Llínea 58: |
Llínea 58: |
| | | |
| L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps. | | L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps. |
− | Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser després classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]]. | + | Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]]. |
| | | |
| [[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en [[1833]]. | | [[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en [[1833]]. |
Llínea 66: |
Llínea 66: |
| Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap. | | Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap. |
| | | |
− | Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major després de la guerra. | + | Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra. |
| | | |
| En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants: | | En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants: |
Llínea 76: |
Llínea 76: |
| * Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc. | | * Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc. |
| | | |
− | En [[1960]] després de la [[massacre de Sharpeville]], [[Verwoerd]] dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la [[Gran Bretanya]]. El 52% va votar en contra. '''Suràfrica''' s'independisà de [[Gran Bretanya]], pero va continuar sent membre de la [[Commonwealth]]. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a '''Suràfrica''', que finalment es retirà de la [[Commonwealth]] el [[31 de maig]] de [[1961]], data en que es va declarar [[República|república]]. | + | En [[1960]] despuix de la [[massacre de Sharpeville]], [[Verwoerd]] dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la [[Gran Bretanya]]. El 52% va votar en contra. '''Suràfrica''' s'independisà de [[Gran Bretanya]], pero va continuar sent membre de la [[Commonwealth]]. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a '''Suràfrica''', que finalment es retirà de la [[Commonwealth]] el [[31 de maig]] de [[1961]], data en que es va declarar [[República|república]]. |
| | | |
| En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en '''Suràfrica'''. El país fon exclòs dels [[Jocs Olímpics]], de les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de fútbol]], [[Copa Mundial de Rugby|rugby]] i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el [[Congrés Nacional Africà]] o [[CNA]], van iniciar campanyes de resistència, [[folgue]]s, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió. | | En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en '''Suràfrica'''. El país fon exclòs dels [[Jocs Olímpics]], de les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de fútbol]], [[Copa Mundial de Rugby|rugby]] i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el [[Congrés Nacional Africà]] o [[CNA]], van iniciar campanyes de resistència, [[folgue]]s, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió. |
| | | |
− | Per fi, en [[1989]] es produí un colp palatí dins del Partit Nacional. El president [[Pieter Botha]] fon desplaçat per [[Frederik de Klerk]], i este inicià el desmantellament de l'apartheid. Es va alçar la proscripció que pesava sobre el Congrés Nacional Africà i atres organisacions polítiques d'esquerra i es va lliberar a [[Nelson Mandela]], després de 27 anys de presó. La llegislació de l'Apartheid fon gradualment retirada. En [[1993]], en un referèndum, els blancs acceptaren otorgar-li el dret al vot a la majoria negra, i l'any següent, en [[1994]], es realisaren les primeres eleccions democràtiques del país. [[Nelson Mandela]] fon electe president per majoria absoluta en representació del CNA, partit que s'ha mantingut en el poder des de llavors. L'aïllament internacional que pesava sobre el país arribà a la seua fi. | + | Per fi, en [[1989]] es produí un colp palatí dins del Partit Nacional. El president [[Pieter Botha]] fon desplaçat per [[Frederik de Klerk]], i este inicià el desmantellament de l'apartheid. Es va alçar la proscripció que pesava sobre el Congrés Nacional Africà i atres organisacions polítiques d'esquerra i es va lliberar a [[Nelson Mandela]], despuix de 27 anys de presó. La llegislació de l'Apartheid fon gradualment retirada. En [[1993]], en un referèndum, els blancs acceptaren otorgar-li el dret al vot a la majoria negra, i l'any següent, en [[1994]], es realisaren les primeres eleccions democràtiques del país. [[Nelson Mandela]] fon electe president per majoria absoluta en representació del CNA, partit que s'ha mantingut en el poder des de llavors. L'aïllament internacional que pesava sobre el país arribà a la seua fi. |
| | | |
| A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la [[pobrea]], en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de [[vivenda]] del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions. | | A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la [[pobrea]], en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de [[vivenda]] del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions. |
Llínea 149: |
Llínea 149: |
| A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima temperat del sur i les zones altes, al subtropical en el noroest i al semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm. | | A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima temperat del sur i les zones altes, al subtropical en el noroest i al semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm. |
| | | |
− | Els rius principals són el [[riu Orange]] que desemboca en l'[[oceà Atlàntic]], el [[riu Vaal]] el seu principal afluent i [[riu Limpopo]] que desemboquen en l'[[Índic|oceà Índic]], naix prop de [[Johanesburg]] i després marca en el nort la frontera en [[Botsvana]] i [[Zimbaue]] | + | Els rius principals són el [[riu Orange]] que desemboca en l'[[oceà Atlàntic]], el [[riu Vaal]] el seu principal afluent i [[riu Limpopo]] que desemboquen en l'[[Índic|oceà Índic]], naix prop de [[Johanesburg]] i despuix marca en el nort la frontera en [[Botsvana]] i [[Zimbaue]] |
| | | |
| El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el [[cap Agulhas]]. | | El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el [[cap Agulhas]]. |
Llínea 221: |
Llínea 221: |
| En '''Suràfrica''' no nos trobem en una [[cultura]] única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la [[música]], l'[[art]] i la [[cuina]] del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del [[sigle XX]] el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions. | | En '''Suràfrica''' no nos trobem en una [[cultura]] única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la [[música]], l'[[art]] i la [[cuina]] del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del [[sigle XX]] el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions. |
| | | |
− | Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant després de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos, i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]]. | + | Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant despuix de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos, i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]]. |
| | | |
| *La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]]. | | *La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]]. |
Llínea 287: |
Llínea 287: |
| | [[Dia de la llibertat]] | | | [[Dia de la llibertat]] |
| | Freedom Day | | | Freedom Day |
− | | Commemora les primeres eleccions lliures després de l'apartheid | + | | Commemora les primeres eleccions lliures despuix de l'apartheid |
| | | |
| |- | | |- |