Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  10:09 1 maig 2015
m
Text reemplaça - 'despres' a 'despuix'
Llínea 10: Llínea 10:  
El fundador d'esta marca, Enzo Ferrari, mai pensà en produir automovils de carrer quan, en [[1929]], formà la Scuderia Ferrari, per a patrocinar a pilots aficionats de Modena. Ferrari entrenà a varis pilots i competi en exit en autos Alfa Romeo fins [[1938]], quan fon oficialment contractat per Alfa com cap del seu departament de carreres.
 
El fundador d'esta marca, Enzo Ferrari, mai pensà en produir automovils de carrer quan, en [[1929]], formà la Scuderia Ferrari, per a patrocinar a pilots aficionats de Modena. Ferrari entrenà a varis pilots i competi en exit en autos Alfa Romeo fins [[1938]], quan fon oficialment contractat per Alfa com cap del seu departament de carreres.
   −
En [[1940]], despres de enterar-se dels plans de la companyia per a absorbir la seua volguda Scuderia i prendre control del seu treball en la competicio, abandonà Alfa. Donat que tenia prohibit per contracte competir durant varis anys, la Scuderia se converti breument en [[Auto Avio Construzione Ferrari]], que aparentment fabricava maquinaria i accessoris per a avions. Durant este periodo en el que no podia competir, Ferrari de fet produi un auto de carreres, el Tipo 815, sent este el primer auto realment de Ferrari, pero degut a la [[Segona Guerra Mundial]] competi molt poc. En [[1943]] la fabrica Ferrari se traslladà a Maranello, a on ha permaneixcut des de llavors. Fon bombardejada en [[1944]] i reconstruida en [[1946]] per a poder produir autos de carrer.
+
En [[1940]], despuix de enterar-se dels plans de la companyia per a absorbir la seua volguda Scuderia i prendre control del seu treball en la competicio, abandonà Alfa. Donat que tenia prohibit per contracte competir durant varis anys, la Scuderia se converti breument en [[Auto Avio Construzione Ferrari]], que aparentment fabricava maquinaria i accessoris per a avions. Durant este periodo en el que no podia competir, Ferrari de fet produi un auto de carreres, el Tipo 815, sent este el primer auto realment de Ferrari, pero degut a la [[Segona Guerra Mundial]] competi molt poc. En [[1943]] la fabrica Ferrari se traslladà a Maranello, a on ha permaneixcut des de llavors. Fon bombardejada en [[1944]] i reconstruida en [[1946]] per a poder produir autos de carrer.
    
<big>'''1946-actualitat'''</big>
 
<big>'''1946-actualitat'''</big>
Llínea 18: Llínea 18:  
Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, també comercialisen automovils en diferents colors.
 
Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, també comercialisen automovils en diferents colors.
 
== Competicio ==
 
== Competicio ==
La verdadera passio de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despres de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari apareixque per primera volta en un Gran Premi Europeu despres de terminada la [[Segona Guerra Mundial]].
+
La verdadera passio de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despuix de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari apareixque per primera volta en un Gran Premi Europeu despuix de terminada la [[Segona Guerra Mundial]].
    
====Campeonat mundial de Formula 1====
 
====Campeonat mundial de Formula 1====
   −
La Scuderia participà en el Campeonat del Mon de [[Formula 1]] en el seu primer any d'existencia, [[1950]], sent l'unic equip que ha participat durant tots els anys d'existencia del campeonat. L'argenti [[José Froilán González]] li donà a l'equip la seua primera victoria en el [[British Grand Prix]] de [[1951]]. L'italia [[Albert Ascari]] brindà a Ferrari el seu primer mundial [[List of Formula One Champions|World Championship]] un any despres.
+
La Scuderia participà en el Campeonat del Mon de [[Formula 1]] en el seu primer any d'existencia, [[1950]], sent l'unic equip que ha participat durant tots els anys d'existencia del campeonat. L'argenti [[José Froilán González]] li donà a l'equip la seua primera victoria en el [[British Grand Prix]] de [[1951]]. L'italia [[Albert Ascari]] brindà a Ferrari el seu primer mundial [[List of Formula One Champions|World Championship]] un any despuix.
 
Ferrari es l'equip més antic del campeonat, aixina com el mes llorejat: l'equip ha collit un recort de 15 tituls mundials per a pilots ([[1952]], [[1953]], [[1956]], [[1958]], [[1961]], [[1964]], [[1975]], [[1977]], [[1979]], [[2000]], [[2001]], [[2002]], [[2003]], [[2004]] i [[2007]], un recort de 16 Campeonats del Mon per a Constructors ([[1961]], [[1964]], [[1975]], [[1976]], [[1977]], [[1979]], [[1982]], [[1983]], [[1999]], [[2000]], [[2001]], [[2002]], [[2003]], [[2004]], [[2007]], [[2008]]), una marca de 219 victories [[Grand Prix]], 207 [[pole position]]s i 227 voltes rapides.
 
Ferrari es l'equip més antic del campeonat, aixina com el mes llorejat: l'equip ha collit un recort de 15 tituls mundials per a pilots ([[1952]], [[1953]], [[1956]], [[1958]], [[1961]], [[1964]], [[1975]], [[1977]], [[1979]], [[2000]], [[2001]], [[2002]], [[2003]], [[2004]] i [[2007]], un recort de 16 Campeonats del Mon per a Constructors ([[1961]], [[1964]], [[1975]], [[1976]], [[1977]], [[1979]], [[1982]], [[1983]], [[1999]], [[2000]], [[2001]], [[2002]], [[2003]], [[2004]], [[2007]], [[2008]]), una marca de 219 victories [[Grand Prix]], 207 [[pole position]]s i 227 voltes rapides.
 
*Senyes fins 2011
 
*Senyes fins 2011
Llínea 58: Llínea 58:  
El famos simbol de Ferrari és un [[cavall]] negre encabritat sobre fondo groc, normalment en les lletres ''SF'' de ''Scuderia Ferrari''.
 
El famos simbol de Ferrari és un [[cavall]] negre encabritat sobre fondo groc, normalment en les lletres ''SF'' de ''Scuderia Ferrari''.
   −
Originalment el cavall era el simbol del comte i aviador [[Francesco Baracca]], un llegendari "asso" ([[as de l'aviacio|as]]) de les [[forces aerees]] italianes durant la [[Primera Guerra Mundial]], qui ho pintava en el lateral dels seus avions. Baracca mori molt jove el [[19 de juny]] de [[1918]], al ser tombat despres de 34 duels victoriosos i moltes victories del seu equip, i pronte se converti en un heroe nacional.
+
Originalment el cavall era el simbol del comte i aviador [[Francesco Baracca]], un llegendari "asso" ([[as de l'aviacio|as]]) de les [[forces aerees]] italianes durant la [[Primera Guerra Mundial]], qui ho pintava en el lateral dels seus avions. Baracca mori molt jove el [[19 de juny]] de [[1918]], al ser tombat despuix de 34 duels victoriosos i moltes victories del seu equip, i pronte se converti en un heroe nacional.
    
Baracca havia volgut que el cavall encabritat estase en els seus avions perque el seu esquadro, els "Battaglione Aviatori", estava enrolat en un regiment de [[cavalleria]] (les forces aerees estaven en els seus primers anys de vida i no tenien independencia administrativa), i també perque ell mateix tenia fama de ser el millor ''cavaliere'' del seu equip.
 
Baracca havia volgut que el cavall encabritat estase en els seus avions perque el seu esquadro, els "Battaglione Aviatori", estava enrolat en un regiment de [[cavalleria]] (les forces aerees estaven en els seus primers anys de vida i no tenien independencia administrativa), i també perque ell mateix tenia fama de ser el millor ''cavaliere'' del seu equip.
Llínea 66: Llínea 66:  
Ferrari competi en el seu passat i en l'actualitat en marques (en alguns casos superiors i en atres no): Porsche, Lamborghini, Maserati, De Tomasso i moltes atres reconegudes marques d'autos deportius.
 
Ferrari competi en el seu passat i en l'actualitat en marques (en alguns casos superiors i en atres no): Porsche, Lamborghini, Maserati, De Tomasso i moltes atres reconegudes marques d'autos deportius.
   −
El [[17 de juny]] de [[1923]] Enzo guanyà una carrera en el [[Circuit Savio]] de [[Rávena]], i alli coneixque a la condesa Paolina, mare de Baracca. La condesa li demanà que usara el cavall en els seus coches, sugerint que li portaria bona sort, pero la primera carrera en la que Alfa li permete usar el cavall en els coches de la Scuderia fon nou anys despres, en les 24 Hores de [[Circuit de Spa-Francorcamps|Spa]] en [[1932]]. Ferrari guanyà.
+
El [[17 de juny]] de [[1923]] Enzo guanyà una carrera en el [[Circuit Savio]] de [[Rávena]], i alli coneixque a la condesa Paolina, mare de Baracca. La condesa li demanà que usara el cavall en els seus coches, sugerint que li portaria bona sort, pero la primera carrera en la que Alfa li permete usar el cavall en els coches de la Scuderia fon nou anys despuix, en les 24 Hores de [[Circuit de Spa-Francorcamps|Spa]] en [[1932]]. Ferrari guanyà.
    
Ferrari conservà el cavall negre tal i com havia estat en l'avio de Baracca, pero no obstant afegi un fondo groc perque era el color representatiu de Modena, el seu lloc de naiximent.
 
Ferrari conservà el cavall negre tal i com havia estat en l'avio de Baracca, pero no obstant afegi un fondo groc perque era el color representatiu de Modena, el seu lloc de naiximent.
120 790

edicions

Menú de navegació