol}}</ref>
 
[[França]] és el més important soci comercial d'Alemanya i viceversa. En [[2005]], França en un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes i l'orige del 8,7% de les importacions.<ref name="El comerç exterior">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2309779,00.html | título = El comerç exterior | any = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí Alemanya i prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.<ref>{{Cita web| url = http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Laenderinformationen/01-Laender/Frankreich.html#t5 | título = França | año = 2007 | obra = Ministeri de Relacions Exteriors | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = espanyol}}</ref>
Llínea 315: Llínea 315:  
Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000&nbsp;km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000&nbsp;km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.
 
Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000&nbsp;km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000&nbsp;km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.
   −
Alemanya és líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort en el mar Bàltic, és un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.
+
Alemanya és líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort en el mar Bàltic, és un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país d'una completa ret de canals.
    
Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del govern central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disponen de modernes instalacions per al aprofitament de l'[[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial i que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.
 
Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del govern central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disponen de modernes instalacions per al aprofitament de l'[[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial i que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.

Menú de navegació