Canvis

El nove dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïcio. Aço significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar [[Atenes]]. El 21 de [[setembre]], l'eixercit atenenc eixi a enfrontar als perses. Aço fon provablement una decisio combinada dels generals, encara quan [[Herodoto]] diu que havia rotacio de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva.  

El nove dia els atenencs saberen que Eretria havia caigut per traïcio. Aço significava que ara tenia ya Artaphernes lliure de moviments, i que podria atacar [[Atenes]]. El 21 de [[setembre]], l'eixercit atenenc eixi a enfrontar als perses. Aço fon provablement una decisio combinada dels generals, encara quan [[Herodoto]] diu que havia rotacio de dies en comandancia de cada general i que era en Milcíades el general que enviava en aquell moment, i qui jugà un paper important al convencer als atres que atacaren. Segons Herodoto, cinc estrategues votaren a favor d'atacar i cinc votaren en contra; en Calímac, el polemarc, donà el vot decisiu en favor de l'ofensiva.  

Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formació fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despres alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Aço comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero aço era preferible a donar mes temps als arquers perses. El centre grec se redui a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llinia i evitar que la llinia persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs.

Com la majoria de l'infanteria persa eren arquers, el pla grec era alvançar en formació fins arribar al llimit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metros, i despuix alvançar desdoblegats per tancar fileres rapidament i fer entrar en joc la seua infanteria pesada. Aço comportava que en casi tota seguritat haurien d'acabar lluitant en fileres desordenades, pero aço era preferible a donar mes temps als arquers perses. El centre grec se redui a possiblement quatre rancs, dels huit habituals, per tal d'estendre la llinia i evitar que la llinia persa superara els grecs. Les ales mantingueren els seus huit rancs.

L'infanteria pesada grega, o hoplites, estaven molt mes acorassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava mes alcanç que les llances curtes i les espases de l'infanteria persa. La ventaja persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, pero fon parcialment neutralisat per la superioritat de l'armadura grega. A mida que els grecs alvançaven les seues ales se posaren en el centre, que estava baix foc intens dels arquers. Mentres se tancava la formació, alguns perses conseguiren entrar als espais resultants i feren recular el centre. El retroces grec al centre, ademes de portar els perses cap a adinse, també portà les ales gregues cap al interior, acurtant la llinia grega. El resultat sorprenent fon un moviment de pinça, i la batalla acabà quan l'eixercit persa, aventat fins el desfargalament, va desbandar-se en panic cap als seus barcos i foren perseguits pels grecs. [[Herodoto]] apunta que moriren 6.400 perses per uns 192 atenencs.

L'infanteria pesada grega, o hoplites, estaven molt mes acorassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava mes alcanç que les llances curtes i les espases de l'infanteria persa. La ventaja persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, pero fon parcialment neutralisat per la superioritat de l'armadura grega. A mida que els grecs alvançaven les seues ales se posaren en el centre, que estava baix foc intens dels arquers. Mentres se tancava la formació, alguns perses conseguiren entrar als espais resultants i feren recular el centre. El retroces grec al centre, ademes de portar els perses cap a adinse, també portà les ales gregues cap al interior, acurtant la llinia grega. El resultat sorprenent fon un moviment de pinça, i la batalla acabà quan l'eixercit persa, aventat fins el desfargalament, va desbandar-se en panic cap als seus barcos i foren perseguits pels grecs. [[Herodoto]] apunta que moriren 6.400 perses per uns 192 atenencs.

== Conseqüencies ==

== Conseqüencies ==

   

   

Tan pronte com Datis eixi a la mar, els atenencs marcharen a [[Atenes]]. Arribaren a temps d'evitar que Artaphernes conseguira desembarcar. Veent la seua oportunitat perduda, Artaphernes tornà a [[Asia]]. Els espartans arribaren mes tart, visitaren el camp de batalla a [[Marató]], i proclamaren que els atenencs havien conseguit una gran victoria. La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien segut derrotats en terra durant moltes decades, causà grans problemes pels perses. Veent que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes a el seu govern se sublevaren despres de la derrota de Marató, i l'orde no fon restablit fins uns anys despres. Tindre a [[Persia]] com enemic comu ajudà a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estats grecs. La victoria també colaborà a establir l'idea que els grecs eren "civilisats" i els asiatics merament "barbars". Marató no fon en ningun sentit una victoria decisiva sobre els perses. Encara aixina, fon la primera volta que els grecs superaren als perses en terra, i "la seua victoria investi als grecs en una fa en el seu desti que duraria tres segles, durant els quals naixque la cultura occidental."  

Tan pronte com Datis eixi a la mar, els atenencs marcharen a [[Atenes]]. Arribaren a temps d'evitar que Artaphernes conseguira desembarcar. Veent la seua oportunitat perduda, Artaphernes tornà a [[Asia]]. Els espartans arribaren mes tart, visitaren el camp de batalla a [[Marató]], i proclamaren que els atenencs havien conseguit una gran victoria. La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien segut derrotats en terra durant moltes decades, causà grans problemes pels perses. Veent que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes a el seu govern se sublevaren despuix de la derrota de Marató, i l'orde no fon restablit fins uns anys despuix. Tindre a [[Persia]] com enemic comu ajudà a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estats grecs. La victoria també colaborà a establir l'idea que els grecs eren "civilisats" i els asiatics merament "barbars". Marató no fon en ningun sentit una victoria decisiva sobre els perses. Encara aixina, fon la primera volta que els grecs superaren als perses en terra, i "la seua victoria investi als grecs en una fa en el seu desti que duraria tres segles, durant els quals naixque la cultura occidental."